La darrera campanya d'excavacions a la necròpolis prehistòrica de la Vall de la Clamor, al terme municipal de Soses, ha servit per excavar dues noves estructures funeràries, desmuntar completament un dels túmuls plans per conèixer el seu procés de construcció i micro-excavar de forma simultània al laboratori cinc urnes cineràries recuperades els darrers cinc anys.
El Grup d'Investigació Prehistòrica (ARQHISTEC-GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) treballa per conèixer més detalls d'aquest cementiri datat entre finals de la edat del bronze i els inicis de l'edat del ferro (segles IX-VI aC).
Els treballs arqueològics realitzats aquest estiu han servit per continuar amb les tasques d'ampliació del perímetre de l'àrea funerària, amb una nova rasa de 25 metres quadrats. Així han localitzat dos noves estructures. En una d'elles, l'equip ha recuperat només una part de l'urna cinerària. L'altra respon a una tipologia constructiva diferent. "En aquest cas, les restes humanes calcinades estaven dipositades directament sobre el retall al subsòl, disperses, sense contenidor i acompanyades de petits elements metàl·lics que corresponen principalment a objectes d'ornamentació", explica la professora d'Història Antiga de la UdL i membre de l'ARQHISTEC-GIP, Mònica Bouso.
El desmuntatge complet d'un dels túmuls plans, el catalogat com a TU-7, ha permès documentar com l'anell extern descansava sobre una preparació argilosa, mentre els cercles interns reposaven sobre un nivell amb abundants inclusions de carbons i restes òssies cremades. Aquest nivell podria correspondre a una part de les restes de la pira funerària on s'hauria cremat el cadàver. La resta de fragments antropològics incinerats estaven dipositats a l'interior de l'urna al centre de l'estructura formada per anells concèntrics de pedra.
Els treballs també han tret a la llum dos estructures relacionades amb ritus funeraris, però que no contenen cap enterrament. Es tracta de superfícies planes ubicades entre dos tombes, relacionades d'alguna manera amb el ritual funerari, però la seua funció "resulta difícil de demostrar", destaca Bouso. "És plausible que funcionessin com taules per disposar les ofrenes o servissin de suport per a la preparació de les urnes", apunta la responsable de l'excavació.
En aquesta campanya ha participat alumnat del Grau Interuniversitari d'Història, Geografia i Història de l'Art de la UdL-UOC i una estudiant del Màster d'Archaeological Science de la Universitat d'Oxford (Regne Unit).
Les excavacions, que s'emmarquen en el projecte de recerca Més enllà de cendres: Necròpolis tumulàries del Segre-Cinca: arquitectura, ritual i societat (segles IX-VI), s'han realitzat simultàniament al camp i al laboratori, amb la col·laboració de l'antropòloga especialista en cremacions de la universitat estatunidenca de Drew, Lisa Monetti, a la micro-excavació de cinc urnes cineràries recuperades entre els anys 2019 i 2023. A l'interior han documentat les restes antropològiques calcinades, majoritàriament col·locades a la part inferior dels vasos.