Un documental posa el focus en els 30 anys de trajectòria del Liceu Escolar de Lleida, una institució que va esdevenir un referent de la renovació pedagògica a Catalunya abans que el bombardeig del 2 de novembre de 1937 n'estronqués l'activitat. El treball, titulat Veus del Liceu Escolar de Lleida i realitzat per Anna Escur i Casimir Jover, reconstrueix la història del centre des de la seva creació, el 1906, fins a l'atac de l'aviació feixista italiana, que va destruir bona part de l'edifici i va provocar la mort d'una cinquantena d'alumnes i diversos professors.
L'audiovisual, de 26 minuts de durada, es presenta aquest dilluns a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), coincidint amb el 89è aniversari del bombardeig. La producció recull les aportacions de cinc historiadors, familiars dels fundadors i diferents testimonis, a més d'incorporar documentació procedent de diversos arxius. La voluntat és recuperar la memòria d'un projecte educatiu que, segons els autors, ha quedat sovint eclipsat pel record de la tragèdia que en va posar fi.
"Sabem el tema del bombardeig, però no sabíem tota aquesta història", explica la directora del documental i historiadora de l'art, Anna Escur. Precisament, el desconeixement sobre el model pedagògic i la trajectòria de l'escola va ser un dels motius que van empènyer els autors a investigar-ne els orígens i reconstruir les tres dècades d'activitat.
El Liceu Escolar va ser fundat el 1906 pels mestres Frederic Godàs i Victorina Vila, amb la participació de pedagogs com Antoni Sabater i Humbert Torres. Després de passar per diferents emplaçaments, el centre va inaugurar el 31 d'agost de 1913 la seva seu definitiva a l'avinguda de Blondel. Des d'allà va desenvolupar una proposta educativa innovadora, fonamentada en la igualtat, la llibertat i la transmissió compartida del coneixement.
La institució va ser la primera escola lleidatana vinculada al moviment de l'Escola Nova catalana. Com a alternativa al model educatiu religiós predominant, defensava una ensenyança laica i mixta, sense diferències entre nens i nenes. També incorporava el mètode científic, promovia el contacte amb l'entorn i situava l'alumnat al centre del procés d'aprenentatge.
Un model educatiu avançat al seu temps
El documentalista Casimir Jover destaca el caràcter obert de la institució i la seva voluntat de connectar l'educació amb la societat. "Era una escola que d'alguna manera sortia més al carrer i estava més vinculada amb el món, no era una escola tancada", assenyala. Al seu parer, el projecte del Liceu Escolar va representar "un canvi molt gran a la societat de l'època".
Per construir aquest relat, Escur i Jover han comptat amb la participació de diversos especialistes, que analitzen diferents aspectes de la història de l'escola i dels seus protagonistes. Entre les veus que hi apareixen hi ha la de Francesc Godàs, net dels fundadors Frederic Godàs i Victorina Vila. El treball també incorpora testimonis de nens i adolescents per oferir una mirada més àmplia sobre el llegat de la institució.
Escur explica que la intenció ha estat reunir perspectives diverses que permetin entendre la dimensió del projecte educatiu i la seva influència. Els autors han volgut construir "un prisma del que podria ser o haver estat el Liceu Escolar", a partir de les aportacions dels historiadors i dels testimonis.
Jover remarca que un dels objectius principals és evitar que la història del centre quedi reduïda al bombardeig. "Que la gent sàpiga una mica la veritat i que no s'entri només en el dia del bombardeig", resumeix. El documental vol recuperar, així, el record d'una escola que durant trenta anys va contribuir a transformar l'ensenyament a Lleida.
