Les crescudes i les sequeres són consubstancials al clima mediterrani i són imprevisibles". Així de taxatiu és mostra el doctor en Ciències Biològiques i professor a la Universitat de Lleida (UdL) Antoni Palau, que ha valorat l'actual sequera en una entrevista a l'ACN. Palau apunta que cada set o nou anys en tenim dos o tres de secs, i un d'aquests potser molt sec. Aquesta és la situació en què ens trobem en aquests moments i el problema que tenen els gestors de l'aigua és poder-la preveure i actuar en conseqüència. La falta de reserves no es pot atribuir a la producció hidràulica, afirma Palau, que també avisa que la conca del Segre està massa "tensionada" per la demanda que té pel regadiu i els abastaments a poblacions.

No es pot buscar un culpable a l'actual situació de sequera, apunta Palau, que considera que en certa manera tothom n'és coresponsable. En els darrers dies, els pagesos que han manifestat la seva indignació i impotència pel tancament anticipat dels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues, s'ha acusat les companyies elèctriques d'haver turbinat aigua dels embassaments amb escreix i per això ara no hi hauria reserves. Segons Palau, aquesta acusació és "inversemblant" perquè, per exemple, en el cas de la conca del Segre, "no surt una gota d'aigua dels embassaments que no tingui una adreça o destí". Això significa que les hidroelèctriques turbinen per fer llum, però amb l'aigua que es turbina s'abasteixen les demandes.

De fet, segons Palau, aquestes demandes "són les que manen" i acaben determinant els quilovats que poden turbinar les hidroelèctriques. Tot plegat està regulat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que aquests dies també ha estat focus de crítiques per part del Govern i els regants, a l'hora de gestionar la sequera. Palau recorda que la CHE estableix els criteris basant-se en comissions de desembassament que es reuneixen periòdicament amb tots els actors implicats en l'ús de l'aigua de les conques de l'Ebre. Per tot, apunta que "no hi ha una relació simple entre producció, malbaratament o abús".

Una conca "tensionada"

Els regants també han posat de manifest que no entenen el tancament dels canals si el sistema del qual s'abasteixen està format per dos embassaments, Oliana i Rialb, i que a més a més, quan es va construir el segon, fa 15 anys, es va dir que el subministrament sempre estaria garantit. Segons Palau, cal recordar que la situació del Segre ja estava molt "tensionada" abans de Rialb, i ara ho continua sent.

L'aportació del Segre és de l'ordre d'uns 1.000 hectòmetres cúbics a l'any abans d'arribar a la Noguera Pallaresa, que és el riu "realment important" de la conca perquè és molt més cabalós, tot i ser l'afluent. La demanda d'aigua a l'eix del Segre fins a la seva unió amb la Noguera és del mateix ordre, uns 1.000 hectòmetres cúbics, i la reserva conjunta entre els dos embassaments suma 500 hectòmetres. Quan entra en joc una sequera perllongada com l'actual, l'aportació es redueix moltíssim, apunta Palau, ja que la demanda és pràcticament equivalent a l'aportació mitjana anual.