Ofrena doble, aquest matí de dilluns de Festa Major, a Manresa. I és que aquest 2024 coincideixen dues efemèrides destacables que, d'una manera o d'una altra, estan vinculades amb la capital del Bages. La primera (i la que té més lligams amb la ciutat) té com a protagonista el cèlebre escriptor i intel·lectual manresà Joaquim Amat-Piniella, que enguany fa cinquanta anys que va morir (el 3 d'agost de 1974, concretament), però que només en fa onze que reposa al costat de la seva família (paterna) al cementiri de Manresa -fins llavors les seves despulles es trobaven a Collserola.
És per això que l'acte de record a aquesta figura cabdal en el desenvolupament cultural, social i polític no només de la ciutat sinó també de tot el país durant gran part del segle XX, s'ha celebrat al cementiri manresà, just davant del panteó familiar, amb una setantena d'assistents entre els quals s'hi trobaven l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; la regidora de Cultura, Tània Infante; el president de l'AssociacióMemòria i Història, Salvador Redó, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font.
L'homenatge, que ha arrencat a dos quarts d'onze (10.30h.), s'ha inaugurat la peça de jazz Sing you sinners, de William Franke Harling, interpretada en directe i de forma magistral per Quart de Blues, una jove formació bagenca composta per Adrià Balcells (saxo), Teo Gallego (piano), Isarn Turcó (baix) i Jofre Noguera (bateria).
No és habitual sentir aquest tipus de música a la casa dels morts, un espai de silenci i recolliment, però l'ocasió s'ho valia. I s'ho valia, d'una banda, perquè l'homenatjat era un devot d'aquest gènere ("El jazz ha obert camins inexplorats, continents d'un tresor musical immens", havia dit en alguna ocasió), i de l'altra, perquè tot i que Amat-Piniella no hi sigui de cos present, el seu llegat memorialístic i polític segueix més viu que mai.
Tal com Jordi Font ha dit en el seu parlament, la vida i obra d'aquest intel·lectual manresà "s'erigeixen, avui en dia, com un antídot enfront de les actituds d'odi que estan proliferant dintre de l'esfera pública i que fomenten la banalització dels totalitarismes i la tergiversació històrica en el coneixement del nostre passat recent".
L'encarregada de conduir la cerimònia ha estat la periodista manresana Àngels Fusté, que ha glossat breument la biografia d'Amat-Piniella i ha donat pas a les tres intervencions previstes, una de les quals ha estat la de l'actual president de Memòria i Història, Salvador Redó, que després d'agrair ferventment a l'antic president de l'Associació, Joaquim Aloy, la feina feta durant tots aquests anys i "la seva tossuderia per aconseguir que avui tinguem les restes mortals d'Amat-Piniella al cementiri de Manresa", ha instat a recordar sempre: "Sobre l'oblit i el desconeixement d'allò que ens és propi només s'alcen edificis tenebrosos", ha alertat.
"La vida i obra d'Amat-Piniella s'erigeixen, avui, com un antídot enfront de les actituds d'odi que estan proliferant dintre de l'esfera pública i que fomenten la banalització dels totalitarismes i la tergiversació històrica en el coneixement del nostre passat recent"
jordi font
Com a cloenda de l'acte, l'alcalde Marc Aloy ha volgut posar de manifest el compromís de Manresa amb l'ofrenat traspua per tots els porus de la ciutat: "A banda de l'estàtua del Casino -per on milers de manresanes i manresans hi passem cada dia- hi ha uns premis literaris que duen el seu nom, i l'Ajuntament el té ben present al Saló de Sessions com a Manresà Il·lustre". "La seva memòria és història de la ciutat", ha declarat.
Josep Anselm Clavé, l'altre protagonista de la jornada
El segon nom propi d'aquest matí d'homenatges ha estat el músic, polític i fundador del moviment coral català Josep Anselm Clavé, coincidint amb els 150 anys de la seva mort (i el bicentenari del seu naixement; va traspassar molt jove!).
Manresa, de fet, és una de les ciutats del país on més actes de record se li han organitzat. Sense anar més lluny, el proper 12 d'octubre -en el marc de la Fira Mediterrània- la Coral Sant Jordi portarà, al Teatre Conservatori, l'espectacle Anselm, un muntatge inèdit ideat per Marc Parrot, Judith Pujol i Ferran Dordal que revisa i reivindica la música i el paper en la transformació social i cultural del país per part de Clavé.
L'homenatge que se li ha retut avui podríem dir que és la culminació oficial de les obres de restauració que van dur-se a terme a l'escultura que presideix la plaça amb el seu nom, una de les més antigues de la ciutat. Si bé és cert que els treballs van acabar ja fa mesos, des de l'Ajuntament de la ciutat va decidir-se aprofitar la Festa Major per solemnitzar-ne la reinauguració amb la descoberta d'una placa commemorativa per part de Marc Aloy, Tània Infante i Francesc Rafart, del Centre d’Estudis del Bages.
L'acte -que ha començat a les dotze del migdia (12h.), ha durat mitja hora i ha comptat amb la presència de prop d'un centenar de persones (totes a peu dret)- ha culminat amb l'actuació de la Coral Eswèrtia i l'OrfeóManresà, que han interpretat La Font del Roure, del mateix Clavé.