El pintor barceloní Guillermo Pfaff presenta dissabte a 2/4 d'1 del migdia a l'Espai d'art Pere Pruna del Museu de Montserrat la mostra Aire de Montserrat, un recull d'una dotzena d'obres, entre olis sobre tela i un llençol, que es podrà visitar de l'1 de juliol al 8 d'octubre.

La mostra, que està comissariada per Javier Hontoria, se situa al bell mig d'una trama densa d'ambivalències. Aparentment, el títol sembla que no amagui grans enigmes, però reforça implícitament la tensió entre lleugeresa i gravetat sobre la qual recolza el projecte expositiu. A la muntanya i el monestir de Montserrat hi habiten nocions històriques de pes que s'uneixen a la dimensió tel·lúrica que domina l'experiència dels seus visitants.

L'obra que presenta al Museu de Montserrat Guillermo Pfaff respon a aquesta rotunditat amb un programa pictòric que beu de qüestions lligades a la realitat del nostre temps, associades a una certa sensació de desarrelament produïdes per l'acceleració i la tecnologia que troben un eco en la peculiar relació entre imatge i suport que caracteritza la seva pintura. Hi ha un moviment lliscant en tota l'exposició, una pintura indòmita que manté una relació indissociable amb el suport que l'acull. De vegades, el suport sembla contagiat per la pintura, i es desplaça en l'espai sense cap límit que la contingui, com una taca indefinida sense contorn ni forma. En són bona prova les teles de creació recent que pengen del mur d'aquesta sala i que permeten entreveure noves inflexions entorn a l'espai pictòric. Aire de Montserrat posa en relació el pòsit ocre i terrós de la tradició enfront la fluïdesa inabastable de les imatges del nostre temps.

Guillermo Pfaff (Barcelona, 1976) va acabar els seus estudis d'art i va exposar per primera vegada en una galeria d'art comercial l'any 1999. Al principi treballa per diferents mitjans però aviat la pintura esdevé el seu llenguatge més recurrent. Aquest fet portarà un cert grau d'autocrítica. L'artista conceptualitza el procés pictòric a la recerca d'un acostament a les seves circumstàncies. Avui dia exposa regularment la seva obra a galeries i centres d'art d'arreu el món. Profundament implicat en la reflexió sobre el propi mitjà, Pfaff indaga amb la seva pintura en qüestions relatives a l'objecte pictòric, la seva capacitat narrativa, el seu ús social o els processos d'aprenentatge, entre d'altres. Aquestes contínues comprovacions, el situen en una posició que oscil·la permanentment entre la reivindicació i el qüestionament del mateix llenguatge pictòric.