El Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) del Forn de la Calç de Calders ha redefinit la seva línia de treball, el darrer any, amb el Centre d'interpretació de la calç, després de 14 anys d'activitats que relacionen art, paisatge, natura, ecologia, ciència, historia i sostenibilitat.
El CACiS del Forn de la Calç vol créixer al voltant del significat de la calç, que és el que li dona un sentit específic des del mateix moment del inici de les seves activitats el maig del 2008. La calç com a element identificador i motivador. La calç des del seu origen geològic fins als seus múltiples usos, la calç com a material reciclable, com a material bàsic en moltes cultures. La calç com material assequible.
[intext1]
Per això, des de la CACiS s'inicia el procés amb una jornada per començar a dibuixar les línies del seu Centre d'interpretació i la historia de la calç. La jornada, que porta per nom El Forn de la calç / Centre de interpretació: nous escenaris, reptes i oportunitats de l'evolució del patrimoni industrial es portarà a terme aquest divendres a partir de 2/4 de 10 del matí i comptarà amb la participació de Jaume Perarnau, Ferran Climent, Sònia Luna, Jordi Ferrer, Marta Picó, Joan Vendrell i Roser Oduber.
[H3]Els ponents[/h3]
Jaume Perarnau Llorens és veí de Calders (Moianès) des de 1992. És l'actual director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. És llicenciat en Història per la UAB, doctor en Història de la Tècnica per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París i Diplomat en Estudis Avançats i Museologie des Techniques al Conservatoire National des Arts et Métiers també de París.
[intext2]
Anteriorment, 1994-2013, ha exercit en el mateix Museu el càrrec de cap de l'Àrea de Conservació, Documentació i Estudis actuant com a representant del Museu en congressos, reunions científiques i acadèmiques, programes europeus i transfronterers i programes de recerca.
És autor de 21 llibres i capítols de llibres i de gairebé una cinquantena d'articles relacionats amb el seu àmbit professional. Premi Lacetània 1985 (Òmnium Cultural del Bages) i Premi de Recerca a l'Europa Comunitària 1991 (Caixa d'Estalvis de Manresa).
Ferran Climent és llicenciat en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va exercir la docència al Departament de Geologia (Unitat d'Estratigrafia) de la UAB. Al llarg de 15 anys ha participat activament en diferents projectes de Geoparc, i actualment forma part del cos d'avaluadors de la UNESCO. Des del 2012 és el director científic del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central. En els últims vint anys ha realitzat múltiples projectes de recerca relacionats amb la sedimentologia i els recursos naturals.
Sònia Luna és diplomada en Restauració i conservació de Patrimoni a l'Escola Superior de Béns Mobles de Catalunya a Barcelona. Un cop diplomada i ja amb la certesa que volia restaurar façanes i murs vaig realitzar un curs d'especialització en revestiments i morters a l'Institut Gaudí de la Construcció (actualment desaparegut).
Jordi Ferrer, geòleg, i Marta Picò membres de l'Associació GRETA. A mitjans 2011, el Col·lectiu Patrimoni, integrat per arquitectes, historiadors i altres persones sensibles a la necessitat de preservar el patrimoni arquitectònic de les comarques gironines, i l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) vam posar de manifest que compartíem objectius i interessos en aquest camp. D'aquí va sorgir la iniciativa de promoure les bones intervencions en l'arquitectura històrica i en especial en les arquitectures tradicionals anònimes que formen els pobles i ciutats catalanes.
El setembre de 2015, amb l'experiència adquirida en aquests anys de treball, vàrem decidir constituir-nos en una associació amb entitat jurídica pròpia, el Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA), l'objectiu principal del qual és incidir en la sensibilització dels estaments pertinents i la ciutadania sobre el nostre ric patrimoni arquitectònic tradicional.
Joan Vendrell Guerrero és director científic del Forn de la Calç. Ha portat la direcció de projectes de caràcter tecnològic i suport científic als projectes artístics i de sostenibilitat. Enginyer químic. Expert projectes de millora ambiental. Estudis d'eficiència energètica. Gestió de residus. Gestió d'aigües. Control d'emissions. Optimització de processos.
Roser Oduber Muntañola és artista i gestora cultural, és directora del Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) El Forn de la Calç, de Calders i presideix l'Associació d'Artistes Visuals de la Catalunya Central. Directora artística del Festival Jardins de Llum de Manresa, des del 2015, i des del 2020 del nou Festival de Land art de l'Anella Verda de Manresa Microscopies. L'any 2021 va rebre el Premi Bages de Cultura pel seu activisme i impuls en la promoció de les arts visuals, la seva voluntat de fer arribar al màxim de gent possible projectes artístics construïts amb perspectiva de gènere i respecte per l'entorn.
El CACiS del Forn de la Calç de Calders inicia un procés de transformació
Cultura i Mitjans
Aquest divendres s'hi celebrarà una jornada per començar a dibuixar les línies del seu Centre d'interpretació i la historia de la calç
ARA A PORTADA
-
Política Anjo Valentí titlla Junts d'«irresponsable» pel nou pavelló i critica el seu paper a Madrid Xavier Sucarrats
-
Política Avancem Junts promet que el nou pavelló del Congost serà una realitat «governi qui governi» a Madrid Pere Fontanals
-
Cultura i Mitjans La 29a Fira Mediterrània tanca amb rècord de 1.262 professionals i 85 espectacles Pere Fontanals
-
Cultura i Mitjans Judit Neddermann i el Trio Fortuny estrenen «Vora» al Kursaal amb la sala gran plena Pere Fontanals
-
Cultura i Mitjans La Ventura explora la força de la paraula i la tradició literària catalana amb «Dimonis» ACN
Publicat el
24 de novembre de 2022 a
les 16:41
Et pot interessar
-
Cultura i Mitjans
Dues hores de cua per fer signar el llibre dels 60 anys dels gegants de Navàs
-
Cultura i Mitjans
Carles-Jordi Guardiola dona a l'Arxiu Comarcal un exemplar únic de la «Passió» de Manresa del 1798
-
Cultura i Mitjans
La pluja converteix l'Aplec de Coaner en un congrés sobre el seu patrimoni monumental i natural
-
Cultura i Mitjans
«Pla per Roig» recrearà al Kursaal l'entrevista de Montserrat Roig a Josep Pla del 1972
-
Cultura i Mitjans
El Govern tria una nau a Sant Fruitós per ubicar-hi la Reserva Nacional de museus el 2030
-
Cultura i Mitjans
Unes 300 persones descobreixen el Castell de Castellar en el primer aplec de Patrimoni Obert
