La PAHC Bages ens comença a acostumar a victòries èpiques, d'aquelles que no se celebren amb gols, sinó amb vida. Si semblava que l'esperit de Bambylor era irrepetible, aquest diumenge ha demostrat que es pot anar més enllà. Un desnonament no només es pot aturar, sinó que també es pot arribar a revertir. De fer un gol a l'últim minut a que, a més, se'l facin en pròpia porta.
Això és el que ha passat aquest diumenge a la Font dels Capellans de Manresa. La policia havia fet la seva -mala- feina i s'havia apropiat -per la força- d'un bloc de pisos alliberat pel i per al poble. Per aconseguir-ho, han projectat vidres contra els activistes, han colpejat amb els punys i han deixat volar les seves defenses -les seves porres- fins a ferir vint persones. Els desallotjats resistien, els mobilitzats també, però el nombre de vehicles i uniformes blaus desplegat en un espai obert -a diferència del que va passar amb el Bloc8- feien previsible la victòria de l'absurd.
Els Mossos feien fora de la seva nova casa cinc famílies amb infants, en un immoble acabat que portava 13 anys buit, a tres dies d'una vaga general motivada per les dificultats d'accedir a l'habitatge i a tres setmanes d'unes eleccions estatals sota l'allargada ombra de l'extrema dreta. El jutge, mentrestant, esmorzava ostres amb cava tot maleint haver de treballar en diumenge.
Però tot s'ha capgirat en un segon. Martí de las Heras s'ha dirigit als assistents per organitzar-se, però de cop li han fet arribar que el desnonament s'avortava. El temps s'ha aturat davant la incredulitat de tothom. Els vehicles policials han començat a fer maniobres per desmuntar l'operatiu, i la gent ha començat a prendre consciència que no eren davant d'un miratge.
La PAHC és seny
Darrere l'amor, la companyonia i la complicitat; darrere la lluita, la ràbia i la indignació, també s'hi amaguen moltes hores de mètode, d'estratègia i d'intel·ligència. Contradient el missatge que es desprèn de les llàgrimes de ganàpies, les abraçades esbojarrades i algun que altra ball ridícul davant la policia, la PAHC és, sobretot, seny. Pensar, esperar, actuar i conèixer quines són les seves eines, les seves fortaleses i les seves debilitats. Debilitats?
"Porto des de les 8 del matí penjat al telèfon", em diu l'alcalde Marc Aloy. "Portem mesos preparant l'alliberament del Bloc10", raonen des de la PAHC. Amb la força popular res no és impossible.
El programa d'actes festiu previst per aquest diumenge al carrer Fra Jacint Coma i Galí continuarà. Com continua la PAHC: l'exemple de lluita al segle XXI que dona continuïtat a tantes lluites històriques de la ciutat.
