El concert de Nadal de la Coral Escriny ha omplert de gent l'Auditori del Convent de Sant Francesc de Santpedor amb la seva proposta Entre dos silencis, sota la direcció de Marc Reguant i l'acompanyament a piano de Mònica Ramírez, que abraça un període poc conegut com és el simbolisme, un període de la història en què el post-romanticisme va declinant però encara no s'han consolidat les avantguardes ni els nous llenguatges musicals del segle XX i que se centra en la creació d'atmosferes sonores. Precisament per aconseguir aquesta atmosfera i acompanyar l'espectador, la Coral Escriny ha ofert una narració en format audiovisual que ha traslladat l'espectador a aquest període en una proposta innovadora del cor de Santpedor.

Aquesta nova producció de la Coral Escriny és trencadora en el fons i en la forma i ha comptat amb l'assessorament musicològic de Lluís de las Heras, posant en context les peces del repertori en un treball amb el director del cor, Marc Reguant, i col·laborant en el guió audiovisual que acompanya i fa de fil conductor del concert.

Entre dos silencis proposa un recull de tretze peces. Comença amb dos compositors catalans, mestre i deixeble, que parlen de l'amor, amb el mar de fons. La primera peça és Festeig d'Eduard Toldrà (amb lletra de Joan Maragall). Després Amor mariner, una obra de Manuel Oltra (deixeble de Toldrà) sobre un text de Pere Quart, que parla de la contemplació dels petits detalls per a trobar bellesa. També hi ha dues peces de Critòfor Taltabull, Madrigal i Comiat de l'ànima i una representació d'obres del grup dels vuit que també es coneixien com els Compositors Independents de Catalunya, autors que feien una música de profunda arrel catalana però que tingués alhora connexió amb els corrents internacionals com és El Mariner, seguida de tres nadales de Frederic Mompou, Lluís Millet, i Manuel Oltra. El repàs continua amb un dels màxims exponents del simbolisme, Max Reger, un dels compositors que va crear un nou paradigma musical ple de petits paisatges sonors contraposats, del qual més endavant se'n va dir la Nova Simplicitat. Dues peces de Gabriel Fauré, Les Berceaux i Cantique de Jean Racine, seguida d'una obra del seu mestre Camille Saint-Saëns han enfilat la recta final del concert que s'ha clos amb Dieu qui'il la fait bon regarder de Claude Debussy, un dels compositors que, probablement, més lluny va portar la proposta estètica del simbolisme.

El concert Entre dos silencis es podrà tornar a escoltar a l'Auditori del Convent de Sant Francesc de Santpedor el 14 de gener, a les 7 de la tarda.

[superfillagrantema]1706[/superfillagrantema]

[naciomanresa]