El Museu de la Tècnica ha rebut en dipòsit en forma de comodat, un teler i una aprestadora, fabricats a Manresa, i procedents del Vapor Aranyó de Santa Perpètua de Mogoda. La importància d'aquestes dues màquines rau en el seu origen i tipologia. El teler, construït a Manresa pel taller d'en Josep Obiols (Hijos de Josep Obiols constructors) a mitjans del segle XX, és un element singular de la cinteria, del qual no se'n disposava de cap exemplar com aquest al Museu. I l'aprestadora, de finals del segle XIX, també és significativa per la seva relació amb la indústria de l'aigua i la tintoreria.
A aquestes peces se'ls faran treballs de restauració, per poder incorporar-les, en un futur, a les exposicions permanents del Museu de la Tècnica de Manresa.
El Museu de la Tècnica de Manresa incorpora un teler i una aprestadora al seu fons
Cultura i Mitjans
Són dos elements singulars de la cinteria, el primer, i de l'aigua i tintoreria, la segona
ARA A PORTADA
-
Cultura i Mitjans Un segle d'història cap per avall: el Traspunt revoluciona «Els Pastorets de Cardona» Pere Fontanals
-
Política Esquerra convoca a Els Carlins de Manresa l'acte central de campanya a la Catalunya Central Pere Fontanals
-
Política El PSC celebrarà a Cardona l'acte central de campanya a la Catalunya Central per al 29-N Pere Fontanals
-
-
Política La JEC fa tapar un mural de l'1-O a Moià i l'alcalde ho denuncia amb una pintada Pere Fontanals
Publicat el
26 de juliol de 2019 a
les 15:37
Et pot interessar
-
Cultura i Mitjans
El Curs de Cultura Medieval de Manresa tanca la 40a edició amb una mitjana de 140 assistents
-
Cultura i Mitjans
Un piano fa ballar la façana de l'Ajuntament de Manresa en un espectacle de llum i imatges
-
Cultura i Mitjans
Memòria.cat publica tots els escrits de joventut de Joaquim Amat-Piniella
-
Cultura i Mitjans
Sant Fruitós exposa un centenar llarg d'obres de Pere Clapera en una mostra antològica
-
Cultura i Mitjans
Castellbell licita per 86.300 euros la renovació de les teulades de l'església de la Bauma
-
Cultura i Mitjans
«Bruixa» porta a Callús la història de cinc dones que van lluitar per decidir el seu destí
