El duet manresà Jo Jet i Maria Ribot han llançat el tema Febrer // Agost, l'últim avançament del proper disc, que portarà el mateix nom que aquest senzill i es publicarà a la tardor.

El pas del temps, el neguit fruit d'un futur incert i la pròpia melancolia, amb el biaix poètic que caracteritza la banda, són els ingredients singulars de la nova entrega que veurà la llum el proper novembre. La nova referència redirecciona l'essència del projecte sacsejant-lo i buscant els seus límits. Nous reptes, nova sonoritat, nova formació en directe. S'afegeix a l'aventura la jove i potentíssima percussionista Marina Lluch, que sumarà el duet al currículum d'artistes que ha acompanyat.
[intext1]
L'avançament llueix una melodia concisa a guitarra, marca de la casa, però amb l'afegitó de la producció urban-pop que ha aportat Sr. Chen –present en tot el disc–, Jo Jet i Maria Ribot prenen les estacions hivern/estiu com a referència per a esbossar l'antítesi que suposen el desig del present i les pors de fer-se gran.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=kljoswCGJ9Q[/youtube]
[h3]Nou disc de Jo Jet i Maria Ribot es presentarà a la tardor[/h3]
Des dels seus inicis, Jo Jet i Maria Ribot ha desencadenat la seva pròpia rebel·lió en un garbuix musical fet de delicadeses i notable intensitat emocional. Amb la poesia com a eix principal del seu tarannà lletrístic, la formació ha irromput en l'imaginari sensible de tot oient des del seu primer llegat, Viatges i flors (2014), fins al darrer, sant llorenç, (2020). Entremig, completen una discografia vital amb títols com Lliure o descansar (2016), en el qual els artistes van comptar amb la producció de Jordi Casadesús i Mau Boada, així com el suport de l'equip del Konvent, que s'ha mantingut en les obres posteriors com Mantra (2018).
[intext2]
Enguany, els del Bages tornen, renoven aires i esculpeixen un disc deslliurat de certeses, tot entrant en un terreny del tot insospitat. Amb Sr. Chen a la producció i l'equip creatiu de guàrdia de Jo Jet i Maria Ribot, format per Elisabet Mateu i Ignasi Ávila, la formació encamina aquesta vegada cap a una direcció desconeguda, independent, directa, un pèl més urbana i ambiguament trivial.