Aquest dijous a les 7 del vespre, el Museu Comarcal de Manresa acollirà la xerrada L'arbre del Roser i l'arbre dels dominics. Pintures de Sant Pere Màrtir que anirà a càrrec de Francesc Agustí amb la presentació de Francesc Vilà, organitzat pel Centre d'Estudis del Bages.

La pintura, d'autor desconegut i datada de la segona meitat del segle XVII, representa l'Arbre del Roser, amb una iconografia singular, i fa parella amb un altre quadre que s'exposa a la Sala del Barroc, del Museu Comarcal de Manresa: l'Arbre amb sants i santes dominics. Aquest altre quadre, que també el va restaurar el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) l'any 1992, va formar part, per la seva peculiaritat, de la publicació commemorativa dels 30 anys de l'existència d'aquest centre, 30 anys 30 obres.

Les dues pintures, que iconogràficament són propaganda de l'orde dels dominics, provenen de l'església de Sant Pere Màrtir, dels dominics de Manresa. Entre els mesos d'octubre i novembre de 1936, la brigada de salvament del patrimoni de Manresa les va traslladar a la Cova de Sant Ignasi, edifici que l'Ajuntament de Manresa va establir com a dipòsit per protegir els béns artístics que en aquells primers moments de la Guerra Civil de 1936-39 estaven en risc, tant pels avalots dels primers dies, com pels enderrocs de les esglésies que es van programar a la tardor.

Quant a la iconografia del quadre que s'acaba de recuperar, aquest representa els principals frares i difusors del Rosari, sota un arbre que simbolitza l'expansió d'aquesta pregària i els beneficis i protecció que dóna a persones de tota condició. Al mig es troba un arbre amb grans branques, de les quals brollen rosaris. Aquest arbre constitueix un eix central que divideix la pintura en dues meitats.

D'ambdues pintures ens en dóna referència Joaquim Sarret i Arbós al seu llibre de 1924 Història religiosa de Manresa. Diu que aquests "dos quadres grandiosos, sense marc" estaven al cor nou de l'església on ell els devia veure, i els descriu sense que hi hagi cap dubte que són els dos que des d'ara tornarem a poder veure exposats. Segons el mateix Sarret, anteriorment haurien estat a la porteria del convent. Magí Canyelles, a la seva obra Grandesa i antiguitats de la ciutat de Manresa, escrita a les darreries del segle XVII també en fa esment.