Gairebé per casualitat, la Comissió de la Dignitat va comprar en una subhasta 1.400 negatius sense saber qui era l'autor de les fotografies. Posteriorment es va conèixer que la paternitat de les imatges era de Francesc Boix, conegut com el fotògraf de Mathausen. D'aquestes 1.400 fotos, 28 són fetes a Manresa, tal i com ha explicat aquest dimarts Josep Cruanyes, al Kursaal, al col·legi dels Infants i a les Piscines.

Memòria.cat ha treballat aquests darrers mesos amb retalls de premsa i fulletons polítics diversos de l'Arxiu Municipal per datar-les, però el més a prop del què ha estat és a l'agost de 1938, tot i que "aquesta data no és gens segura" segons ha admès Joaquim Aloy. "En les fotos -ha continuat l'historiador- es veuen molts primers plans de manresans i manresanes de l'època, i per això fem una crida a la ciutadania a identificar aquestes persones, i de passada poder assegurar la data de les imatges".

Les 28 fotografies es divideixen en tres grups, set fotografies en un acte polític al Kursaal, una al col·legi dels Infants i vint a les piscines. Les set imatges del Teatre Kursaal podrien correspondre a un acte de suport al front de guerra, organitzat per les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) de Manresa, o per la delegació manresana de Socors Roig Internacional (SRI), o per ambdós alhora. La imatge al pati del Col·legi dels Infants, que durant la Guerra Civil va ser confiscada i es convertí en la seu del PSUC, les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i la UGT, correspon a un grup de joves. I les vint fotografies restants corresponen a diferents proves esportives organitzades a la Piscina Municipal de Manresa (curses de relleus, salts de trampolí, etc).

L'enllaç a les 28 fotografies és aquest. Si algú reconeix a un familiar o conegut entre les imatges pot escriure a memoria@memoria.cat

Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen

Francesc Boix i Campo (Barcelona, 1920 – París, 1951) és conegut sobretot per ser el fotògraf de Mauthausen. Deportat a aquest camp, Boix va treballar al laboratori fotogràfic d'on va poder treure clandestinament nombroses fotografies que els SS enregistraven. Un cop alliberat Mauthausen, va captar instantànies dels supervivents i de l'estat del camp els dies posteriors. Aquestes fotografies van servir com a prova d'acusació contra jerarques nazis al judici de Nuremberg. Les imatges, que van fer la volta al món, s'han convertit en icones de l'holocaust, de la història del segle XX i expliciten les barbaritats i l'horror del règim d'Hitler. Nombrosos documentals, publicacions, exposicions, etc., han mostrat al món aquestes fotografies.