Des del passat mes d'abril, Marc Orriols i Gol és el nou Assessor per la Llengua Catalana de l'Ajuntament de Manresa, un càrrec de lliure designació, o sigui, de confiança del govern municipal, que neix amb l'objectiu de promoure l'ús social del català i de fomentar el coneixement i l'aprenentatge de la llengua. De 1993, Orriols és llicenciat en Ciències Polítiques, és fill de mestres, manresà de sempre i implicat en diversos col·lectius, entitats i cooperatives culturals de la ciutat, "tot i que ara ho he aparcat".
Manresa és la ciutat gran on hi ha un percentatge més elevat de gent que té el català com a llengua inicial; un 60%, concretament.
Correcte, tot i que m'agradaria matisar que aquesta dada surt del llibre L'ús parlat del català que Joan Maria Serra ha publicat recentment i que fa una anàlisi de la situació actual de l'ús oral i real de la llengua. Les dades que ell hi exposa són una interpretació. Que s'acosten a la realitat? Segur, però no són una certesa mil·limètrica.
Sigui com sigui, el que està clar és que en comparació amb altres municipis, partim d'una premissa optimista. En aquest sentit, és necessària, realment, la figura de l'Assessor per a la llengua catalana?
Sí que ho és, sí. I sobretot ho és per poder abordar una casuística que mai abans s'havia donat, ni a la ciutat ni al país.
Quina?
Fins ara, podríem dir que a l'espai públic hi havia dues llengües principals amb les quals se solien iniciar converses: en català o en castellà -aquesta darrera, guanyant cada cop més terreny. D'un temps ençà, però, també hi ha una bossa força important de gent que no fa servir ni el català ni el castellà com a llengua inicial. I és en aquesta bossa on, com deia la Carme Junyent, hem de posar l'esperança de recuperar els valors més positius del català. De fet, des de la Regidoria de Cultura i Llengua hem preparat un pla estratègic, el PELC, que va justament en aquesta línia.
Expliqui-me'l una mica.
És una espècie de full de ruta que busca ampliar la comunitat de catalanoparlants i que s'estructura en quatre eixos diferents.
Comencem pel primer, doncs.
El que volem en aquest és garantir l'ús del català a l'Ajuntament de Manresa. Com ho farem? Per una banda, unificant les clàusules lingüístiques dels diferents departaments. També actualitzarem el Reglament d'ús de la llengua catalana del consistori, un document que ja existeix però que fa més de trenta anys que no es posa al dia.
I què determina, exactament?
És la que defineix com s'han de fer, a nivell lingüístic, les contractacions, les comunicacions, els expedients, les notificacions... Ara, a més, a través del Pacte Nacional per la Llengua es proporcionaran als ajuntaments eines per poder implementar aquest reglament; un gran pas si es té en compte que les administracions necessiten seguretat jurídica per tot el que fan.
A nivell intern de l'Ajuntament, tenen pensada alguna acció més?
Tenim la intenció d'implementar correctors ortogràfics i lèxics a tots els ordinadors de la casa, i ens aliarem amb l'equip de comunicació per, d'una banda, potenciar una comunicació amb la ciutadania més planera i no tan tècnica, i de l'altra, generar eines que fomentin la consciència lingüística dels treballadors i treballadores.
Quin tipus d'eines?
Per exemple, formacions i tallers de conscienciació i assertivitat de l'ús de la llengua. Volem transmetre als treballadors que la llengua normal d'ús preferent ha de ser el català, en qualsevol àmbit. Tot plegat, des de l'amabilitat, dotant-los de recursos perquè no se sentin violents per mantenir-se en català. Al cap i a la fi, no estan fent res dolent, no canviant-se de llengua: el que fan és respectar la persona amb qui parlen i, alhora, ser professionals.
Fa un mes just, un estudi publicat per la Taula per la Llengua al Bages i el Moianès revelava que gairebé un 11% dels establiments comercials de Manresa incomplien la Llei de política lingüística en la seva retolació fixa. Faran alguna cosa, al respecte?
Dintre del PELC ja es contemplen mesures per assegurar el paisatge lingüístic de la ciutat.
Què vol dir amb "assegurar"?
Doncs que treballarem perquè el 100% dels rètols comercials de la ciutat estiguin en català; la norma és aquesta. De fet, a banda de l'estudi de la Taula per la Llengua, des de l'Ajuntament també vam fer una prospecció dels eixos comercials de la ciutat. I el que farem ara serà recollir totes aquestes dades i posar en marxa un pla de xoc amable que adverteixi els establiments que no compleixin la normativa.
Els adverteixi com?
De manera amable i proactiva, sempre! Tot plegat, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL). Ells tenen un programa que es diu Comerços aprenents que el que fa és informar els comerços de la normativa i ajudar-los a traduir tot el que necessitin. Nosaltres complimentarem aquesta tasca deixant molt clar que en cap cas volem assenyalar ni atacar ningú, sinó que el que pretenem és ajudar a fer els canvis. Tot i així, cal dir que les nostres competències són les que són...
A què es refereix?
Doncs que les úniques competències que tenim tant l'Ajuntament com el Consell Comarcal del Bages són, per una banda, informar sobre l'existència de la llei i, per l'altra, ajudar i facilitar que es compleixi.
No tenen la potestat de posar multes.
No. Tot el tema d'inspeccions i sancions penja de l'Agència Catalana de Consum. Però nosaltres treballem per no haver d'arribar fins a aquest punt. Sincerament, penso que en el tema de la retolació no hi ha mala fe, per part dels comerciants: és desconeixement!
Ha dit que el PELC s'estructura en quatre eixos. M'ha explicat el primer. Anem pel segon?
Sí. Aquest el que busca és fomentar l'ús social del català des de la institució. Com? Doncs a través de l'anomenada Bústia per la Llengua -un canal únic i directe en què la ciutadania pot trobar informació, fer queixes, resoldre dubtes i enviar suggeriments- i de la creació de la Taula Social per la Llengua.
Qui en formarà part?
Molta gent! La intenció és aglutinar agents socials, econòmics, culturals; entitats d'origen, de cultura popular, humanitàries; sindicats, patronal, universitats... Tot plegat per aconseguir que les polítiques que anem fent penetrin en els diferents àmbits i, sobretot, per fer xarxa i connectar idees i accions tant a nivell concret com general.
Parli'm del tercer eix.
Aquí els protagonistes seran les ciutadanes i ciutadans i l'objectiu a assolir és el d'enquadrar lingüísticament qui no ho estigui; generar espais lingüístics segurs, i ampliar la comunitat de catalanoparlants a la ciutat. Això es traduirà en accions pedagògiques, formatives, de lleure, de conscienciació...
Aquestes accions seran genèriques o aniran dirigides a sectors concrets?
La voluntat és que siguin descentralitzades i que contemplin la idiosincràsia de cada barri. No volem fer accions que siguin com un bolet, sinó que treballem perquè perdurin. En aquest sentit, estem treballant colze a colze amb la regidoria d'Acció Comunitària, amb el Pla de Desenvolupament Comunitari, amb Serveis Socials, amb el Pla Educatiu d'Entorn, amb les diverses associacions de veïns... Si no anem a l'una, difícilment reeixirem.
I com sabran si han reeixit?
Doncs perquè farem valoracions permanents.
Per fer-les, però, abans necessiten una diagnosi.
I la farem. A partir de l'any vinent i fins que s'acabi el mandat, escollirem algunes de les accions que impulsem i farem unes enquestes d'usos lingüístics. Això ens permetrà no només avaluar concretament el nostre pla, sinó també oferir dades més permanents i localitzades que les que ara mateix tenim a nivell de país, que són molt genèriques.
Centrem-nos en el quart (i darrer) eix del PELC.
El quart eix ho és tot; és la veu. Volem positivitzar la qüestió de la llengua que durant tants anys ha estat polititzada des de l'espanyolisme ranci i la catalanofòbia. Aquí el focus el posarem en els catalanoparlants. Si ells no mantenen la llengua, ningú més ho farà. Al capdavall, qui no té el català com a llengua materna, si no percep que es tracta d'una llengua prestigiosa, útil per la cohesió social, per generar vincles i per entrar al mercat laboral, no veurà la necessitat d'aprendre'l i parlar-lo.
No s'ha de responsabilitzar la gent que ve de fora de la regressió del català, està dient.
Exactament. No volem carregar el mort de la pèrdua de la llengua als que han vingut a viure aquí. No és culpa seva! Penso fermament que amb aquest full de ruta que tenim preparat, Manresa pot convertir-se en la ciutat del nou renaixement del català, tal com va dir el Jordi Badia durant el pregó de Festa Major.
Això ja són paraules majors!
De fet, la nostra intenció és ser una ciutat referent en aquest sentit; obrir-nos al país per acollir esdeveniments nacionals de foment a la llengua; prestar-nos a ser una espècie de laboratori de polítiques lingüístiques... Ens ho creiem molt!