L'escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) ha presentat aquest dilluns la novel·la La muntanya del tresor (Columna). L'obra gira al voltant d'un capítol poc conegut de la història de Catalunya com va ser la supervivència de Montserrat durant la Guerra Civil espanyola. El llibre explica com va esdevenir un refugi providencial per a la supervivència dels símbols més estimats del país i s'endinsa en una creença popular sobre la Moreneta. A través d'alguns personatges de ficció i d'altres de reals, es narra una història real des de la perspectiva d'un jove orfe. La mirada d'un infant permet abordar una història amb una mirada "diferent" sense situar-se en cap bàndol en concret. La novel·la surt a la venda aquest dimecres.
La novel·la, que comença a caminar amb un tiratge de 10.000 exemplars en català, 4.000 en castellà (Destino) i un audiollibre amb veu del propi Gironell, prova de posar llum a un tema "desconegut" sobre què va passar al Monestir de Montserrat "ple de secrets" durant els anys de la Guerra Civil i com es va vetllar per preservar tot allò que simbolitzava. "És la història de la supervivència del gran símbol de Catalunya. Siguis del bàndol que siguis, hi tens una devoció. Montserrat és un referent", ha apuntat Gironell.
Un dels fets claus que van garantir la seva supervivència va ser quan el govern de la Generalitat republicana va fer una ràpida maniobra d'expropiació de l'Abadia per convertir-la en una propietat del poble. Un fet que va evitar que fos cremada pels primers anarquistes que hi van arribar.
A banda d'un gran centre cultural, religiós i espai de refugi, Montserrat es convertirà en un hospital militar amb més de 3.000 llits. Durant els anys convulsos de la guerra passaran per allà grans personalitats del moment com el president de la Generalitat, Lluís Companys; el president de la Segona República espanyola, Manuel Azaña, o el lehendakari José Antonio Aguirre.
El protagonista de la novel·la és un nen orfe, que amb l'esclat de la guerra no pot tornar a casa i es queda a Montserrat. Des d'aquí descobreix tot l'esplendor de Montserrat i la seva muntanya, que també és un personatge en sí mateix. La mirada d'aquest infant es veu complementada amb l'ajut d'una colla de nens i nenes fills de Mossos d'Esquadra i persones que es refugien a Montserrat i d'altres monjos. El llarg del temps aquest nen creix, tant físicament com ideològicament. Hi ha diversitat de fets que l'orfe no entén però que li expliquen els monjos veterans.
Així doncs, un dels principals objectius de la lectura és descobrir què atresora la muntanya, a banda d'allò simbòlic i natural que ja és conegut. Gironell ha realitzat la primera novel·la amb l'escenari de la Guerra Civil espanyola després de llegir diversitat de textos al voltant de Montserrat i d'una gran curiositat de satisfer documentalment.
A banda de la narració de dos anys i mig de guerra, l'obra es completa amb un epíleg que aclareix una de les principals qüestions de l'argument i dona resposta a quin és el tresor de la muntanya.
L'argument
Quan esclata la Guerra Civil el juliol del 1936, el jove orfe Benet Nomdedéu, de només onze anys, es queda a l'escolania de Montserrat mentre els altres monjos i escolanets abandonen la muntanya. Sense un altre lloc on anar, en Benet és acollit per Carles Gerhard, el comissari de Montserrat, i la seva família. L'abadia es transforma en hospital, impremta, centre cultural i lloc de refugi per ordre del govern de la Generalitat de Catalunya.
A mesura que la guerra avança, en Benet es converteix en testimoni de nombroses històries dins l'abadia: des de les activitats del doctor Josep Trueta i del poeta soldat Manuel Altolaguirre fins als moviments secrets de fra Areso. A través dels seus ulls, s'assisteix al pas de figures rellevants com el president Lluís Companys, l'artista Bella Dorita i el tenor Emili Vendrell.
Amb l'ajuda de fra Cervera, el monjo més veterà, en Benet comença a entendre els esdeveniments que l'envolten, al mateix temps que es desplega la seva pròpia història de creixement, aventures, amors i descobriments.