Memòria.cat, el portal de webs gestionat des de Manresa, ha publicat la relació de tots els membres de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, la d'aquells joves que van haver d'anar al front de guerra només quan tenien 17-18 anys i que, per aquest motiu, van rebre el nom de biberons. Els membres de l'Agrupació van tenir la sort de sobreviure als horrors de la guerra. Milers de biberons van morir al camp de batalla.
 
És la primera vegada que es publica la relació completa dels biberons membres de l'Agrupació. En total són 3.664. La llista inclou els noms i cognoms, el municipi i comarca i el número de membre de l'Agrupació que tenien.
 
La relació ha estat facilitada pels fills d'Antoni Quintana Torres (Carme, Marta i Jaume), que fou el promotor, el president i, lògicament, tenia el número 1 de l'Agrupació de Supervivents. Antoni Quintana, el juliol de 1982, va escriure una carta als diaris La Vanguardia, Avui i El Correo Catalán en què proposava "celebrar una diada especial o trobada" dels biberons. La resposta va ser extraordinària. El mateix octubre d'aquell any ja se celebrava a Capellades la primera trobada de biberons i el 23 de febrer del 1983 es constituïa l'Agrupació. En total se celebrarien 30 trobades fins a la seva dissolució el 2014.
 
El llistat comprèn un total de 3.669 registres, però hi ha 5 biberons que estan repetits (si bé amb el mateix número), ja que són persones que al llarg dels anys van tenir dos domicilis. També s'ha polit alguna dada errònia del llistat inicial.
 
El municipi amb més biberons de l'Agrupació és Barcelona amb un total de 704. De la comarca del Bages n'hi havia 166, dels quals 88 eren de Manresa.
 
Entre els membres de l'Agrupació coneguts a Catalunya destaquen els noms d'Antoni Maria Badia i Margarit, mossèn Josep Ballarín, Josep Benet i Morell, Joan Font i Romagosa (autor de Soldat de dos exèrcits. L'odissea de la lleva del 'biberó'), Francesc Grau i Viader (autor de Dues línies terriblement paral·leles i Rua de captius) i Joan Llarch i Roig, autor de diversos assaigs històrics sobre la Guerra Civil.