Obrint Pas a l'escenari del Kursaal. Foto: Sussi GarciaDesprés que ja fa uns mesos Obrint Pas anunciés que deixava els escenaris, van decidir dur a terme una gira de comiat sota el títol "Seguirem" i que res té a veure amb els concerts que han fet al llarg de la seva carrera musical. Tan sorprenent és el fet que estiguin asseguts com que toquin en acústic. Per això aquesta gira de comiat és especial i única; amb paraules del cantant i guitarra Xavi Sarrià "són les cançons de sempre però amb vestits nous".
El teatre Kursaal es va sumar a aquesta gira de comiat per tal de fer de Manresa una de les ciutats privilegiades d'acomiadar Obrint Pas. De fet, ja feia dies que s'havien esgotat les entrades pel concert. Xavi Sarrià va agrair aquesta fidelitat i, a més, va recalcar que el grup valencià no hauria pogut ser el que és sense els seguidors que l'han estat acompanyat tots aquests anys, "Obrint Pas també sou vosaltres". Com a regal, el grup deixa un llegat de lletres i cançons que s'han convertit en petits himnes o lemes per a moltes persones.
Lletres que anit al Kursaal van ser més íntimes que mai, amb un ritme musical molt més pausat. Però això no va significar que fossin menys reivindicatius sinó tot el contrari, ja que contínuament el grup valencià va fer al·lusions a la casuística social i política dels Països Catalans, sent més escoltats que mai pel fet que els seus seguidors, ara asseguts a les butaques del Kursaal, posessin més èmfasi en el què deien que no pas en ballar o saltar com estaven acostumats a fer.
Obrint Pas, i en paraules de Miquel Gironès (veu, dolçaina i percussió), es va solidaritzar "amb alguns treballadors de la televisió pública valenciana que volen reclamar camins de futur i dignitat" i que estan lluitant perquè la seva televisió no sigui tancada, la única que queda en llengua valenciana. Miquel Ramon (veu i percussió) també va explicar que ara més que mai recordaven els seus inicis com a grup i com havien patit amenaces a l'institut per part de feixistes per ser la primera generació que podia estudiar en català. "El missatge de por no ha anat enlloc, no ho han aconseguit, ara són centenars els artistes en valencià. Si volem, podem."
Obrint Pas va oferir un concert de pràcticament dues hores on van repassar diferents cançons dels seus àlbums més coneguts, sent-ne la majoria del seu últim disc Coratge (2011), com ara "Seguirem", "Murals", "La vida sense tu", "Si tanque els ulls", etc. D'altres cançons memorables varen ser "Viure", "La flama", "Del sud" o "Lluna de plata". Totes elles en acústic i utilitzant instruments especialment pensats per aquesta fita, com el llaüt i viola de roda (Abel Garcia) o el contrabaix (Jaume Guerra), acompanyats de la dolçaina, guitarres, percussions i veus (Xavi Sarrià, Miquel Gironès, Miquel Ramos i Robert Fernández). Obrint Pas s'acomiada, però només dels escenaris ja que continuaran "lluitant a les barricades. Si alguna cosa no hem fet ni farem mai és renunciar a la nostra música, a la nostra llengua i a les nostres idees".
