Mònica Fonthier va visitar la vila acompanyada pel seu fill i la seva filla. Després de la seva arribada a Súria a mitja tarda, la filla de Norbert Fonthier va ser rebuda a l’Ajuntament per l’alcalde Antoni Julián, per la primera tinent d’alcalde i regidora de Cultura i Educació, Encarna Mata, i per Albert Fàbrega.
Després d’una recepció privada al saló de sessions de l’Ajuntament, Mònica Fonthier va visitar el carrer surienc dedicat al seu pare i la casa on va viure durant la seva infantesa. Posteriorment es va desplaçar a les instal·lacions d’Iberpotash, on va ser rebuda pel conseller delegat, José Antonio Martínez, i els principals directius de l’empresa minera.
A les oficines centrals d’Iberpotash, Mònica Fonthier va visitar el despatx del seu pare, va rebre informació sobre la situació actual de l’empresa i va signar al llibre d’honor de la companyia. Com a obsequi, va rebre una fotografia de la visita que el rei Alfons XIII va fer a la mina l’any 1929, en el moment en què ella lliurava un ram de flors al monarca.
Mònica Fonthier i els seus dos fills també van assistir a la presentació del llibre sobre la història de la mineria a Súria, que va tenir lloc a la sala municipal Cal Balaguer del Porxo amb la presència de més de 120 persones.
Norbert Fonthier va ser el segon director de l’empresa Minas de Potasa de Suria, que formava part del grup belga Solvay. La seva etapa de gestió es va caracteritzar per la consolidació de l’empresa i l’augment de la producció, en un context marcat per la crisi econòmica mundial i la conflictivitat social. L’any 1930, a petició de l’Ajuntament de Súria, el rei Alfons XIII li va concedir la Creu de Cavaller de l’Orde del Mèrit Civil.
Durant la guerra civil va perdre les seves responsabilitats per la col·lectivització de la mina. Després del conflicte, Norbert Fonthier va tornar a la direcció de l’empresa i va ocupar aquest càrrec fins l’any 1940, en què va ser nomenat director general del grup Solvay a Espanya. L’any 1957, coincidint amb la seva jubilació, l’Ajuntament de Súria va declarar-lo fill adoptiu de la vila. L’any 1960 es va posar el seu nom a un carrer del barri Santa Maria.
