L'Ajuntament de Manresa ha fet balanç aquest dijous dels projectes finançats amb els fons europeus Next Generation entre el 2021 i el 2026: setze actuacions en onze àmbits, amb un pressupost total de 19.405.170,13 euros i una subvenció atorgada de 13.719.913,42 euros, que representa el 70,7% del total. La inversió municipal ha estat de 5.133.729,78 euros i els 551.526,93 euros restants provenen d'altres fonts de finançament. Com a assignatura pendent d'aquests resultats, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) estatal, l'Ajuntament assenyala els ajuts del Programa 1 per a la rehabilitació a nivell de barri, destinats a comunitats de propietaris: no s'ha pogut concedir cap subvenció per la complexitat de la seva gestió.
Les quatre grans actuacions i el pes de la subvenció
Les actuacions amb més pressupost són la millora del transport públic, amb 4.872.299,73 euros i una subvenció del 48,6%; la rehabilitació de l'Anònima i la Torre Lluvià, amb 4.858.004,32 euros i un 75,5% de subvenció; el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació del Camí Ignasià, amb 3.144.844,50 euros i un 79,5%, i la recuperació del patrimoni històric del Camí Ignasià per a ús turístic, amb 2.987.651,62 euros i un 90,8%. Segueixen, per ordre de pressupost, el Programa 3 de rehabilitació a nivell d'edifici, de 1.006.115,00 euros i una subvenció del 36,9%, i un conjunt d'actuacions de serveis a les persones i de transformació digital.
Mobilitat: vuit autobusos elèctrics i digitalització del servei
Manresa ha renovat el transport públic urbà amb una despesa total de 4.872.299,73 euros, finançats en part amb 2.366.050,15 euros de subvenció dels Next Generation (48,6%). La inversió inclou l'adquisició de vuit autobusos elèctrics i dels vuit carregadors respectius, per 3.934.000,00 euros. També s'han adaptat les instal·lacions del servei a la recàrrega elèctrica (522.289,19 euros), i el projecte s'ha completat amb la millora de l'eficiència i la digitalització del servei (416.010,54 euros): cinc marquesines, catorze pantalles, dotze tòtems, una pantalla TFT a l'estació i videovigilància en 19 autobusos.
Patrimoni: l'Anònima i la Torre Lluvià
El Programa d'Impuls a la Rehabilitació d'Edificis Públics (PIREP) ha permès avançar en la recuperació de dos edificis emblemàtics de la ciutat, amb una inversió conjunta de 4.858.004,32 euros i 3.669.337,23 euros de subvenció (75,5%).
A l'Anònima s'ha executat una primera fase d'obres, que ha rehabilitat el cos de les antigues oficines i la nau petita del complex, amb un pressupost de 4.015.324,32 euros i una subvenció de 2.853.565,00 euros. L'obra ha estat reconeguda amb el premi Re-FAD 2026 a la millor rehabilitació d'un edifici patrimonial. A la Torre Lluvià s'han millorat l'accessibilitat, l'aïllament i la climatització, i s'ha creat un nou espai amb quatre antigues tines per a ús expositiu, amb un pressupost de 842.680,00 euros i una subvenció de 815.772,23 euros.
Turisme sostenible al final del Camí Ignasià
El Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació (PSTD) agrupa nou subactuacions, amb un pressupost de 3.144.844,50 euros i una subvenció de 2.500.000,00 euros (79,5%). Les tres partides més importants són el Pla integral d'accessibilitat (1.210.122,29 euros), el Pla d'eco-mobilitat turística comarcal (829.983,88 euros) i la renaturalització del riu Cardener (705.021,24 euros).
Hi ha també una aposta per les eines digitals, amb una Progressive Web App, audioguies i experiències de realitat augmentada i virtual (161.822,99 euros), un sistema d'intel·ligència turística (43.342,75 euros) i una xarxa de sensors de soroll (30.492,00 euros). El pla es completa amb una zona d'autocaravanes al Congost (59.648,08 euros) i la regulació d'accessos als espais naturals (14.976,70 euros).
Patrimoni del Camí Ignasià per a ús turístic
Vuit subactuacions, amb un pressupost de 2.987.651,62 euros i una subvenció de 2.713.815,73 euros (90,8%), han permès recuperar elements patrimonials i itineraris del Camí Ignasià. La intervenció de més pes ha estat la de l'antic Col·legi de Sant Ignasi, per convertir-ne una planta en un magatzem visitable (1.153.901,75 euros).
Els itineraris sumen tres actuacions: la connexió del Pont Vell amb el transport públic (537.197,24 euros), el tram de la Font de Fans a la Creu del Tort (380.739,92 euros) i el del Pont Vell a la Font de Sant Pau (40.874,31 euros). A això s'hi afegeixen el Pont Nou (274.589,02 euros), la Torre de Santa Caterina, amb el mirador (245.895,71 euros), el jaciment del Convent de Sant Cristòfor (154.698,51 euros) i l'entorn de la capella de Sant Marc i la Cova (199.755,16 euros).
Transformació digital i ciberseguretat
Les dues actuacions de l'àmbit de transformació digital i ciberseguretat, amb un pressupost de 406.571,61 euros i una subvenció de 291.079,54 euros (71,6%), s'han destinat a les infraestructures digitals de l'Ajuntament, mitjançant escriptoris virtuals (354.928,73 euros), i a l'Oficina Tècnica de Seguretat (51.642,88 euros).
Serveis a les persones: ocupació, atenció social, salut i biblioteques
En l'àmbit dels serveis a les persones s'han fet deu actuacions, amb 2.129.683,35 euros de pressupost i 1.808.630,77 euros de subvenció (84,9%), cobreixen quatre àmbits: l'educació i l'ocupació jove, l'atenció social i les cures, l'activitat física i salut, i les biblioteques.
En educació i ocupació jove hi ha els Plans Educatius d'Entorn de Manresa, amb 368.396,84 euros de pressupost i 362.442,00 de subvenció (98,4%), i dos programes de primera experiència professional a les administracions públiques. El del 2022, de 14 places, té un pressupost de 396.009,72 euros i una subvenció de 390.524,45 (98,6%), i el del 2023, de 10 places, un pressupost de 373.380,62 euros i una subvenció de 299.682,96 (80,3%).
En atenció social i cures, l'actuació més gran és l'atenció a les persones sense llar, amb 728.778,73 euros de pressupost i 616.954,47 de subvenció (84,7%). Hi ha també l'envelliment actiu, amb el programa Envelliment Quilòmetre Zero (70.000,00 euros i 46.200,00 de subvenció, un 66,0%); les tecnologies de suport i cura (73.210,29 euros i 43.184,53 de subvenció, un 59,0%), i el banc de productes de suport (13.692,88 euros, subvencionats al 100%). S'hi suma un sistema intel·ligent de torns d'espera a la unitat d'acollida de Serveis Socials, amb 9.749,50 euros de pressupost i subvenció del 100%.
Al programa d'activitat física i salut (AFBS), s'hi destinen 91.064,79 euros i la subvenció és de 20.800,00 euros (22,8%). Finalment, l'adquisició de llibres per a la biblioteca del Casino i la de l'Ateneu Les Bases té un pressupost de 5.399,98 euros, subvencionats al 100%.
Habitatge: 479 actuacions i tres projectes de lloguer social
Les ajudes Next Generation a la rehabilitació d'habitatges a Manresa sumen 479 actuacions en habitatges. En el marc dels programes 2, 3, 4 i 5, gestionats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), l'empresa municipal Forum i el Consell Comarcal del Bages, s'han concedit ajuts per un import total de 1.404.541,44 euros. D'aquests, 1.033.541,44 euros han anat a comunitats de propietaris i 371.000,00 a l'Ajuntament, pel Programa 3, destinat a la rehabilitació d'habitatges municipals.
Aquest Programa 3, que a la taula general figura com a rehabilitació a nivell d'edifici als carrers Sèquia i Mestre Albagés, té un pressupost de 1.006.115,00 euros i una subvenció de 371.000,00 euros (36,9%). Pel que fa al Programa 6, d'habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients, s'han dut a terme tres projectes que sumen 89 habitatges.
En aquest apartat només s'ha comptabilitzat en el còmput global la subvenció rebuda per l'Ajuntament per rehabilitar els pisos de propietat municipal, perquè la resta dels fons anaven destinats a propietaris o comunitats de propietaris.
Programa 1: l'assignatura pendent
El Programa 1, per a actuacions de rehabilitació a nivell de barri, sumava uns ajuts de 8,2 milions d'euros. Cap comunitat de propietaris n'ha arribat a rebre la subvenció, tot i que tant l'Ajuntament com Forum els van animar a concórrer-hi. El govern municipal i Forum han lamentat que finalment no s'hagi pogut concedir cap subvenció.
El programa va arrencar a Manresa amb la delimitació dels àmbits on es podien concentrar les ajudes, els anomenats entorns residencials de rehabilitació programada (ERRP). L'Ajuntament en va definir dos: un al barri del Xup i un altre que agrupava el grup d'habitatges de Francesc Cots, les Cases de Xocolata, Sant Rafael i les Cases de la Culla. En conjunt sumaven 88 edificis i 886 habitatges, dels quals se'n volien rehabilitar 443. El setembre del 2022, el Departament de Drets Socials de la Generalitat, que gestionava aquests ajuts europeus a través de l'AHC, va concedir a Manresa 8.223.753 euros dels fons Next Generation per a les comunitats de propietaris d'aquests 443 habitatges que els volguessin rehabilitar amb criteris d'eficiència energètica.
Per donar a conèixer el programa, l'Ajuntament i Forum van fer una tasca informativa i d'acompanyament: més de 560 trucades i atencions directes, 86 reunions presencials amb comunitats de propietaris i els seus representants i 29 visites tècniques a edificis. En total van contactar amb 150 finques, 88 de les quals dins dels dos ERRP i 62 de fora d'aquests àmbits.
Davant del baix interès inicial, l'Ajuntament va convocar una subvenció municipal de suport per finançar dues eines que facilitaven fer el primer pas: la redacció del llibre de l'edifici i un avantprojecte de rehabilitació energètica. Va tenir una bona acollida: 19 comunitats la van sol·licitar entre març i juny del 2023, i entre octubre i desembre d'aquell any se'ls va lliurar la documentació tècnica acabada.
El pas següent, però, no es va arribar a fer. De les 19 comunitats, només cinc van sol·licitar les subvencions per a obres (Programa 1) i per a la redacció del projecte (Programa 5). Aquestes cinc van redactar els projectes i van cobrar la subvenció del Programa 5, però cap no va decidir finalment executar les obres de rehabilitació.
Les dificultats del Programa 1 segons l'AHC
Segons el balanç que la directora del programa dels fons Next Generation de l'AHC, Marta Martínez Tomàs, va presentar el 30 de setembre a la trobada de l'Espai de la Xarxa de Serveis Locals d'Habitatge, l'Agència ha identificat al conjunt de Catalunya sis dificultats principals, que també van impedir uns millors resultats a Manresa. La primera és la dificultat per activar la demanda d'actuacions d'eficiència energètica, per desconeixement o per la poca necessitat de rehabilitació energètica percebuda. S'hi afegeixen els terminis llargs de presa de decisions de les comunitats de propietaris i la dificultat per finançar la part no subvencionada, amb comunitats amb poc fons de reserva i pocs productes de finançament disponibles. L'Agència també assenyala la tramitació complexa, per l'alt nivell d'exigència de la Unió Europea i del Ministeri; els terminis insuficients per executar les obres, fixats el 30 de juny del 2026, i l'encariment de les obres i la saturació del mercat davant el volum de demanda generat, en un sector poc madur i reduït.
En la mateixa trobada es van donar a conèixer els resultats d'un qüestionari de la Diputació de Barcelona que puntuava els factors que han limitat el desenvolupament del Programa 1 a les ciutats catalanes. Els més citats són la dificultat de les persones propietàries per assumir l'aportació econòmica, la capacitat de gestió o impuls de les comunitats, la tramitació administrativa dels ajuts i la insuficiència del finançament disponible. Les conclusions apunten tres idees. La primera, que intervenir on hi havia més necessitat ha comportat més complexitat, perquè els municipis han prioritzat els àmbits amb més necessitats, sovint amb comunitats amb menys capacitat organitzativa i econòmica. La segona, que el repte principal ha estat social i econòmic: no tant definir què cal rehabilitar, sinó aconseguir que les comunitats puguin impulsar i sostenir les actuacions. I la tercera, que l'encaix de la rehabilitació energètica continua sent un repte, perquè la prioritat dels objectius d'eficiència energètica no s'alinea amb les necessitats percebudes pels barris i les comunitats.
