De vegades es diu que aquesta mena de patits tenen trampa, però el Manresa no va deixar ni que s'especulés amb el que hauria estat una sorpresa desagradable si el cuer hagués tret quelcom de positiu del Congost. Dos gols a la primera part i tres més a la represa van ser una demostració més que suficient de la distància real que separen Manresa i Canovelles a la classificació. Va ser una victòria a plaer a l'hora del vermut. Un vermut amb golejada.
No sé si el guió del partit hauria canviat si al primer minut de joc Cañadas no s'hagués lluït davant d'un xut a boca de canó de Toni Rodríguez? El cas és que el porter manresà va enviar a corner la que va ser la única intervenció de mèrit durant tot el partit. I perquè no circulés per la grada de l'estadi cap run-run de malastrugança, una assistència de Charly Lumbreras cap a Kevin la va finalitzar aquest amb una perfecta vaselina per sobre de Iván Santiago. Això succeïa només un minut més tard de l'ensurt a la porteria de Cañadas. El Manresa aplanava el camí cap a la victòria amb un gol matiner que esvaïa qualsevol dubte. Encara que al principi del matx hi va haver una mica d'alternativa, el Manresa no va trigar gaire a fer-se l'amo de la situació i a cada minut que passava s'accentuava el seu domini. De nou Kevin tenia el gol als seus peus, però una altra vaselina després de rebre una bona assistència del debutant Berni la treia un defensa sota pals (12'). Els de Dani Andreu intentaven marejar la perdiu a camp propi per tal de sorprendre guanyant l'esquena de la defensa rival, però va ser a pilota aturada quan va arribar el segon gol del matí. Al minut 25, una sacada de banda des de l'esquerra la va pentinar Albert Criado cap a la posició de Charly Lumbreras; aquest, des del vèrtex de l'àrea petita i d'esquena a porteria, va rematar de cullera i va sorprendre porter i defenses rivals clavant la pilota al fons de la xarxa a l'alçada del segon pal. A la recta final del primer període el Manresa va disposar d'un parell d'ocasions més per engruixir el marcador. Primer va poder ser amb un autogol que es podia haver marcat el Canovelles després de la cessió defectuosa d'un defensa cap el seu porter i que un company va treure pràcticament sota pals (41'). Poc després, amb el temps complert, una jugada embolicada dins de l'àrea visitant la va treure, involuntàriament, el jugador blanc-i-vermell Àlex Pérez amb el cul. Si se'm permet l'expressió.
