La cara d'Ibon Navarro era un poema a la sala de premsa. El vitorià s'ha mostrat orgullós de la lluita dels seus homes contra el Retabet Bilbao però a la vegada s'ha mostrat crític per no haver sabut gestionar algunes situacions de partit. Com per exemple, la falta de duresa en força minuts de joc. Finalment, l'ICL Manresa ha trobat jugadors que han llegit bé el partit i per això l'han pogut lluitar fins el final. Dos exemples d'aquesta actitud són Romaric Belemene i Joe Trapani. Amb encerts i errors, han estat dos jugadors que han permès l'equip manresà tornar al partit.

Capítol apart és l'actuació arbitral. Navarro ha delegat al club la valoració del tema. No n'ha volgut parlar massa però se li ha entès tot. Amb ironia, el tècnic ha comentat que "xiular és molt difícil. I designar també. Parlo amb ells a la pista. I fora hi ha un club que intenta fer-se respectar". 

De cara al tram final de temporada, l'objectiu de l'ICL Manresa és anar a per totes la resta de partits. Les opcions matemàtiques de cara a la permanència són una qüestió periodística. 

A l'altre cantó, Carles Duran ha combinat l'alegria de la victòria amb la crítica dels aspectes que són millorables per part del seu equip. Una mostra m'és la quantitat de pilotes perdudes al primer quart, cinc en total, per part dels seus jugadors. Després, quan els bilbaïns han començat a circular bé la pilota han aconseguit bones rendes, sobretot al tercer quart. No ha estat únicament el què explica la victòria basca però ha estat quan els visitants han aconseguit el màxim avantatge. Quan l'ICL Manresa s'ha acostat al marcador, els homes importants del Retabet Bilbao han estat freds i "han lligat un triomf mot important".