El CE Manresa ha acabat aquesta setmana fos de forces a la segona part de la final del Torneig d'Històrics que aquest diumenge ha disputat contra la UE Sant Andreu i que ha perdut a la tanda de penals després que el partit finalitzés 1-1. Ha estat un cansament físic, però sobretot mental. Els del Bages han completat un gran partit defensiu, però a la sortida de la pilota faltava aquella espurna que dona continuïtat al joc quan estàs fresc.

Després d'una bona primera part, els homes de Xavi Corominas han cedit tota la pilota i el terreny als barcelonins, que han dominat els 45 minuts de la segona part, davant la falta d'idees en atac dels manresans. Mostra dels estralls d'aquesta acumulació de minuts és que els dos millors jugadors de la semifinal, Noah i Olmo, ni s'han vestit de curt per molèsties.

Els blanc-i-vermells han jugat aquest diumenge el seu quart partit en una setmana, el tercer en quatre dies. Després dels dos períodes de la fase de grups de dilluns del propi torneig, el partit de la Copa Catalunya contra el Reus de dijous i la semifinal de dissabte contra el Cerdanyola, el CE Manresa afrontava la seva segona final consecutiva del Torneig d'Històrics, amb molts minuts sense recuperar a les cames i també, amb una plantilla molt més curta que els quatri-barrats -que a la final han jugat de blau.

Des del primer minut de partit, els de Corominas han cedit la pilota al Sant Andreu, però han jugat al contracop amb criteri. Fins i tot en alguns moments, s'han apoderat de la pilota i han triangulat arraconant l'equip contrari a la seva porta. Així ha estat com, entre les moltes aproximacions contràries, al minut 23, una pilota tallada en atac ha arribat a Enric Baquero als tres quarts, s'ha convertit en gol. Ha conduït la pilota, ha retallat un defensa a la frontal i ha tret un gran xut creuat al porter.

El gol blanc-i-vermell arribava després de diverses oportunitats santandreuenques, la majoria protagonitzades per un insistent Paredes, tot i que la més clara, just a la jugada anterior al gol, havia estat de l'exmanresà Pau Darbra, que havia xutat des de fora l'àrea a la creueta de Vázquez -que ha defensat la porteria manresana a la primera part. Precisament ha estat el mateix Vázquez i el mateix Paredes qui han protagonitzat les dues darreres jugades del període. En la primera, el porter manresà ha guanyat un mà a mà davant el davanter quan es trobava sol davant seu, i ha enviat la pilota a córner. En el córner, però, Paredes s'ha revenjat aconseguint la igualada amb una rematada de cap.

A la segona part, el Sant Andreu ha intensificat el domini fins al punt que ha estat un constant atac-i-gol contra la porteria d'Hurtado, que ha entrat al descans. Semblava que només era qüestió de temps que els barcelonins s'emportessin la victòria, no tant per la claredat de les seves ocasions, sinó pel setge a que han sotmès l'esquadra del Congost. Però si una lectura positiva se'n pot treure d'aquest segon període és que el CE Manresa manté intacta la seva capacitat de defensar-se com un gat panxa enlaire que tant bons resultats li va donar en els moments més severs de la temporada passada. Els contraris han entrat incomptables vegades a l'àrea d'Hurtado i sempre hi havia una cama o un cap defensiu que s'anticipava al remat, i quan no, el porter, que resolia la jugada.

Només la velocitat i potència d'Alpha Bagayoko, que ha entrat a la recta final del partit, han descongestionat la defensa manresana, i fins i tot ha pogut donar la sorpresa, vist el que es veia, quan ha habilitat Carlos Segura sol davant el porter, però el xut li ha marxat alt. Una falta a la frontal en temps afegit del Sant andreu que ha xutat fora, ha completat el temps reglamentari.

A la tanda de penals, Bioque i Pons han errat per part manresana mentre que els de Sant Andreu ho anotaven tot per aixecar el que és el seu cinquè Torneig d'Històrics. Com a anècdota, el penal definitiu dels barcelonins l'ha anotat l'altre exmanresà del Sant Andreu: Pelegrín.

Al final del torneig, Enric Baquero s'ha emportat el premi al jugador promesa.