Hi ha un moment a l'agost, i últimament durant tot l'estiu, en què deixes de lluitar contra la calor i simplement acceptes que el dia és seu. L'aire condicionat del cotxe ja no fa el mateix efecte, la migdiada s'allarga més del compte i fins i tot passejar per l'ombra comença a semblar mala idea. És llavors quan val més canviar de tàctica: en lloc de buscar ombra, buscar sota terra.

Perquè mentre a la superfície Catalunya es cou, uns metres més avall hi ha coves que fa segles —algunes, mil·lennis— que es mantenen a la mateixa temperatura, hivern i estiu. Hi entres suat i incòmode i, al cap de deu passos, l'aire canvia: es fa més dens, més fresc, amb aquella olor a pedra humida que no s'assembla a res més. No és exactament una manera de fugir de l'agost. És més aviat una manera de fer-li trampa.

En aquest Carretera i Manta us proposem cinc baixades repartides pel territori: unes conegudes de tota la vida, d'altres més d'anar per feina, algunes que es visiten caminant però totes perfectes per dedicar-li un dia amb família o amb aquelles persones que estimes. I totes tenen una cosa en comú: a dins, l'agost no hi entra.

1. Coves del Salnitre (Collbató, Baix Llobregat)

Si heu fet mai la pujada a Montserrat un dia de calor, ja sabeu que arribar-hi costa el seu esforç. El que potser no sabíeu és que, al mateix municipi de Collbató, la muntanya també s'obre cap avall: un recorregut de quasi un quilòmetre que la converteix en la segona cavitat més gran de Catalunya. A dins es mantenen els 14 graus tot l'any —sí, també l'agost—, així que hi entreu suats i en sortiu gairebé demanant una dessuadora.

La gràcia, més enllà de la temperatura, és la seva pròpia història. Es coneixen des del segle XVI, però l'exploració sistemàtica no va arribar fins a mitjan segle XIX. Després de la Guerra Civil van quedar abandonades durant dècades i no van reobrir al públic fins al 1985, després de dos anys d'obres. Entremig, Antoni Gaudí les va visitar, i tradicionalment s'ha considerat que les formes ondulants de les coves van inspirar alguns dels elements més orgànics de la seva arquitectura, especialment de la Sagrada Família.

Si hi aneu de matí, encara teniu tota la tarda per pujar al monestir o baixar cap al Llobregat i acabar el dia amb els peus a l'aigua. I si la mandra guanya —que a l'agost sol guanyar—, el mateix Collbató té prou terrasses amb ombra per allargar la sobretaula sense moure el cotxe ni un metre.

2. Coves de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà)

Aquesta és, per mi, la que té més recorregut si voleu anar més enllà d'una visita guiada normal i corrent. Les coves de l'Espluga fan el mateix truc que totes les de la llista —temperatura estable, calor que es queda fora—, però tenen un valor afegit: el 2019 s'hi van trobar més de 300 gravats rupestres de fa 37.000 anys, amb cavalls, bous i cérvols dibuixats al costat de símbols que encara ara ningú sap del tot què volien dir.

Al llarg del recorregut hi ha representacions d'escenes de la vida al neolític que ajuden a imaginar com vivien els primers habitants de la zona. Però el que realment val la pena, si el cos ho aguanta, és la Ruta Aventura: neoprè, casc, frontal i endinsar-se galeria endins seguint el curs d'un riu subterrani. No és per a tothom —si pateixes de claustrofòbia, millor quedar-se amb la visita clàssica—, però és la diferència entre visitar una cova i sentir que hi entres de debò.

Poblet queda a deu minuts en cotxe, per si el que us ve de gust després és canviar el riu subterrani per una mica de silenci monàstic. I si encara us queden ganes de caminar, o ja heu visitat el monestir de Poblet i no voleu repetir, l'Espluga de Francolí mateix té un nucli antic petit però agradable per fer temps abans de tornar cap a casa i, potser, acabar la jornada amb un bon àpat.

3. Coves de Benifallet (Baix Ebre)

Benifallet és d'aquells pobles petits que et fan pensar que t'has equivocat de camí fins que, de sobte, hi ets. Amaga dues coves obertes al públic —la de les Meravelles i la del Dos— explorades ja ben entrat el segle XX i que avui en dia són una gran opció per dedicar un dia en família buscant un refugi diferent a la calor.

La de les Meravelles és la més visitada, per les seves concrecions —formacions que triguen mil·lennis a créixer un sol centímetre—, tot i que del recorregut total, de més de 500 metres, només se'n poden fer 200. La del Dos és més curta i més discreta —25 dels seus 235 metres—, però amb un aire més salvatge, menys "muntat" per al turisme, i per això mateix agrada a qui ja ha vist unes quantes coves i busca alguna cosa una mica diferent.

El que fa especial el poble, més enllà de les coves, és que el riu Ebre hi passa gairebé al costat. Si teniu temps, val la pena allargar la tarda amb un tomb en barca o a peu pel Delta, o simplement seure a mirar el meandre des d'algun dels miradors del poble, amb una cervesa ben freda a la mà i sense cap pressa per tornar al cotxe.

4. Coves Prehistòriques de Serinyà (Pla de l'Estany)

Potser és la menys "espectacular" de les cinc pel que fa a formacions rocoses, però és la que té més pes si us agrada la història de debò. Es considera un dels jaciments més importants d'Europa per entendre el pas dels neandertals als primers homo sapiens, i caminar-hi és una manera —una mica exagerada, però certa— de posar-vos a l'altura dels vostres avantpassats més directes.

Dit així sona molt seriós, i ho és, però a la pràctica és un parc a l'aire lliure amb recreacions que fan que els nens, i els no tan nens, s'ho passin bé sense adonar-se que estan aprenent alguna cosa. No hi ha grans baixades ni recorreguts d'hores que deixin les cames baldades; és més aviat un pla tranquil, per fer a poc a poc, aturant-vos a llegir els cartells i imaginant com devia ser viure allà fa desenes de milers d'anys.

Banyoles queda a només un moment en cotxe, i el seu estany és el complement perfecte quan el que us ve de gust després és aigua de debò i no només història: una becaina a la gespa, un bany tranquil, i el dia ja fet. Recordeu, però, que l’espai només té 3 zones autoritzades de bany, és important tenir cura de casa nostra!

5. Coves del Toll (Moià, Moianès)

Aquesta última la tenim quasi a tocar de casa: a Moià, a uns vint minuts de Manresa, hi ha el Parc Prehistòric de les Coves del Toll, que combina la visita guiada a l'interior de la cova amb un recorregut a l'aire lliure per un poblat prehistòric reconstruït, el lloc perfecte perquè els petits de casa gaudeixin com mai. La part subterrània recorre uns 200 metres en un passeig d'uns 45 minuts, prou per notar com la temperatura baixa i el soroll de fora desapareix del tot; la part de fora, en canvi, es fa a poc a poc, entre cabanes i tallers que expliquen com es vivia fa milers d'anys.

Dins la cova, el que impressiona no és tant la roca com el que hi ha amagat a sota: es considera una de les coves d'Europa més riques en fauna del Quaternari, amb presència humana documentada des de fa unes 100.000 anys. Al poblat de fora, en canvi, tot es pot tocar i provar, i sol ser la part que més sorprèn els nens, que hi arriben cansats d'escoltar dates i en surten jugant a caçadors-recol·lectors. Amb la mateixa entrada guiada de la cova, a més, es pot visitar gratis el Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, on es guarden els originals trobats al jaciment, com el crani d'un ós de les cavernes.

Per allargar la sortida, des del Moianès teniu diverses opcions. Us podeu acostar a Osona i passejar per algun dels seus racons o, simplement, podeu gaudir de la petita comarca del Moianès i gaudir de la gastronomia del lloc en algun dels seus poblets que trobareu ben a prop de la capital de la comarca.

Per refugiar-se de la calor no fa falta anar sempre al costat de l'aigua

Cinc maneres diferents d'entendre el mateix agost i cap et demana gaire planificació ni equipament especial —com a molt sabates còmodes i una dessuadora per quan surti el fred de sobte—, i totes tenen en comú que, mentre a fora tothom es queixa de la calor i mira el mòbil per veure quants graus fa, aquí baix ningú se n'ha assabentat.

Potser el millor de baixar a una cova no és la temperatura, sinó la sensació de desconnectar del món de fora. Durant una estona desapareixen la pressa, la calor i el soroll, substituïts pel silenci, la pedra i una foscor que convida a caminar sense mirar el rellotge. Quan torneu a sortir, l'estiu continuarà esperant-vos, però vosaltres haureu fet una petita pausa que difícilment trobareu en cap altra banda.