Peníscola i el Baix Maestrat, el racó de món predilecte de Pilar Goñi

Si li demanes a la Pilar Goñi que t'expliqui alguna anècdota de joventut, molt probablement el seu cap se n'anirà cap al Baix Maestrat. Concretament, a Peníscola, on des que té 20 anys tant hi passa llargues temporades com hi fa escapades fugaces per amarar-se de l'energia de la seva gent i de la bellesa dels carrers que la conformen i del paisatge que l'envolta. Sense anar més lluny, aquesta ciutat (sí, té el títol de ciutat tot i no arribar als 10.000 habitants) està considerada una de les més boniques de tot l'Estat; un reconeixement que també ostenta Morella, una altra de les joies d'aquesta comarca castellonenca que transporta tothom que la visita a fer un viatge en el temps entre muralles i carrerons empedrats.

Assegurant que l'associacionisme i les entitats culturals formen part de l'ADN dels peniscolans, la periodista manresana recomana visitar el municipi i la resta de la comarca fora de la temporada estival més intensa. Si s'hi vol anar quan fa calor, suggereix optar pels mesos de maig i juny i, especialment, pel de setembre, que és quan a Peníscola s'hi duen a terme les mítiques festes patronals, enormement celebrades i participades.

Llegendes populars, pinzellades d'història, apunts cinematogràfics, imperdibles gastronòmics, paratges marítims i muntanyencs... La Pilar ja ho té tot a punt per posar-se a recomanar!

1. Un centre històric de pel·lícula

En termes generals, el casc antic d'un municipi és, per excel·lència, el baròmetre que marca l'atractiu i l'interès pel poble o ciutat al qual pertany. No és estrany, doncs, que Peníscola sigui un imant per als turistes, ja no només a l'estiu, sinó la resta de l'any. I és que més enllà de les platges i les cales bucòliques que la rodegen, aquesta vila ubicada a la província de Castelló traspua història per tot arreu. I no perquè hagi quedat ancorada al passat, sinó perquè ha sabut posar en valor els vestigis que la fan única. Això, la Pilar, ho té claríssim, perquè per molts cops que hagi passejat pel centre històric de Peníscola, no es cansaria de perdre-s'hi una vegada i una altra, bo i viatjant al passat a través dels carrerons de còdols i la muralla erigida fa més de cinc-cents anys. Per no parlar de l'imponent castell que la presideix. Però d'aquest ja en parlarem més endavant...

Si sumem aquesta essència històrica a la singularitat de l'emplaçament on està situada -damunt d'un tómbol encerclat pel mar- ja tenim tots els ingredients perquè es converteixi en un plató a l'aire lliure perfecte per a rodar-hi pel·lícules d'època o visualment majestuoses. Sense anar més lluny, per la mítica plaça de Santa Maria s'hi han passejat des de Charlton Heston i Sofia Loren (amb El Cid) fins a Tyrion Lannister, Varys o Missandei (durant la gravació de la sisena temporada de Joc de Trons), passant pel mític cineasta Luís García-Berlanga, que va escollir que el centre de Peníscola es convertís en l'escenari de les cintes Calabuch i París-Tombuctú. Sabíeu que des de l'Oficina de Turisme ofereixen un tour especialment dedicat a l'estreta relació entre la ciutat i el setè art?  

Més informació en aquest enllaç.
 

2. El castell del Papa Luna i la curiositat de l'estàtua que el custodia

A la part més alta de Peníscola, a 64 metres sobre el nivell del mar, hi trobem el castell emblema de la ciutat, una obra arquitectònica que van erigir els templers just en el mateix emplaçament on anteriorment hi havia hagut l'alcassabaàrab. No és estrany que s'optés per aquesta ubicació: es tracta d'un lloc summament estratègic, ideal per tenir controlada la ciutat. Però més enllà de les espectaculars vistes, la Pilar insisteix a descobrir tot el que aquesta construcció amaga en el seu interior, d'allò més ben conservat i recreat per fer de la visita tota una experiència immersiva.

D'entre la multitud d'episodis històrics resguardats entre les imponents parets de pedra del castell, n'hi ha un d'especialment divulgat i destacat. Té com a protagonista el Papa Luna (Benet XIII), l'antipapa per a molts, que a començaments del segle XV va decidir establir-s'hi després que l'excomuniquessin de l'església. D'aquí que molta gent parli del castell com el Castell del Papa Luna. En aquest sentit, abans de penetrar a l'interior de la fortalesa, la Pilar recomana admirar l'estàtua dedicada al religiós en qüestió situada ben bé a l'entrada. Es tracta d'una escultura de 700 quilos i 2 metres d'alçada, feta de bronze, que va inaugurar-se el mes de novembre del 2007. El més curiós de tot, desvetlla la periodista manresana, és qui la va crear: ni més ni menys que el desaparegut Sergio Blanco, un dels components del grup de música Mocedades.

Més informació en aquest enllaç.

3. Les grans desfilades de Moros i Cristians

Setembre és sinònim de festa grossa, a Peníscola. A partir del dia 7, les veïnes i veïns d'aquesta localitat donen el tret de sortida a la seva particular festa major; una celebració en honor a la seva patrona, la Verge de l'Ermitana, que compta amb una gran implicació ciutadana i que omple de pompositat tots els racons del poble. Segons explica la Pilar, es tracta d'una festivitat molt antiga, els orígens de la qual els hem d'anar a buscar durant les primeres dècades del segle XVII. Aleshores, el que feien les veïnes i veïns era gloriejar la seva patrona amb pregàries i processons just on es trobava (i encara es troba) l'església que duu el seu nom i que s'ubica al bell mig del casc antic. Avui en dia, però, la celebració ha agafat una altra dimensió, molt més lúdica, amb propostes adreçades a tots els públics.

D'entre la immensa quantitat d'activitats que s'organitzen, la Pilar en destaca una que la fascina i que, justament, és l'encarregada de posar punt i final a les més de dues setmanes de gresca. Es tracta de les Desfilades de Moros i Cristians, que recreen les batalles que, en el marc de l'anomenada Reconquesta, els cristians espanyols van protagonitzar per fer fora els musulmans de les que ells consideraven que eren terres seves. En aquest sentit, la vila retorna al setembre de l'any 1322, moment en el qual el rei Jaume I va aconseguir fer-se amb el castell templer. 

Com ja és tradició, les desfilades culminen a la plaça de la Constitució, on anualment l'Ajuntament hi organitza un castell de focs que fa les delícies dels amants de les llums, els colors i la pirotècnia.

Tal com ens explica la Pilar, la implicació ciutadana al llarg de tota la festivitat és majúscula i es palesa, especialment, durant aquestes desfilades, en què els participants tenen l'oportunitat de lluir els vestits d'època que ells mateixos han confeccionat al llarg de l'any: uns amb armadures i els altres amb simitarres àrabs. Tot plegat, amenitzat amb la música de més de quinze bandes, que n'incrementen encara més l'espectacularitat.

Més informació en aquest enllaç.

4. La meravella de Morella

Hi ha indrets que són de visita obligada, i Morella n'és un. Com sempre, millor anar-hi fora d'època, perquè és quan més descongestionada de turistes està i quan més bé es pot captar l'essència del lloc i de la gent que l'habita. Es tracta d'un municipi que sembla tret d'un conte i que, igual que el centre històric de Peníscola, també manté intacte el seu passat medieval, amb les muralles que el resguarden i l'imponent castell que el presideix, del segle III aC, que encara guanya més espectacularitat amb la il·luminació nocturna. La Pilar recomana pujar-hi per a observar-ne les vistes, que són privilegiades; unes vistes que van anar-li d'allò més bé, al general Ramon Cabrera -el Tigre del Maestrat- per combatre l'enemic durant les Guerres Carlines. Segons explica la periodista, els habitants del poble diuen que encara veuen el fantasma d'aquest militar carlí passejant-se pels voltants del castell damunt d'un cavall blanc...

Però Morella és molt més que el seu castell: són els seus carrers empedrats, el call jueu, els temples religiosos de Santa Maria i Sant Francesc, l'aqüeducte de Santa Llúcia... I els museus, especialment el Temps de Dinosaures, ideal per anar-hi amb tota la família i recórrer el captivador món de la paleontologia i la geologia a través d'una extensíssima col·lecció de fòssils del període del Cretaci.

I, ep! Que a ningú se li acudeixi marxar d'aquest encantador poblet sense abans haver tastat els flaons, uns dolços molt típics amb forma d'empanada l'origen dels quals es remunten segles i segles enllà. Tot i que originàriament estaven farcits de mató i ametlles, actualment se'n poden trobar de tots els gustos i més: nata, xocolata, moniato confitat, cabell d'àngel, massapà... I ara que parlem de gastronomia: un restaurant que la Pilar recomana ferventment si es visita Morella és Casa Roque, ubicat en un edifici del segle XVII que, tot i haver sofert un procés de restauració, conserva detalls d'època. Es tracta d'un establiment especialitzat en cuina tradicional en què els comensals hi trobaran les famoses Orelletes morellanes o les Migues de Castelló.

Més informació en aquest enllaç.

5. Vinaròs, el paradís gastronòmic dels amants del peix

"No pots dir que coneixes Vinaròs si no t'hi has menjat un arròs amb llagostins", diu la Pilar. De fet, assegura que després d'haver-lo assaborit, la gent veu el municipi amb uns altres ulls. I no tant per l'arròs -que també; no hem d'oblidar que el País Valencià és la meca de les paelles!-, sinó per aquest crustaci vermellós tan apreciat pels gastrònoms d'arreu. Tot i les disputes amb Peníscola, que també en reivindica la denominació d'origen, el que està clar és que Vinaròs és un destí imprescindible per als amants del bon menjar, especialment per als que saliven quan pensen en cuina marinera. I és que gairebé tots els restaurants de la zona compten amb una variada oferta de marisc i peix fresc, elaborat de mil i una maneres diferents i delicioses. 

I d'on el treuen, el producte? Doncs dels pescadors que diàriament amarren al port i descarreguen centenars i centenars de caixes que, a banda d'abastar els mercats locals, també proveeixen els de les grans capitals de l'Estat, com Barcelona, Sevilla o Madrid. De fet, la Pilar recomana ferventment visitar el port de Vinaròs just quan arriben les barques pesqueres, sobretot per dos motius: el primer, perquè poder comprar el peix als mateixos que l'han pescat, no té preu; el segon, perquè el port en qüestió va ser un dels escollits per embarcar els moriscos que l'any 1609 van ser expulsats de la Península per ordre del rei Felip III.

El del port pesquer és només un dels innumerables exemples que mostren com, a través d'aquest llegat gastronòmic, Vinaròs ha sabut divulgar la seva història, el seu patrimoni i un caràcter particular i polifacètic que l'han convertit en un destí vacacional de primer ordre per a tot tipus de viatgers. 

Més informació en aquest enllaç.