Els Comuns es reivindiquen com la garantia per a fer realitat la Llei de barris verds

Marañón ha estat acompanyat per la diputada Susanna Segovia i han donat a conèixer des de Sant Joan de Vilatorrada les prioritats de la seva formació en matèria de llei de barris i habitatge

Albert Marañón durant un acte electoral
Albert Marañón durant un acte electoral | Comuns
Redacció
03 de maig del 2024
Actualitzat a les 21:52h

El candidat bagenc de la llista dels Comuns Sumar, Albert Marañón, ha estat acompanyat per la diputada Susanna Segovia i han donat a conèixer des de Sant Joan de Vilatorrada les prioritats de la seva formació en matèria de llei de barris i habitatge. En destaquen la necessària inversió al Centre històric, Escodines i Xup a Manresa, Barri vell a Berga o Costa rodona i Sector Llobet a Sant Joan de Vilatorrada.

La Llei de Barris verds es va aprovar en el 2022 al Parlament a proposta dels Comuns i lamenten que "és un incompliment més per part del Govern de la Generalitat". Marañón assegura que "el govern d’ERC l’ha tancat en un calaix, i els Comuns la farem possible des del proper Govern de la Generalitat". Per això remarca que és important que siguin decisius en el proper Govern.

La llei de barris verds tenia tres clares prioritats: rehabilitació integral i energètica dels habitatges; millora de l’espai públic amb l’adaptació urbanística necessària per fer-los accessibles i creant zones verdes; i finalment, la creació de projectes vinculats a la recuperació del comerç de proximitat, juntament amb a la creació de nous equipaments, serveis i projectes socials i comunitaris.

Per al candidat santjoanenc, no pot haver-hi cap barri de la Catalunya Central que es quedi enrere i explica que amb aquests tipus de projecte volen garantir que, qualsevol ciutadà, "independentment de la comarca, poble o ciutat on visqui, pugui tenir les mateixes condicions de vida".

Així, ha desgranat els barris que seran prioritaris "en una primera fase"; A Manresa, Les Escodines i Centre històric, així com el Xup. Els dos primers perquè es troben en una situació de manca d’inversió urbanística i social des de fa dècades, el segon per actuar-hi en matèria adaptació climàtica dels habitatges. En el cas dels barris de Sant Joan, explica que es fa necessari "actuar en matèria d’accessibilitat i equipaments" donat l’alt envelliment de la població o la manca de serveis; i a Berga per a la rehabilitació d’edificis i la seva adaptació energètica, entre d’altres.

Habitatge

Per la seva banda, Segovia ha situat que cal ampliar la inversió en habitatge públic que és competència de la Generalitat i hi ha posat xifres. Segons ha explicat l’actual parc públic d’habitatge és l'1,5% de tot l’habitatge existent a Catalunya -55.000 habitatges-. Mentre que la mitjana europea d’habitatge social és del 16%, el que vol dir que Catalunya equivaldria a tenir al voltant de 600.000 habitatges públics.

Per a Segovia, "hem de fer possible que la gent jove no hagi de marxar del seu municipi. Per aquest motiu, la diputada, proposa iniciar, des del govern de la Generalitat, la construcció massiva d’habitatge públic fins arribar als 250.000 en dues dècades.

Per a Segovia, es tracta en definitiva de "tenir un govern de la Generalitat que situï la defensa del dret a l’habitatge com a prioritat", aplicant totes les lleis i mesures possibles, i explica com fer-ho possible "a través de la regulació lloguers de temporada, amb una immobiliària pública, amb l’objectiu de procurar que, en primer lloc, l’habitatge faci la seva funció social i no especulativa".