El ple de l'Ajuntament de Manresa ha aprovat aquest dijous les ordenances fiscals del 2027, que eleven un 2,5% la majoria de taxes i preus públics, l'IBI i la taxa de residus, amb un impacte econòmic d'1,08 milions d'euros. El dictamen ha prosperat amb 13 vots a favor del govern, 10 en contra de Junts, Fem Manresa i Vox i 2 abstencions del grup Nacionalista, després d'un debat marcat per la nova taxa complementària que penalitza les llars i els locals que no fan un mínim d'obertures als contenidors. El portaveu de Junts, Ramon Bacardit, l'ha atacat amb duresa, mentre el regidor d'Acció Climàtica, Pol Huguet, i l'alcalde, Marc Aloy, han defensat el model. El ple ha rebutjat les quatre esmenes de l'oposició i ha aprovat una esmena del govern sobre la plusvàlua.

Una pujada del 2,5% amb la inflació com a argument

L'equip de govern ha defensat una proposta que queda gairebé a la meitat de l'IPC, que la darrera previsió interanual situa en el 4,9%. A l'IBI d'urbana, el tipus passarà de l'1,030% a l'1,056%. El regidor d'Hisenda, Pere Massegú, ha afirmat que els increments són els mínims per poder presentar un pressupost equilibrat. El govern vol aprovar aquest pressupost al ple de novembre perquè entri en vigor l'1 de gener.

Aloy, en la presentació de dimarts, ja havia explicat que el govern manté el criteri dels darrers cinc anys: "Apliquem una mesura de contenció per no carregar més la despesa a les famílies". Alhora, l'Ajuntament assumeix costos com la pujada del 4,5% de la plantilla de funcionaris.

De les grans pujades de residus al 2,5%

La taxa de residus puja també un 2,5%, després de tres anys d'increments molt superiors: el 15% el 2024, l'11,13% el 2025 i el 7,6% el 2026. Segons Aloy, aquelles pujades responien a la directiva europea, que obliga a cobrir el 100% del cost del servei amb la taxa, un equilibri que el 2027 ja s'ha assolit, amb un cost previst de 10,9 milions d'euros.

La quota domèstica continua depenent del nombre de residents, i el 10% del cost es reparteix amb aquest criteri, davant del 7,5% d'aquest any. Per això el 2,5% és una mitjana: les quotes bàsiques pujaran entre 2,49 euros, per a les llars d'una persona, i 13,31 euros, per a les de sis o més residents.

El recàrrec per no obrir els contenidors, al centre del debat

La novetat que ha concentrat les intervencions és una taxa anual complementària segons el nombre d'obertures als contenidors. Els habitatges, locals i comerços que no n'hagin fet cap durant l'any pagaran 90,43 euros més. Els habitatges que no arribin a 12 obertures d'orgànica, 12 d'envasos i 4 de resta, i cal complir les tres fraccions, en pagaran 45,21 més. Massegú ha defensat que no és una multa, sinó una taxa complementària lligada al cost d'un ús incorrecte del servei, i que altres municipis ja l'apliquen.

Bacardit: "La gran paradoxa"

El portaveu de Junts, Ramon Bacardit, ha liderat la crítica: "La gran paradoxa és aquesta. Diuen que volen que es pagui per generació, però estan aplicant un recàrrec per no generació". Ha qüestionat que el nombre d'obertures acrediti que una família recicla, ja que només demostra que s'hi han dipositat bosses, no què hi ha a dins. També ha alertat de les dificultats en llars on conviuen diverses persones o on la gent gran depèn de familiars per treure les escombraries.

Bacardit ha sostingut que ni Europa ni el nou avantprojecte de llei de residus de la Generalitat obliguen a un sistema com el de Manresa. Segons les xifres que ha citat, la ciutat ja és al 71% de recollida selectiva, quan l'objectiu del Govern és el 70% el 2035. Ha lamentat, a més, que el govern hagi perdut "la darrera oportunitat" de pactar les ordenances amb Junts al final del mandat.

Huguet: "Ho fem per convicció"

Huguet ha respost que Manresa no és cap pionera, perquè tots els municipis del Bages menys un ja han fet el canvi de model, amb porta a porta o contenidors tancats, i ha apuntat que n'hi ha de governats per Junts. "Nosaltres ho fem per convicció, perquè la lluita contra l'emergència climàtica no espera", ha afirmat.

El regidor ha defensat que els mínims serveixen per "detectar específicament qui no està fent servir el model correctament": "La gran majoria de gent no notarà absolutament res. Hi ha un 80% de les persones d'aquesta ciutat que utilitzen el model correcte". Ha preguntat: "De debò que costa tant utilitzar el contenidor d'envasos un cop al mes?", i ha recordat que a la resta n'hi ha prou amb una obertura per trimestre. Ha assegurat que els casos justificats, com una hospitalització, es poden resoldre parlant amb l'Ajuntament, i que a l'agost es van enviar cartes a les llars que no arribaven als mínims per avisar-les que els quedava mig any per posar-s'hi.

El cara a cara entre Bacardit i Aloy

El debat s'ha encès quan Bacardit ha parlat de "deriva ideològica" del govern i Aloy ha replicat recordant que el canvi de model es va aprovar per unanimitat del ple, també amb el vot favorable de regidors de Junts, que aleshores formaves part del govern. Bacardit ha respost que es referia a la falta de rectificació i ha demanat a l'alcalde que deixi d'"assetjar" regidors del seu grup "en el sentit de posar noms i cognoms", i de posar en dubte la seva lleialtat. Aloy ha negat haver qüestionat la cohesió ni la lleialtat de ningú, i ha insistit que només ha recordat aquell vot unànime. Huguet, per la seva banda, ha afirmat que el govern va corregint el que no funciona, des de les taxes fins al contracte i les freqüències.

La CUP i el grup Nacionalista, amb dubtes

Jordi Trapé, de la CUP-Fem Manresa, ha criticat "la mateixa recepta de sempre, amb un nou recàrrec per a les famílies": una pujada lineal que, segons ha defensat, no fa pagar més a qui més té ni a qui més contamina. Ha recordat que les llars de sis o més residents veuran créixer la taxa de residus un 6,5%. Ha reconegut dubtes sobre la taxa, però ha defensat el model de gestió, i ha demanat al govern un darrer intent d'anar casa per casa perquè menys llars acabin amb el recàrrec.

Sergi Perramon, del grup Nacionalista, ha admès que la pujada de residus s'ha moderat, però ha advertit que no vol dir que l'esforç de les famílies sigui menor, després d'anys d'increments acumulats. Ha demanat que les excepcions al recàrrec siguin clares i accessibles.

Esmenes rebutjades i una de sola d'aprovada

El ple ha tombat les quatre esmenes de l'oposició. La CUP-Fem Manresa proposava un recàrrec a l'IBI dels pisos buits i una bonificació del 75% per a cooperatives d'habitatge en cessió d'ús, que han obtingut 5 vots a favor i 20 en contra. Massegú ha al·legat que la llei només permet bonificacions expressament previstes; Trapé ha respost que Barcelona i Terrassa ja n'apliquen.

Junts demanava rebaixar les tarifes de la zona blava i crear una taxa per als patinets i altres vehicles de mobilitat personal. Ambdues han rebut 8 vots a favor i 17 en contra. Bacardit havia ofert l'abstenció si el govern les acceptava. Massegú ha considerat que la taxa dels patinets s'ha d'estudiar, perquè podria costar més de gestionar del que recapta, i Aloy ha desmentit que la zona blava aporti els 200.000 euros que Junts atribuïa a l'increment.

L'única esmena aprovada ha estat la del govern sobre els coeficients de la plusvàlua, amb 22 vots a favor, un en contra i dues abstencions.