Segons l'escrit de Fiscalia, les empreses de l'acusat van enderrocar totalment el Molí de Cal Cots, datat del segle XVI, inclòs en el Pla especial urbanístic (PEU) de Masies i cases Rurals situades al sòl no urbanitzable, i va causar desperfectes "amb pèrdues irreparables" al jaciment de Vilamorós, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i protegit pel Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Navàs, amb restes que se situen entre el 284 i el 1492 d.C (Baix Imperi Romà i període medieval).
Segons l'escrit de la Fiscalia, en el mes d'agost de 2019, agents del cos d'Agents Rurals van descobrir que el Molí de Cal Cots havia estat totalment enderrocat. Aquesta acció la va promoure el querellat, "actuant en tot moment com a màxim responsable, soci únic i administrador de la seva empresa". L'acusat va decidir que es realitzés aquell enderroc amb desaparició d'aquest bé cultural amb ús de maquinària pesada entre finals del mes de maig i principis del mes de juny del mateix any, quedant convertit aquell edifici en una simple acumulació de pedres.
L'acusat va causar aquell enderroc tot aprofitant que la seva empresa gaudia d'una autorització per fer una rompuda forestal en atenció a un Pla Tècnic de Gestió Forestal (PTGF) que havia presentat i que havia estat aprovat per l'administració competent. En aquell pla no es preveia la realització de cap rompuda o actuació en les coordenades o espai del molí. A més, l'actuació forestal no es podia fer sense dur a terme abans una intervenció arqueològica preventiva, consistent en l'esbrossada i el rebaix del subsòl vegetal de les àrees afectades sota control arqueològic i, si es considerava necessària, excavar rases arqueològiques per a conèixer l'abast i la cronologia de les restes i poder proposar mesures preventives, correctores o compensatòries necessàries per al seu correcte tractament.
Aquestes limitacions venien imposades perquè aquelles rompudes concretes se situaven a sobre mateix del jaciment arqueològic de Vilamorós, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i protegit pel Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Navàs, amb un nivell de protecció integral, per la qual cosa no es podien fer actuacions que poguessin malmetre aquell jaciment amb restes que se situen entre el 284 i el 1492 dC (Baix Imperi Romà i període medieval).
L'escrit de Fiscalia continua assegurant que "malgrat conèixer les esmentades prohibicions a l'actuació i les negatives conseqüències que suposava per a aquell jaciment arqueològic protegit", el querellat va promoure també entre finals de maig i principis de juny de 2019 a través de la seva empresa, que es fessin les rompudes previstes en el PTGF, així com els dos camins d'accés projectats, per la qual cosa es van produir uns danys en aquell jaciment "de valor incalculable, amb pèrdues irreparables del patrimoni cultural", els quals s'hauran de determinar a través d'una intervenció arqueològica de gran abast.
Molí de Cal Cots abans que fos enderrocat. Foto: Cedida
El 23 de setembre de 2019, agents rurals van anar a aquells terrenys i van localitzar sobre el terreny sis fragments de ceràmica i un fragment de possible tovot, pertanyents a aquell jaciment i que havien quedat malmesos i al descobert per aquella acció promoguda pel querellat a través de la seva empresa.
Fiscalia proposa una multa de 10.950 euros a l'acusat i també demana que la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya faci una valoració dels danys i possibles mesures reparadores del molí i el jaciment, en cas de ser possibles, per incloure-les en la demanda de responsabilitat civil.
