Memòria.cat ofereix un nou web amb material completament inèdit, que revela noms i documents fins ara desconeguts dels represaliats pel franquisme a Manresa als anys 40 que van ser condemnats pels Tribunales de Responsabilidades Políticas. Es tracta d’una aportació molt rellevant que posa llum sobre una part fosca de la història manresana.
El règim franquista no es va conformar amb empresonaments, depuracions, consells de guerra instruïts per la jurisdicció militar i execucions, sinó que va decidir afegir també la repressió econòmica per sembrar més por entre els represaliats, els exiliats i la població en general. La Ley de Responsabilidades Políticas, aprovada el 9 de febrer de 1939, tenia com a objectiu castigar les persones, sindicats i partits que havien donat suport al Front Popular i al Front d'Esquerres, amb una doble finalitat: repressiva i econòmica.
La llei permetia l'apropiació dels béns dels represaliats, centrant-se especialment en aquelles persones de les quals se sospitava que tenien patrimoni. Es volia castigar, sobretot, les classes benestants que havien donat suport a la República. A més, la llei buscava generar desmobilització i passivitat a través del terror i la submissió, ja que l'arbitrarietat de la normativa amenaçava els mitjans de subsistència de moltes persones.
La majoria dels condemnats pels Tribunales de Responsabilidades Políticas ja estaven empresonats, havien estat executats, es trobaven a l'exili o en parador desconegut, però aquestes circumstàncies no van impedir la incoació dels expedients ni l'apropiació dels seus béns. De fet, es calcula que només al voltant del 25% dels encausats eren presents al Tribunal manresà en el moment de ser jutjats.
Les sancions imposades incloïen inhabilitació, desterrament, confinament, desterrament a possessions africanes, pèrdua de béns i pagament de multes.
El nou web de Memoria.cat ofereix la relació dels 70 manresans jutjats pel Tribunal de Responsabilidades Políticas, les biografies dels sancionats i l'evolució d'aquesta llei amb el seu doble objectiu repressiu i recaptatori. Entre els sancionats destaquen figures com els farmacèutics Antoni Esteve i Subirana i Francisco Montplet Prunés, Lluís Prunés Sató, alcalde de Manresa durant la República, i Jaume Serra i Hunter, filòsof i professor, rector de la Universitat de Barcelona.
Les autores del web són les historiadores Carme Botifoll Benasat i Conxita Parcerisas Estruch de l'Associació Memòria i Història de Manresa.