L'Escola Popular de Manresa, coneguda afectuosament com l'Escoleta, bufa les espelmes del seu desè aniversari. Nascuda l'any 2016 al caliu de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) del Bages, ha evolucionat d'un espai de repàs escolar a una estructura comunitària indispensable al bell mig del Barri Antic. Al carrer Sobrerroca, desenes d'infants i joves han trobat durant aquesta dècada un espai segur on l'acompanyament emocional i el suport mutu s'entrellacen estretament. Aquest diumenge, el projecte ho celebrarà amb una gran festa a la plaça Major, mirant enrere per agafar impuls cap al futur i reivindicant una tasca educativa que fuig de l'assistencialisme per construir consciència, xarxa i comunitat.
D'acompanyada a acompanyant: el refugi de la Lobna
El millor indicador de l'èxit d'un projecte educatiu és quan aquells que n'han sigut receptors decideixen convertir-se'n en motors. És el cas de la Lobna El Khamal. Ella va creuar les portes de l'Escola Popular quan feia cinquè de primària, quan el projecte amb prou feines tenia un parell d'anys de vida. Avui, convertida en una dona jove, fa el seu segon curs com a acompanyant.
Escoltar la Lobna posa la pell de gallina i dona sentit absolut a tota l'arquitectura de l'Escola Popular. Quan se li pregunta què la feia tornar any rere any, la seva resposta transcendeix qualsevol concepte de lleure tradicional: "Personalment, crec que era el meu únic refugi. Anava a l'escola als matins, però a les tardes no feia cap altra cosa; era la meva única opció a part d'estar a casa o a l'escola. Potser em sentia, a vegades, com que no m'estava sentint bé a casa, per problemes o altres coses. A l'escola potser tampoc. I a l'Escola Popular sí que era un espai segur".
Aquest espai segur ha forjat un lligam que va molt més enllà del currículum escolar o l'entreteniment. És una xarxa de persones que, com ella mateixa apunta, "m'envolten de confiança per qualsevol cosa que necessiti". Aquest retorn al projecte, ara des del rol de responsabilitat, demostra la solidesa dels vincles creats al carrer Sobrerroca. La Lobna és la primera d'una generació que dona la volta al circuit, el testimoni que la feina de base dona fruits emocionals i humans incalculables.
La diferència vital: no són monitors, són comunitat
Un observador extern podria confondre fàcilment l'Escola Popular amb un esplai o un cau. Comparteixen activitats lúdiques, berenars i cohesió de grup. Però la naturalesa política i social del projecte marca una distància abismal. La Maria Carmona, que té experiència prèvia en el món de l'escoltisme, ho té molt clar: "Hi ha tota aquesta part de lleure i cohesió de grup, però també hi ha tota una part del dia a dia, de la lluita al carrer, de parlar dels problemes que ens travessen. Això no vol dir que els esplais no ho treballin, però nosaltres tenim una realitat a l'Escola Popular amb persones que porten motxilles molt grans". I per això la nomenclatura importa: "Nosaltres diem que acompanyem; no som monitors, fem un acompanyament acadèmic i emocional. I ells també ens acompanyen a nosaltres".
Aquesta mirada bidireccional es basa en el reconeixement de les pròpies ferides i en la lluita compartida. La Irene Kosanovic aprofundeix en aquesta dimensió, recordant que l'Escola Popular és una peça indestriable de l'engranatge de la Xarxa d'Estructures Populars i Comunitàries (XEPC) de Manresa. Aquesta teranyina (que inclou Ateneu, el gimnàs popular, el menjador social, el sindicat, la pròpia PAHC...) és fonamental per entendre per què un jove s'obre allà i potser calla a l'institut.
"Per mi és molt evident que una cosa que et fa vulnerable en el teu dia a dia -com que visquis en una situació de desnonament o d'irregularitats de papers- a l'Escola Popular és viscuda i compartida", afirma la Irene. Lluny d'amagar els drames familiars sota l'estora del silenci o la vergonya, allà es transformen en un punt d'unió. "En absolut no és una vergonya, sinó que t'enforteix haver-ho viscut i tenir companyes amb qui en pots parlar sense cap tipus de problema ni de tabú. I a part, saps que si tornes a viure-ho, les teves companyes de l'Escola Popular seran allà amb tu i es faran el problema seu. Té una força que és innegable", reivindica amb rotunditat.
Formar persones amb esperit crític per fer front a la realitat
Un dels reptes històrics de l'esquerra transformadora ha estat com transmetre els valors de solidaritat sense imposar-los, sinó vivint-los. A l'Escola Popular, l'activisme no s'ensenya a la pissarra; es respira. Quan se'ls planteja si la seva tasca, en el fons, és una manera de "formar activistes" des de la infància, la resposta de les acompanyants ofereix un matís preciós sobre què significa naturalitzar el suport mutu.
La Mireia Cameno, que ha format part del projecte des del minut u i suma deu anys com a acompanyant, ho il·lustra amb una anècdota reveladora: "Quan hi ha una assemblea de la PAHC amb 80 persones que tenen un problema d'habitatge igual que elles, les peques veuen que és un espai on s'ajuden. I que quan a algú li passa alguna cosa, es va a la porta, i quan elles tenen aquesta situació, totes aquelles persones també van a la seva porta". Com a resultat d'això, quan la mainada viu un desnonament, no es queden paralitzats per la por; criden i defensen l'espai perquè és el seu ecosistema natural. "És aprendre aquesta manera de donar-nos suport mutu des de la vivència. El suport mutu, o el practiquem, o és que és l'única manera de sobreviure", remata la Mireia.
- Fotografia de grup amb pares i mares de l'Escola Popular al Parc de la Seu
- Cedida
La Irene s'hi suma reflexionant sobre el destí que el capitalisme reserva a molts d'aquests joves: "L'opció és acabar sent expulsades totalment de la societat i del ritme de vida, o bé dotar-se d'eines per surfejar-ho. Que no ens faci vergonya viure en un lloc alliberat, o anar a la PAHC els diumenges, sinó que ens enorgulleixi".
I és just aquí on la Lobna agafa la paraula per definir amb precisió quirúrgica la fita real de l'Escola Popular: "Si utilitzem la paraula formar, potser formem persones amb esperit crític. Eduquem perquè vegin la realitat i, a partir d'aquí, actuïn arreu del dia a dia".
El vincle és tan fort que excedeix els propis infants per arribar a les mares, creant projectes paral·lels com el Suport Mutu de les adultes, un espai de trobada per a dones on l'alfabetització en català serveix d'excusa perfecta per trencar l'aïllament, passejar o, senzillament, aprendre a defensar-se juntes davant d'una injustícia mèdica o administrativa. L'Escola Popular mai no tanca la porta; la relació s'estén als carrers, als desnonaments, als barris i al llarg del temps, de manera que quan antics alumnes tenen problemes anys després (com en les recents onades de tensió policial amb joves a la ciutat), saben que al carrer Sobrerroca sempre hi trobaran la mà estesa d'algú que els dirà: "Què ha passat? Com t'ajudem?".
- A l'Escola Popular s'acostumen a fer moltes activitats a l'aire lliure
- Cedida
Un naixement gestat en l'aixopluc de la PAHC
Per entendre com s'ha forjat aquesta ànima, però, cal retrocedir deu anys enrere, quan la realitat del dret a l'habitatge a Manresa obligava a teixir respostes d'urgència que, de mica en mica -i malauradament-, han esdevingut estructurals. La Mireia recorda perfectament com es va encendre l'espurna inicial: "L'escoleta neix del fet de tenir els baixos del Bloc4 de la PAHC buits i de veure la necessitat de donar-li un ús per al barri, més col·lectiu".
Davant d'un espai alliberat a les mans de la Sareb, l'assemblea va fer una pluja d'idees per identificar quines mancances patia el veïnat. Va aflorar de seguida la urgència d'un suport acadèmic per als fills i filles de les famílies vinculades a la plataforma. Així es va convocar una primera assemblea oberta, on es va aplegar gent de trajectòries molt diverses, des de militants dels moviments socials fins a veïnes del barri que hi volien apuntar la canalla. El primer any, l'Escola Popular era, essencialment, un reforç acadèmic pur i dur: un grup d'uns deu nens i nenes, atesos per tres o quatre acompanyants que s'asseien amb ells a fer els deures de l'escola.
No obstant això, el frec a frec diari va revelar una realitat molt més profunda. Tal com explica la Mireia, aviat es van adonar que els infants necessitaven molt més que ajuda amb les matemàtiques o el català: "Es va començar a identificar que no només hi havia aquestes necessitats de suport acadèmic, sinó que hi havia moltíssimes necessitats que tenien aquests nens i nenes. Necessitats de, simplement, jugar, fer xarxa entre ells, treballar l'autoestima, treballar diferents temes que els estaven travessant per diferents problemes que tenien a casa seva, a l'escola o al carrer". Va ser llavors quan l'Escola Popular va fer un clic fundacional, canviant la mirada i el model per adaptar-se a allò que la canalla realment demanava a crits.
- Una de les primeres activitats que es fan a les trobades de l'Escola Popular son les assemblees per fer el «com estem»
- Cedida
De l'acadèmia a l'emoció: el gir cap a un espai segur i estructurat
Avui, fruit d'aquella evolució, l'Escola Popular atén una quarantena d'infants i joves, repartits en quatre grups des de primer de primària fins a l'ESO. Tenen llista d'espera velada, tot i que funcionen gairebé amb matrícula viva, com les escoles convencionals. Les famílies s'ho expliquen entre elles, s'hi acosten cosines, amistats del barri i noves famílies que arriben a la PAHC. Sempre que hi ha un petit forat, s'intenta encabir tothom, prioritzant aquells nuclis que pateixen situacions de major vulnerabilitat o que formen part del teixit popular.
L'estructura de les tardes està minuciosament pensada per garantir una atenció integral. La Maria detalla com s'organitzen: cada grup està format per entre 7 i 10 infants -o joves- amb 3 o 4 persones acompanyants. "Al principi fem una mitja hora que és l'entrada flexible, amb diferents propostes i racons. Ells trien una mica si tenen ganes de moure's o fer alguna cosa més física, o si prefereixen racons de dibuixar, manualitats, i també hi ha l'espai de deures", explica.
Aquesta primera mitja hora no és un simple tràmit, sinó un termòmetre vital. Permet a les acompanyants parlar individualment amb cada infant per copsar com ha anat el dia, obrint un canal de comunicació íntim abans d'iniciar l'activitat col·lectiva. Després d'aquest aterratge, arriba el moment de l'assemblea. S'asseuen en rotllana per fer el "com estem", on cadascú expressa el seu estat d'ànim a través de diverses dinàmiques. Seguidament, berenen plegats i, finalment, s'encara l'activitat preparada per aquell dia, orientada gairebé sempre a la cohesió, la coneixença del barri i el treball dels valors del projecte.
Els deures no han desaparegut, especialment entre els més grans, perquè, com subratlla la Maria, "són infants i joves que realment necessiten aquest suport acadèmic, i si volem fer un acompanyament integral, l'institut hi té un pes molt important". Però el deure escolar ja no és la finalitat última, sinó una eina més dins d'un ventall enorme de cures.
Una festa de retrobament i un documental per fer memòria
Tot aquest bagatge humà, emocional i polític sortirà als carrers aquest diumenge per celebrar-ho obertament amb la ciutat. L'aniversari, que tindrà com a epicentre la plaça Major, es concep com una jornada festiva, oberta i de trobada per a totes les persones que han donat sentit a la xarxa comunitària durant aquests deu anys.
I per assegurar-se que l'esforç silenciós d'aquesta dècada no s'esborra de la història del barri, l'Escola Popular ha engegat també un projecte de memòria: la creació d'un breu documental. L'audiovisual, que vol donar veu a totes aquestes experiències acumulades i servir d'inspiració a futures iniciatives, s'està finançant a través d'una campanya de micromecenatge oberta a qualsevol persona que vulgui contribuir a preservar aquest patrimoni immaterial. Una mirada enrere completament necessària per seguir apuntalant l'esperança de present i de futur de molts infants, tot confirmant que l'afecte i la solidaritat continuen sent la millor trinxera per canviar el món.
