Un cens de la llúdriga euroasiàtica en un tram de 26 quilòmetres de la Riera de Merlès ha detectat la presència de tres o quatre individus. Això representa que per cada 10 quilòmetres es poden comptabilitzar 1,5 exemplars d'aquest mustèlid. L'estudi és el primer que es realitza en el corrent fluvial, de 60 quilòmetres de longitud, que travessa les comarques del Berguedà, Osona, el Bages i el Ripollès. En la seva elaboració hi ha participat personal tècnic del Servei de Fauna i Flora, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, juntament amb membres de l'associació ADEFFA, que han coordinat els treballs d'albirament, així com una quarantena de persones voluntàries.

Els últims resultats dels sondejos nacionals de llúdriga, publicats l'any 2017, confirmen que aquesta espècie es troba en més de la meitat del territori català, i que es distribueix per totes les conques, des de les capçaleres fins al mar.

Una espècie que havia quasi desaparegut

La llúdriga havia quasi desaparegut durant la dècada dels 70 del segle passat. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, els motius de la millora poblacional són múltiples, però és evident que la qualitat de les aigües continentals ha millorat notablement en els últims 30 anys, fet atribuïble a la instal·lació de depuradores i a la disminució d'abocaments tòxics. La reducció de la contaminació, bàsicament per metalls pesants i organoclorats –amb gran probabilitat la principal raó de la seva pràctica desaparició a casa nostra i a grans zones d'Europa– ha propiciat també la recuperació de les poblacions de peixos, el seu aliment bàsic.

Un altre factor que afavoreix la presència de llúdrigues és que el riu disposi de bons refugis, essencialment boscos de ribera, o àrees inaccessibles. En aquestes condicions, aquests animals poden aparèixer fins i tot en zones urbanes i periurbanes, com a les portes de la ciutat de Barcelona o dins de les ciutats de Lleida i Girona.