El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat el recurs contenciós administratiu presentat per l'Ajuntament de Castellfollit del Boix contra l'estimació per part de la Ponència d'energies renovables (PER) del Departament de Territori i Sostenibilitat del recurs presentat per l'empresa proposant, Xaloc Solar, per a la instal·lació del macroparc fotovoltaic de 45,33 MWp en sol agrícola del seu terme municipal. Aquesta estimació suposa, a la pràctica, que el projecte torna a l'informe inicial de la PER que no considerava adequat el seu emplaçament.

La PER havia estimat el recurs que Xaloc Soler va interposar contra el seu acord i va resoldre que "no existeixen elements determinants que, d'inici, es considerin insalvables", tot i que va considerar que en el projecte existien "alguns aspectes que podien comprometre la seva compatibilitat ambiental, urbanística, cultural i agrícola", de manera que al projecte definitiu caldria incloure-hi les prescripcions establertes en relació a la viabilitat de cadascuna d'aquestes qüestions.

En el seu recurs, l'Ajuntament destacava que el recurs presentat per l'empresa i que va ser estimat pel PER no variava ni l'emplaçament, ni la qualificació, ni la dimensió del projecte, de manera que entenia que no tenia sentit la seva estimació si no es modificaven els elements que inicialment desestimaven la implantació del parc. El TSJC també entén que el projecte s'emplaça en una terrenys qualificats de sol destinat a l'explotació agrícola i ramadera, i d'especial interès, i que contradiu les limitacions del Pla Territorial de la Catalunya Central i del propi Ajuntament.

També entén que el desplegament total del macroparc podria suposar una afectació sobre més del 50% del sol agrícola de la zona, amb un impacte molt important. Per tot plegat assumeix que "l'emplaçament del projecte és inviable per incompatibilitat amb el planejament territorial i urbanístic".

[noticia]108716[/noticia]
[noticia]108687[/noticia]