12
de desembre
de
2017, 15:56
Actualitzat:
13
de desembre,
15:08h
La Santa Seu ha volgut tancar, o si més no rebaixar, el conflicte que enfronta les monges caputxines del monestir de Sant Carles Borromeu amb el Bisbat de Vic des de fa més d'un any arran de la cessió frustrada del convent a la Fundació Sociosanitària de Manresa. El Vaticà ha deixat sense efecte el nomenament del bisbe com a Comissari Pontifici de la comunitat, fet que el dotava de poder gairebé absolut, i ha nomenat la germana Pilar Lumbreras nova abadessa del convent, segons ha pogut saber NacióManresa.
Malgrat que ni les religioses ni el bisbat no han volgut fer cap declaració, ja que tots dos actors han de consensuar l'efecte d'aquesta decisió vaticana, el diari ha pogut saber que les germanes varen rebre una comunicació de Roma el passat dimarts -ara fa una setmana- on se les informava de la decisió de Roma a través del secretari de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida, Rodríguez Carballo.
El nomenament de la germana Pilar Lumbreras com a abadessa del convent del carrer Talamanca de Manresa, que ha estat consultada amb el bisbe Casanova i que comporta la seva renúncia al Comissionat Pontifici, no ha estat l'única decisió del Vaticà.
La Santa Seu ha seguit una nova normativa sobre monestirs en vies de tancament, i ha nomenat una comissió tècnica, en que hi ha, entre d'altres, el bisbe, la nova abadessa i una representant provincial de les caputxines, que hauran de decidir i consensuar què fer amb el convent. De totes formes, segons apunten fonts properes a l'Església, l'última decisió recaurà en la Santa Seu.
Els antecedents
Els fets es remunten al novembre d'aquest any passat, quan el bisbe de Vic, Romà Casanova, va ser nomenat, per la Santa Seu, Comissari Pontifici del convent situat al carrer Talamanca de la capital del Bages. Un càrrec que va posar en estat d'alerta les religioses, que el mes de gener de 2014 havien fet públic que cedirien les instal·lacions del convent a la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) perquè "ens va semblar que la feina que fan està en harmonia amb el nostre ideari de valors", manifestaven les monges en el seu moment. Però, i tal com ja va informar NacióManresa, Casanova va anul·lar l'acord que les caputxines tenien amb la fundació.
Després de diverses reunions amb Roma, va semblar que la situació es podria revertir i que finalment la FSSM es podria acabar quedant amb el convent. Si més no, això és el que van intuir les monges arran d’una reunió amb Rodríguez Carballo (secretari de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida), que els va demanar que enviessin, al Vaticà, una carta explicat la situació en la qual es trobaven per a poder valorar la problemàtica. A principis del mes de febrer d'aquest any van fer arribar la paperassa requerida, però no han rebut resposta fins ara, gairebé un any després.
Malgrat que ni les religioses ni el bisbat no han volgut fer cap declaració, ja que tots dos actors han de consensuar l'efecte d'aquesta decisió vaticana, el diari ha pogut saber que les germanes varen rebre una comunicació de Roma el passat dimarts -ara fa una setmana- on se les informava de la decisió de Roma a través del secretari de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida, Rodríguez Carballo.
El nomenament de la germana Pilar Lumbreras com a abadessa del convent del carrer Talamanca de Manresa, que ha estat consultada amb el bisbe Casanova i que comporta la seva renúncia al Comissionat Pontifici, no ha estat l'única decisió del Vaticà.
La Santa Seu ha seguit una nova normativa sobre monestirs en vies de tancament, i ha nomenat una comissió tècnica, en que hi ha, entre d'altres, el bisbe, la nova abadessa i una representant provincial de les caputxines, que hauran de decidir i consensuar què fer amb el convent. De totes formes, segons apunten fonts properes a l'Església, l'última decisió recaurà en la Santa Seu.
Els antecedents
Els fets es remunten al novembre d'aquest any passat, quan el bisbe de Vic, Romà Casanova, va ser nomenat, per la Santa Seu, Comissari Pontifici del convent situat al carrer Talamanca de la capital del Bages. Un càrrec que va posar en estat d'alerta les religioses, que el mes de gener de 2014 havien fet públic que cedirien les instal·lacions del convent a la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) perquè "ens va semblar que la feina que fan està en harmonia amb el nostre ideari de valors", manifestaven les monges en el seu moment. Però, i tal com ja va informar NacióManresa, Casanova va anul·lar l'acord que les caputxines tenien amb la fundació.
Després de diverses reunions amb Roma, va semblar que la situació es podria revertir i que finalment la FSSM es podria acabar quedant amb el convent. Si més no, això és el que van intuir les monges arran d’una reunió amb Rodríguez Carballo (secretari de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida), que els va demanar que enviessin, al Vaticà, una carta explicat la situació en la qual es trobaven per a poder valorar la problemàtica. A principis del mes de febrer d'aquest any van fer arribar la paperassa requerida, però no han rebut resposta fins ara, gairebé un any després.