Conèixer el món que ens envolta sempre és enriquidor. Es pot fer a través dels llibres, d'explicacions de persones que són de fora, i fins i tot a través de la xarxa, però la millor manera de descobrir què hi ha més enllà de les nostres fronteres és viatjant i coneixent de primera mà quina és la realitat cultural, política i social de la resta de països que formen part del globus terraqui. Amb aquest objectiu va néixer el programa Comenius, un projecte finançat per la Unió Europea que fomentava el treball entre escoles i instituts de diferents països d'Europa perquè els estudiants adquirissin les competències bàsiques pel seu desenvolupament personal, el seu futur laboral i la ciutadania europea activa.

Són molts els centres educatius que any rere any presenten propostes a la UE per formar part d'un Comenius, però qui decideix si es tiren endavant o no és la comunitat política en qüestió. Els instituts públics Lacetània i Guillem Catà de Manresa van tenir la sort, el curs passat, de poder oferir als alumnes de segon de batxillerat l'oportunitat d'ampliar els seus horitzons. En el cas del Lacetània el projecte al qual van entrar tenia com a eix central la immigració a tot Europa, mentre que l'institut Guillem Catà va optar per participar en un projecte sobre ciutadania europea. Un total de 14 alumnes en el cas del Lacetània i 15 en el de Catà s'han anat traslladant, al llarg d'aquests dos darrers cursos, a diverses ciutats europees per aprofundir sobre els temes acordats. Ara, quan queda menys d'un mes i mig per acabar el curs, els instituts es preparen pel seu últim viatge. Els del Lacetània l'han emprès avui a Turquia i els del Catà ho faran a mitjans del mes de maig, a la mateixa destinació.

Diferents maneres d'enfocar el projecte
Tal com explica Jaume Esquius, cap d'estudis de l'institut Lacetània, "els alumnes que han entrat al Comenius ho han fet en el marc del treball de recerca de segon de Batxillerat". A través d'una selecció que va fer el mateix centre dels alumnes que cursaven la branca d'economia i socials amb més bona nota de la promoció, se'ls va proposar renunciar a escollir el tema del seu treball de recerca per entrar al projecte de la Unió Europea. "Jo no vaig dubtar ni un moment a entrar a formar-ne part", explica Núria Montanyà, una de les alumnes que aquest matí ha marxat cap a Turquia, que comenta que "a cada grup de treball ens van fer treballar un enfocament diferent de la immigració". 

Els països que han col·laborat colze a colze amb l'institut han estat Grècia, Roma, Polònia, Alemanya i Turquia. Segons l'eix temàtic dels diversos treballs de recerca, els alumnes es desplaçaven a un país o en un altre. Així doncs, a Grècia hi va viatjar un grup de tres alumnes, a Roma un grup de 4 i a Polònia, també, quatre estudiants.

"Fer aquest intercanvi ha ajudat molt a l'alumnat a conèixer les diverses polítiques que es duen a terme en els països en qüestió a l'hora d'acollir immigrants" explica Esquius, que afegeix que "cada país percep d'una manera diferent la immigració: a Polònia, per exemple hi ha molts refugiats, i aquí a Catalunya sembla que en comptes d'importar la població, l'exportem".

Pel que fa a l'enfocament del projecte per part del Guillem Catà, i tal com ho explica la directora del centre, Marta Codina, "el tema de la ciutadania és un tema transversal que afecta a tot l'alumnat. I considerem que és interessant per a tothom". És per això que des d'aquest centre manresà no s'ha optat per l'opció d'emmarcar-ho en el treball de recerca, sinó que els viatges que s'han anat fent al llarg dels cursos han servit per fer una reflexió a nivell general de tots els estudiants de segon de batxillerat: "els que viatjaven tenien el compromís, un cop havent tornat, d'explicar l'experiència a l'altra part del grup classe que no hi havia pogut anar", subratlla Codina.

El pas de Comenius a Erasmus+, una reducció d'oportunitats?
Aquest és el darrer any que el Comenius existirà com a tal, i és que des de ja fa uns mesos, tots els programes de Joventut en Acció i Aprenentatge Permanent de la Unió Europea han passat a formar part d'un únic programa, l'Erasmus+, que combina tots els actuals sistemes de finançament de la UE en l'àmbit de l'educació, la formació i la joventut. Un canvi que "ens fa anar una mica perduts", explica Marta Codina. "Han canviat les condicions a l'hora de demanar projectes i ens està costant molt tenir clar què ens demanen i què no", comenta tot lamentant que "ara serà més difícil aconseguir projectes que no pas abans".