La vinyeta que el Govern estudia aplicar com a "tarifa plana" per finançar les autopistes de pagament per substituir el model actual de peatges podria costar entre 40 i 110 euros anuals, segons ha explicat a l’ACN el secretari d’Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font.

La proposta està en fase d’estudi, i encara no s’ha definit qui l’hauria de pagar o si hi haurien tarifes diferenciades. Però Font ha explicat a l’ACN que aquests preus són els que es paguen als països d’Europa on s’aplica el sistema, com ara Àustria, i ha considerat que el preu català “hauria d’estar en aquesta franja”. Font ha reafirmat, així, l’aposta del Govern pel sistema de vinyeta, en oposició a l’opinió que aquest mateix dimarts ha expressat el president de la concessionària d’autopistes Abertis, Salvador Alemany, que considera que és un sistema que “té moltes dificultats”.

Alemany s'ha mostrat més partidari de l'eurovinyeta que defensa el ministeri de Foment, segons la qual es paga per recorregut, en oposició al sistema de "tarifa plana" que estipula la vinyeta que defensa el Govern.

Font ha celebrat que Alemany coincideixi amb el Govern en què el sistema actual “no ens serveix per al futur” i ha subratllat que d’entre les diferents opcions que hi ha, ja sigui finançar les vies d’alta capacitat a través d’impostos, aplicant una tarifa a distància o bé una per temps, el Govern ha triat la segona, que es pot aplicar “de manera fàcil i ràpida”.

També ha defensat que aquest sistema respon als objectius “d’eliminació de greuges, d’aixecament de les barreres actuals, de poder ser més just o de poder facilitar el finançament de les vies i el seu manteniment”.

En tot cas, Font ha agraït l’aportació d’Abertis en un moment en què s’està debatent el sistema de futur, i ha afirmat que “totes les aportacions seran tingudes en compte”. En aquest sentit ha afegit que, probablement, tant el Govern com els diferents actors que incideixen en el debat, Abertis entre ells, es posarien d’acord en els objectius que persegueixen un i altre model –el finançament de la infraestructura i que el sistema sigui “més just”. A partir d’aquí, “si és la vinyeta o no, és l’element final del model”, tot i que, ha reiterat, “nosaltres defensem des del principi que la vinyeta seria fàcilment aplicable”.