30
de juny
de
2023, 13:10
Per molt que el sistema en què vivim ens condueixi cap a un individualisme extrem i una competència constant (i molt sovint insana), el que està clar és que els humans som éssers socials i, com a tals, necessitem relacionar-nos amb altres persones. I tot i que a l'escola ens ensenyen que si volem construir vincles sans i duradors hem de practicar l'escolta, l'empatia i el respecte, a mesura que ens anem fent grans sembla que aquests conceptes van difuminant-se en benefici del bé propi. És per això que ja des de temps remots, l'associacionisme ha estat una potent eina de combat i reafirmació de diversos col·lectius per defensar les seves lluites. Perquè com deia aquell, la unió fa la força.
Aquesta necessitat de fer pinya va aflorar amb força quan va arribar la pandèmia: persones que van viure soles el confinament, gent que va morir sense estar acompanyada, petits comerciants que es van veure obligats a abaixar la persiana, centenars i centenars d'aturats amb horitzons de futur negres... Tot plegat va fer aflorar, a Catalunya, les anomenades Comunalitats Urbanes, unes estructures comunitàries que van néixer per enfortir la xarxa econòmica urbana de proximitat a barris i ciutats per tal de revertir els efectes de la Covid i impulsar nous projectes d'ajuda mútua de la mà del teixit veïnal i associatiu.
Dintre de les vint-i-dues que actualment hi ha, hi trobem la de Manresa, formada per les cooperatives L'Arada Creativitat Social, Sudergintza, La Clara Comunicació i Senders Vius, així com també per l'Associació L'Era (Espai de Recursos Agroecològics). Partint d'una diagnosi de necessitats de l'entorn, les cinc entitats impulsores de la Comunalitat manresana van definir les línies de treball a seguir i van dividir-se la feina tenint en compte l'àmbit d'actuació de cadascuna d'elles. Així, per exemple, L'Arada porta les regnes de tot allò que fa referència a projectes d'acció climàtica o comerç de proximitat; Sudergintza s'encarrega de les cures i la gestió comunitària i veïnal, i L'Era vehicula les propostes vinculades a la sobirania alimentària. No obstant, remarca Joan Sans, de l'associació L'Era, "la feina que fem és molt transversal, i ens ajudem molt entre totes".
De socials (que compleixen una funció de suport a persones que ho necessiten a través d'una entitat dinamitzadora) "tenim els de Santa Clara, a l'Avinguda Pirelli, i els del projecte Activa't a l'Hort de Càritas, ubicats al regadiu de Manresa". De comunitaris (que busquen l'autoabastiment d'aliments de qui en forma part, ja sigui amb entitats dinamitzadores al darrere o des de l'autoorganització) "hi ha l'Hort d'en Jaume i els de la Culla, a la Balconada; els de les Caputxines, al carrer Talamanca; l'Hort Utopia, al barri de la Guia; La Corretjola, al Passatge Cecchini, i els de les Escodines, situats a la barriada en qüestió.
Tenint en compte la poca -o nul·la- coneixença entre ells, "3ns va semblar interessant proposar-los de trobar-se per posar-se cara i tenir un espai on compartir inquietuds, coneixements i oportunitats". Aquell primer encontre, explica Sans, "va ser d'allò més reeixit" perquè "ens va servir per posar fil a l'agulla en la resolució diverses problemàtiques que vèiem que eren comunes" en tots els projectes hortícoles, com ara dificultats organitzatives, dubtes sobre sistemes de reg o fertilitat del sòl o falta d'infraestructura i recursos.
"El més interessant de tot plegat és que poden retroalimentar-se els uns als altres: dels vuit horts que formen part de la xarxa, n'hi ha que ja fa anys que funcionen i que poden aportar molt a aquells projectes que són més joves", reflexiona Sans, que és qui s'encarrega de dinamitzar el col·lectiu. A banda, i agafant el gua dels punts flacs exposats pels hortolans, ell mateix -amb el recolzament de L'Era i de la Comunalitat- va fer una sèrie de propostes encarades a donar resposta a les demandes apuntades i que, alhora, reforcessin els vincles personals de tots els participants.
"Els vam suggerir, per exemple, que a l'hora d'anar a buscar material, ho fessin de manera conjunta". I dit i fet: "Un dia vam quedar per anar a buscar gallinassa ecològica a Ecopallareta", explica, mentre afegeix que "fent-ho d'aquesta manera no només potenciem les relacions interpersonals sinó que també estalviem feina de logística als pagesos en qüestió, que, contràriament, haurien d'estar pendents de quedar amb els vuit horts per separat".
Durant el temps que fa que funciona (un any encara no), la Xarxa d'Horts Socials i Comunitaris de Manresa també s'ha organitzat per recollir compost al Parc Ambiental de Bufalvent; per anar a buscar canyes al riu, o per triturar conjuntament estella de fusta. Paral·lelament, i sota el mentoratge de Sans, s'han dut a terme dues formacions gratuïtes obertes a tots els participants dels diversos projectes: una de planter ecològic i una altra de poda d'arbres fruiters. Així mateix, fa uns mesos van posar en marxa les sortides Descobrint horts, que pretenen, precisament, enfortir lligams entre els horticultors però també donar a conèixer el projecte a la resta de la ciutat: "Era una de les coses que se'ns va demanar: més visibilitat i reconeixement", subratlla el de L'Era.
"Una de les coses que més clara tenim els que formem part de l'Hort d'en Jaume és que volem que tothom que ho desitgi, tingui les portes obertes per venir", somriu Casals, que continua: "Aquests terrenys els treballava un gran amic, el Jaume, que va morir la nit de Reis del 2019. Era un home molt arrelat a la terra i amb un gran sentiment de col·lectivitat. És per això, segueix, que "la seva família i amics vam decidir que havíem de seguir tenint cura d'aquell espai agrícola des dels valors que sempre ens havia transmès".
Des de la primavera de fa quatre anys, per l'Hort d'en Jaume hi ha anat passant gent de tot tipus. N'hi ha que s'hi han quedat; d'altres que l'han deixat una temporada però que llavors hi han tornat; alguns simplement s'hi apropen per estar-s'hi una estona... "Cadascú fa el que pot i tothom agafa segons el que ha treballat", assegura, tot celebrant "el gran esperit comunitari" que s'hi respira. Potser per això, quan un dia va sentir que uns companys seus de l'Escola Agrària deien que els aniria d'allò més bé poder tenir un hort on posar en pràctica tots els coneixements apresos, ella els va suggerir de fer servir el seu. "Aquest primer gest va ser la llavor d'una proposta que estem treballant conjuntament amb l'Escola Agrària, que és que els alumnes que ho vulguin puguin fer pràctiques en algun dels horts comunitaris de la Xarxa", celebra Sans.
Pel que fa al projecte que la filla de Casals va desenvolupar in situ, "també ens va fer veure que podia ser molt interessant buscar sinergies amb els diversos centres educatius de la ciutat, bo i oferint-los la possibilitat de valer-se d'aquests espais per investigar o fer algun tipus de treball de camp", resol.
Tot i així, l'objectiu dels impulsors de tot plegat és seguir regant i apostant pel projecte en qüestió. Un exemple d'això el trobem en el fet que L'Era acaba de demanar una subvenció a la Diputació de Barcelona per poder seguir dinamitzant la Xarxa d'Horts durant el curs vinent a través de divuit activitats relacionades amb la formació agroecològica i amb la millora de l'impacteambiental hortícola.
Paral·lelament, i mentre puguin continuar amb l'activitat, "treballarem per impulsar més horts socials i comunitaris a la ciutat". De fet, avança Sans, "hem editat un fulletó que començarem a fer córrer a partir del setembre, en què expliquem com fer un hort comunitari des de zero a Manresa". Així, en el díptic hi consten tots aquells actors que poden ser d'utilitat a l'hora de tirar endavant el projecte, i també els passos a seguir fins a materialitzar-lo. "Si veiem que amb això no n'hi ha prou, potser ens plantejarem ser nosaltres els que intervinguem en algun barri on creguem que un hort comunitari podria funcionar-hi", conclou.
Aquesta necessitat de fer pinya va aflorar amb força quan va arribar la pandèmia: persones que van viure soles el confinament, gent que va morir sense estar acompanyada, petits comerciants que es van veure obligats a abaixar la persiana, centenars i centenars d'aturats amb horitzons de futur negres... Tot plegat va fer aflorar, a Catalunya, les anomenades Comunalitats Urbanes, unes estructures comunitàries que van néixer per enfortir la xarxa econòmica urbana de proximitat a barris i ciutats per tal de revertir els efectes de la Covid i impulsar nous projectes d'ajuda mútua de la mà del teixit veïnal i associatiu.
Dintre de les vint-i-dues que actualment hi ha, hi trobem la de Manresa, formada per les cooperatives L'Arada Creativitat Social, Sudergintza, La Clara Comunicació i Senders Vius, així com també per l'Associació L'Era (Espai de Recursos Agroecològics). Partint d'una diagnosi de necessitats de l'entorn, les cinc entitats impulsores de la Comunalitat manresana van definir les línies de treball a seguir i van dividir-se la feina tenint en compte l'àmbit d'actuació de cadascuna d'elles. Així, per exemple, L'Arada porta les regnes de tot allò que fa referència a projectes d'acció climàtica o comerç de proximitat; Sudergintza s'encarrega de les cures i la gestió comunitària i veïnal, i L'Era vehicula les propostes vinculades a la sobirania alimentària. No obstant, remarca Joan Sans, de l'associació L'Era, "la feina que fem és molt transversal, i ens ajudem molt entre totes".
Enxarxar els vuit horts socials i comunitaris de la ciutat per avançar conjuntament
Un dels primers projectes que s'han tirat endavant des de la Comunalitat de Manresa és el de la creació de la Xarxa d'Horts Socials i Comunitaris. Després d'estudiar de quina manera es podia intervenir en pro d'iniciatives d'ajuda mútua en l'àmbit de l'agroecologia i la sobirania alimentària, des de L'Era, Joan Sans va detectar que hi havia molts horts socials i comunitaris a la ciutat, però que no es coneixien entre ells.De socials (que compleixen una funció de suport a persones que ho necessiten a través d'una entitat dinamitzadora) "tenim els de Santa Clara, a l'Avinguda Pirelli, i els del projecte Activa't a l'Hort de Càritas, ubicats al regadiu de Manresa". De comunitaris (que busquen l'autoabastiment d'aliments de qui en forma part, ja sigui amb entitats dinamitzadores al darrere o des de l'autoorganització) "hi ha l'Hort d'en Jaume i els de la Culla, a la Balconada; els de les Caputxines, al carrer Talamanca; l'Hort Utopia, al barri de la Guia; La Corretjola, al Passatge Cecchini, i els de les Escodines, situats a la barriada en qüestió.
Tenint en compte la poca -o nul·la- coneixença entre ells, "3ns va semblar interessant proposar-los de trobar-se per posar-se cara i tenir un espai on compartir inquietuds, coneixements i oportunitats". Aquell primer encontre, explica Sans, "va ser d'allò més reeixit" perquè "ens va servir per posar fil a l'agulla en la resolució diverses problemàtiques que vèiem que eren comunes" en tots els projectes hortícoles, com ara dificultats organitzatives, dubtes sobre sistemes de reg o fertilitat del sòl o falta d'infraestructura i recursos.
Joan Sans és qui s'encarrega de dinamitzar la Xarxa d'Horts Socials i Comunitaris de Manresa Foto: AFT
"El més interessant de tot plegat és que poden retroalimentar-se els uns als altres: dels vuit horts que formen part de la xarxa, n'hi ha que ja fa anys que funcionen i que poden aportar molt a aquells projectes que són més joves", reflexiona Sans, que és qui s'encarrega de dinamitzar el col·lectiu. A banda, i agafant el gua dels punts flacs exposats pels hortolans, ell mateix -amb el recolzament de L'Era i de la Comunalitat- va fer una sèrie de propostes encarades a donar resposta a les demandes apuntades i que, alhora, reforcessin els vincles personals de tots els participants.
"Els vam suggerir, per exemple, que a l'hora d'anar a buscar material, ho fessin de manera conjunta". I dit i fet: "Un dia vam quedar per anar a buscar gallinassa ecològica a Ecopallareta", explica, mentre afegeix que "fent-ho d'aquesta manera no només potenciem les relacions interpersonals sinó que també estalviem feina de logística als pagesos en qüestió, que, contràriament, haurien d'estar pendents de quedar amb els vuit horts per separat".
Durant el temps que fa que funciona (un any encara no), la Xarxa d'Horts Socials i Comunitaris de Manresa també s'ha organitzat per recollir compost al Parc Ambiental de Bufalvent; per anar a buscar canyes al riu, o per triturar conjuntament estella de fusta. Paral·lelament, i sota el mentoratge de Sans, s'han dut a terme dues formacions gratuïtes obertes a tots els participants dels diversos projectes: una de planter ecològic i una altra de poda d'arbres fruiters. Així mateix, fa uns mesos van posar en marxa les sortides Descobrint horts, que pretenen, precisament, enfortir lligams entre els horticultors però també donar a conèixer el projecte a la resta de la ciutat: "Era una de les coses que se'ns va demanar: més visibilitat i reconeixement", subratlla el de L'Era.
Buscar sinergies
"Amb el que més estem treballant darrerament és amb la creació de sinergies amb centres educatius i l'Escola Agrària de Manresa", comenta Sans. Aquí hi té un paper important Adela Casals, de l'Hort d'en Jaume, que va ser qui va animar una de les seves filles a aprofitar l'hort comunitari en qüestió per poder posar en pràctica un projecte de reg sostenible per presentar al seu institut, el Manresa Sis."Una de les coses que més clara tenim els que formem part de l'Hort d'en Jaume és que volem que tothom que ho desitgi, tingui les portes obertes per venir", somriu Casals, que continua: "Aquests terrenys els treballava un gran amic, el Jaume, que va morir la nit de Reis del 2019. Era un home molt arrelat a la terra i amb un gran sentiment de col·lectivitat. És per això, segueix, que "la seva família i amics vam decidir que havíem de seguir tenint cura d'aquell espai agrícola des dels valors que sempre ens havia transmès".
Des de la primavera de fa quatre anys, per l'Hort d'en Jaume hi ha anat passant gent de tot tipus. N'hi ha que s'hi han quedat; d'altres que l'han deixat una temporada però que llavors hi han tornat; alguns simplement s'hi apropen per estar-s'hi una estona... "Cadascú fa el que pot i tothom agafa segons el que ha treballat", assegura, tot celebrant "el gran esperit comunitari" que s'hi respira. Potser per això, quan un dia va sentir que uns companys seus de l'Escola Agrària deien que els aniria d'allò més bé poder tenir un hort on posar en pràctica tots els coneixements apresos, ella els va suggerir de fer servir el seu. "Aquest primer gest va ser la llavor d'una proposta que estem treballant conjuntament amb l'Escola Agrària, que és que els alumnes que ho vulguin puguin fer pràctiques en algun dels horts comunitaris de la Xarxa", celebra Sans.
Pel que fa al projecte que la filla de Casals va desenvolupar in situ, "també ens va fer veure que podia ser molt interessant buscar sinergies amb els diversos centres educatius de la ciutat, bo i oferint-los la possibilitat de valer-se d'aquests espais per investigar o fer algun tipus de treball de camp", resol.
Imatge del taller de poda col·lectiu que es va organitzar fa uns mesos Foto: L'Era
Seguir funcionant al marge de la Comunalitat
"No sabem quant temps durarà, la Comunalitat; això dependrà de la voluntat política que hi hagi i de les ajudes que rebem", diu Sans. És per això que "el que procurem amb tots els projectes que creem és projectar-los perquè s'acabin sostenint sols i puguin funcionar sense nosaltres". En el cas de la Xarxa d'Horts, "hem posat en marxa diferents canals de comunicació, com un grup conjunt de WhatsApp, per guanyar en eficiència".Tot i així, l'objectiu dels impulsors de tot plegat és seguir regant i apostant pel projecte en qüestió. Un exemple d'això el trobem en el fet que L'Era acaba de demanar una subvenció a la Diputació de Barcelona per poder seguir dinamitzant la Xarxa d'Horts durant el curs vinent a través de divuit activitats relacionades amb la formació agroecològica i amb la millora de l'impacteambiental hortícola.
Paral·lelament, i mentre puguin continuar amb l'activitat, "treballarem per impulsar més horts socials i comunitaris a la ciutat". De fet, avança Sans, "hem editat un fulletó que començarem a fer córrer a partir del setembre, en què expliquem com fer un hort comunitari des de zero a Manresa". Així, en el díptic hi consten tots aquells actors que poden ser d'utilitat a l'hora de tirar endavant el projecte, i també els passos a seguir fins a materialitzar-lo. "Si veiem que amb això no n'hi ha prou, potser ens plantejarem ser nosaltres els que intervinguem en algun barri on creguem que un hort comunitari podria funcionar-hi", conclou.