La PAHC Bages, integrada a la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya (COSHAC), i els sindicats laborals de la Taula sindical del Bages (CNT Manresa, CGT Sallent, USTEC·STEs (IAC), COS i Intersindical) han anunciat aquest dilluns, en roda de premsa a Manresa, la seva implicació en l'organització de la vaga general convocada per a l'11 de novembre, amb el lema Viure ens costa la vida. Les organitzacions denuncien que l'encariment de l'habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu i el deteriorament dels serveis públics formen part d'una mateixa crisi que, al seu parer, colpeja la classe treballadora. Per això defensen una resposta col·lectiva que connecti les lluites als centres de treball amb les dels barris i la defensa del dret a l'habitatge.

Un lloguer cada cop més inaccessible a Manresa

La PAHC Bages ha posat el focus en la situació de l'habitatge a Manresa. Segons les dades que exposa l'organització, el preu del lloguer ha augmentat un 65% durant l'última dècada i més d'un 15% només durant el 2025. La ciutat compta, a més, amb milers d'habitatges buits, dels quals almenys 600 estarien en mans de grans tenidors i fons voltor. L'entitat també denuncia que el parc d'habitatge públic o social de la ciutat és totalment insuficient.

Per a la PAHC Bages, aquestes dades evidencien que el problema no és només la disponibilitat d'habitatges, sinó també la concentració de la propietat, l'especulació immobiliària i uns salaris que no permeten assumir el cost de la vida. "El que sobren no són llogateres. El que sobren són especuladors i rendistes", ha recordat l'organització, que ha fet seves les paraules de la portaveu de la COSHAC.

Després de catorze anys de lluita, la PAHC Bages reivindica la feina feta per aturar desnonaments, frenar pujades de lloguer, negociar deutes hipotecaris i recuperar nou blocs d'habitatges, que han permès donar sostre a més de 250 persones. L'organització reclama mobilitzar els habitatges buits, ampliar massivament el parc públic i garantir efectivament el dret a l'habitatge.

Cinc exigències en matèria d'habitatge

En primer lloc, l'organització exigeix contractes indefinits i cap desnonament, perquè considera que no es pot viure pendent permanentment de la data de finalització d'un contracte, d'una pujada de lloguer o d'un desnonament. Demana també una baixada dels lloguers per llei: entén que no n'hi ha prou amb limitar les pujades, que els preus actuals són inassumibles i que cal abaixar-los i vincular-los als salaris i ingressos reals de les llars.

Reclama, a més, posar fi a l'especulació i a l'acaparament, amb la prohibició de les compres d'habitatges amb finalitat especulativa i l'impediment que bancs, fons d'inversió i SOCIMI (Societat Anònima Cotitzada d'Inversió en el Mercat Immobiliari) continuïn concentrant pisos. Hi afegeix el desplegament actiu de l'article 7 de la llei 24/2015 per expropiar temporalment l'ús d'habitatges buits o que no compleixen la funció social, dirigit prioritàriament a reforçar la mesa d'emergència de Catalunya.

La quarta exigència és la construcció d'un veritable parc públic d'habitatge, finançat amb un impost especial al rendisme que augmenti la tributació dels ingressos derivats del lloguer. La PAHC Bages demana acabar també amb els privilegis fiscals dels grans propietaris i gravar l'acumulació d'habitatges, perquè, afirma, qui acapara cases per enriquir-se priva altres persones del dret a viure-hi. Finalment, reclama que es reconegui i s'equipari el sindicalisme d'habitatge al laboral davant propietaris, administradors de finques, fons voltor i el mateix Estat.

Salaris, jornada laboral i serveis públics

Per la seva banda, els sindicats defensen que la resposta a la crisi de l'habitatge també ha de passar per l'organització als centres de treball i per recuperar la vaga general com a eina de pressió de la classe treballadora. La convocatòria planteja quatre reivindicacions laborals: augmentar el salari mínim interprofessional fins als 1.600 euros mensuals i equiparar-hi la pensió mínima, reduir la jornada a 35 hores setmanals mantenint els salaris, incrementar els salaris quan la inflació provoqui una pèrdua efectiva de poder adquisitiu i defensar uns serveis públics de qualitat, amb els recursos i el personal necessaris.

Els sindicats alerten que els salaris no evolucionen al mateix ritme que el cost de la vida i que l'habitatge absorbeix una part cada cop més gran dels ingressos de les famílies. Per això consideren imprescindible vincular les reivindicacions laborals amb la lluita pel dret a l'habitatge. "La crisi de l'habitatge i l'estancament salarial són el mateix problema. El salari entra per una banda, i el lloguer, la llum, el transport i el menjar surten per l'altra", han assenyalat durant la roda de premsa.

Una crida a l'organització popular

Les organitzacions fan una crida a estendre la convocatòria als centres de treball, les fàbriques, els comerços, les escoles, els hospitals i els serveis públics, així com als barris i a les comunitats en lluita pel dret a l'habitatge. Amb aquest objectiu han convocat una assemblea oberta dimecres 21 d'octubre, a les 6 de la tarda, a la plaça de Sant Domènec de Manresa, adreçada a totes les persones i col·lectius que vulguin participar en l'organització de la vaga. També han anunciat que impulsaran mobilitzacions arreu de la comarca i que en concretaran els detalls els pròxims dies.

Les organitzacions insisteixen que la vaga no ha de ser una acció aïllada, sinó un pas més en la construcció d'una força organitzada als barris i als centres de treball, capaç de defensar les condicions de vida de la majoria. "Si nosaltres ho fem funcionar tot, nosaltres també ho podem aturar tot", han reivindicat, i han cridat a recuperar les cases, els salaris, el temps i les vides davant dels interessos dels especuladors i la patronal.