El Nikolai i la Gina parlen, i encara riuen entre ells, mentre van omplint una a una la vintena llarga de garrafes de 8 litres que han empès en una espècie de carret casolà fins a la font pública de la plaça del Carme. En una mena de bossa amb rodes d'anar a comprar li han retirat la part de tela i han habilitat una caixa de cartró molt reforçada per a dur-hi totes les garrafes. Quan hagin acabat, arrossegaran gairebé 200 litres d'aigua fins a casa.

"A casa som deu persones, sis dels quals infants, els nostres fills, que tenen entre 2 i 14 anys", ha explicat la parella. El pis té dues habitacions. En una, "hi dormim nosaltres i els nostres fills i a l'altra, el meu cunyat i la seva dona", comenta la Nikolai. No tenen aigua corrent. "El propietari del pis va treure el comptador i posar-ne un de nou ens costa 215 euros", una quantitat de diners que no tenen, malgrat que intenten guardar-ne, manifesten.

Diuen que paguen lloguer pel pis, però aquesta afirmació no s'acaba d'entendre si, tal com exposen, és cert que l'amo de l'immoble, "un senyor de Barcelona", els ha retirat el comptador d'aigua. El Nikolai i la Gina van arribar de Romania fa poc més de dos mesos, i potser no han entès la pregunta, o potser sí que els cobren un lloguer, però no precisament l'amo del pis. No ho aclareixen. Tenen llum, entenc que punxada, malgrat que ells no ho saben explicar ben bé.

"Cada dia anem a omplir aquestes vint garrafes", explica Nikolai. "Cuinem i rentem els nens, tot i que tampoc no tenim gaire diners per comprar productes d'higiene personal", lamenta, tot exclamant que "l'endemà tornem a repetir exactament el mateix procés". La Gina no parla, però somriu. Abans sí que parlava amb el Nikolai.

La parella pidola, generalment davant de supermercats. No té cap altra font d'ingressos. L'home explica que estan contents perquè després de Setmana Santa els seus fills entraran, "per fi", a l'escola. El seu cunyat, que porta més temps a Manresa, els ha ajudat amb la paperassa. També és qui els dona un cop de mà amb "els temes de l'Ajuntament" (els serveis socials). Ells, mentrestant, parlen i entenen molt poc el castellà i el català, però el que sí que preveuen és poder pagar aviat el comptador de l'aigua. Entre tots dos matrimonis. 

Asseguren que mai ningú no els ha dit res per omplir garrafes a la font just en el moment que, per allà al costat, hi passa una patrulla de la Policia Local. El Nikolai omple les garrafes; la Gina els hi posa els taps. I ho carreguen tot al carretó. Quan acaben, somriuen, s'acomiaden i comencen el trajecte cap a casa a través del carrer del Carme. Viuen al Barri Antic. No han concretat on.

L'Ajuntament té coneixement d'una vintena de casos de famílies que no tenen aigua corrent als quals no ha pogut donar resposta. Des del govern avisen que per a instal·lar-hi un comptador cal que la propietat de l'habitatge hi doni permís, o que el propietari sigui una entitat bancària, i en tots els casos que l'habitatge disposi de cèdula d'habitabilitat.