El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va visitar dilluns al matí el Centre de Protecció Internacional de Manresa ubicat a l'antiga residència de les Germanetes dels Pobres. L'edifici, propietat de l'Obra Social Sant Joan de Déu, ha estat rehabilitat i condicionat recentment per allotjar persones refugiades que arribaran a la capital del Bages en breu.
 
El centre compta amb un equip de professionals en actiu que està a l'espera dels sol·licitants d'asil, té uns 1.000 metres quadrats, 14 habitacions i diversos espais d'intervenció i formació. Es tracta d'un dels primers equipaments que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va posar a disposició de les persones refugiades, en aquest cas gràcies a la col·laboració amb l'Obra Social Sant Joan de Déu.
 
Amorós, durant la visita, va recordar que actualment la Generalitat té comptabilitzades més de 1.200 places d'allotjament per a persones refugiades repartides en 45 municipis catalans, de les quals poc més de 400 estan ocupades pel programa estatal d'acollida i integració a causa del bloqueig de l'Estat. En paral·lel també va explicar que la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania té inventariades 126 fitxes de recursos per als sol·licitants d'asil entre voluntariat, habitatges i equipaments, formació, traduccions, terapeutes i similars per part de persones físiques o jurídiques que s'han ofert a la Generalitat o al món local.
 
Tot plegat s'articula a través del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades impulsat per la Generalitat des del 2015 i que integra diversos departaments, diputacions, món local, organitzacions de suport i entitats especialitzades. Entre d'altres iniciatives, el Comitè ha impulsat el web http://refugee.gencat.cat i una campanya de sensibilització a la ciutadania que duu per lema "Persones refugiades. Persones benvingudes".
 
El secretari va posar de manifest que el procés d'acollida de les persones refugiades s'allargarà durant 18 mesos: sis primers mesos en fase d'acollida (residint en habitatges gestionats per entitats amb suport integral, com en el cas del Centre de Protecció Internacional de Manresa); sis mesos més en fase d'integració (rebent recursos per viure en habitatges de lloguer distribuïts arreu del país) i, finalment, sis mesos en fase d'autonomia (rebent ajuts específics segons cada cas). Aquests 18 mesos es podran allargar fins als 24 en casos d'especial vulnerabilitat.
 
La fase d'acollida que oferirà l'entitat Dianova a l'antic convent de les Germanetes Pobres inclou allotjament, cobertura de necessitats bàsiques, atenció social, legal, psicològica, aprenentatge de llengües, valoració de perfils laborals, orientació i formació laboral. Un cop transcorregut aquest període inicial les persones refugiades -ja sigui de forma individual o grupal si arriben amb les seves famílies- es derivaran a altres poblacions catalanes en funció del seu perfil, de les possibilitats d'inserir-se laboralment i de l'oferta d'habitatges en lloguer.
 
Amorós també va aprofitar la visita per reunir-se amb la tinent d'alcalde d'Acció Social i de Cooperació, Àngels Santolària; la regidora de Cohesió Social, Gent Gran i Salut, Mercè Rosich; el conseller d'Acció Social i Ciutadania del Consell Comarcal del Bages, Albert Marañon; el director de l'Àrea Social de l'Ordre Sant Joan de Déu, Manuel Lecha; la directora de la Fundació Germà Tomàs Canet, Anna Maria Prats; i el director territorial a Catalunya de Dianova, Antoni Tort, entitat acreditada per l'Estat espanyol que s'encarregarà de l'acollida de les persones refugiades a Manresa.
 
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania també es va reunir, al Consell Comarcal del Bages, amb el president de l'ens, Agustí Comas; el conseller d'Acció Social i Ciutadania, Albert Marañón; la tinent d'alcalde de Manresa, Àngels Santolària; i altres representants de les dues administracions. Durant la reunió el Consell Comarcal va posar sobre la taula la importància de la implicació de les administracions locals, tant comarcals com municipals, en l'acollida i la integració de persones refugiades al Bages des de la seva arribada; així com la creació d'un espai de treball conjunt per unir esforços i garantir una actuació coordinada, curosa i encertada en aquest sentit.