Nou capítol de la saga infinita de demandes, queixes i descontentaments cap al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest cop, de la mà d'una família de Cardona, que aquest dimecres va posar les xarxes en peu de guerra després de compartir el seu cas a Instagram; un cas que té com a protagonista l'Aura, una nena de 6 anys amb espina bífida i una discapacitat associada del 77% que fa 1r de primària (P1, que se n'hi diu ara) a l'Escola Patrocini de Cardona, l'únic centre públic del municipi -juntament amb l'institut Sant Ramon.
Després de mesos intentant parlar amb algú de l'administració perquè resolgués la situació amb què es troba la seva filla, la Noemí Pérez, la mare de l'Aura, va decidir prendre l'únic camí que li quedava: el de fer soroll i explicar al món, sense embuts ni edulcorants, què els passa: "És molt trist que hagi d'exposar d'aquesta manera a la meva filla perquè se'ns concedeixi el que ens toca, però és que si no ho faig així, no ens fa cas absolutament ningú", lamenta.
¿I què és això que se'ls hauria de concedir i que no se'ls concedeix? Més hores de vetlladora. "Quan l'Aura va començar l'etapa d'infantil (I3, I4 i I5), l'escola disposava de 33 hores setmanals de vetlladora, a repartir entre ella i una altra nena", explica la Noemí. Aquest curs, però, aquestes 33 hores han passat a ser 25, tot i comptar amb un alumne més amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). "Com s'entén? L'Aura segueix tenint exactament el mateix grau de discapacitat, i un dels altres dos infants també requereix d'una atenció gairebé absoluta!", exclama Pérez.
"L'escola de l'Aura ha passat de 33 hores setmanals de vetlladora a 25"
De fet, assegura la mare, és d'aquí d'on plora la criatura: "Sovint s'oblida que molts dels nens i nenes amb NESE necessiten, sempre i constantment, algú al costat que els ajudi a fer el que qualsevol altre infant sense cap patologia faria en un tres i no res; sense pensar". En el cas de l'Aura, per exemple, "va en cadira de rodes i quan arribem a l'escola, no només necessita algú que l'ajudi a pujar la rampa per entrar al centre, sinó que també requereix de l'acompanyament d'un adult per agafar l'ascensor que la porta fins a la seva classe, perquè sola no hi pot entrar", relata la mare.
Un cop dins de l'aula, però, la necessitat d'un suport específic segueix evidenciant-se: "Tot i que cada vegada treballem perquè sigui més autònoma, hem de partir de la base que l'Aura, a nivell motriu, va més endarrerida que la resta, i tot just ara, per exemple, està aprenent a treure's i posar-se la jaqueta", assenyala Pérez, que continua: "Per fer tot això; per aconseguir que la nostra filla cada vegada pugui fer més coses sola, necessitem que hi hagi algú amb ella ajudant-la, supervisant-la i vetllant-la. I aquesta feina, evidentment, no la pot fer el professor que hi ha a l'aula, perquè ell ha d'estar per la resta d'alumnes".
De fet, i per recomanació mèdica, a l'Aura se li han de posar, cada dia durant una hora, els anomenats bitutors, uns dispositius que se li col·loquen a les cames per ajudar-la a mantenir-se dreta una estona, "i la classe abans d'anar al pati, la fa així: dreta amb els bitutors, que per a ella és un esforç espectacular, perquè mantenir-se dempeus li costa moltíssim", puntualitza Pérez. Després d'això, "la vetlladora se l'endú al lavabo, li treu els bitutors, li fa les cures sanitàries pertinents i li torna a posar les fèrules als peus que duu sempre".
"Ens venen que la inclusió és real i és una mentida com una casa"
I aquí ve la gran pregunta: si només hi ha una vetlladora al centre i hi ha tres infants que la necessiten pràcticament a temps complet, ¿què passa amb els altres dos nens mentre la professional està fent-li les cures a l'Aura? "Doncs que se'n fan càrrec els i les mestres, amb tot el que comporta, perquè no estem parlant de fer-se càrrec d'una criatura que s'ha trencat un braç o que té mal de panxa; es tracta d'infants amb necessitats sanitàries que ha d'atendre algú format i preparat!", subratlla la Noemí, mentre es pregunta què se n'ha fet de totes les promeses que contemplava el decret d'escola inclusiva: "Ens venen que la inclusió és real i és una mentida com una casa. Si nosaltres depenguéssim només del sistema, la llei no ens empararia".
"Si nosaltres depenguéssim només del sistema, la llei no ens empararia"
En aquest sentit, la mare només té paraules d'agraïment cap al personal docent del seu centre: "Sort en tenim de les mestres i les vetlladores, perquè si fos pel Departament, la nostra filla no podria anar a l'escola ordinària", lamenta, tot recalcant "l'esforç ingent" dels professionals de l’educació perquè tots els alumnes estiguin atesos com es mereixen: "Els pobres s’han d'espavilar amb els recursos que els donen, i tot i els malabars que fan amb la millor de les intencions, la majoria de centres a vegades no arriben a tot".
Els recursos per a l'escola inclusiva, encara insuficients
Fa uns dies, el Síndic de Greuges de Catalunya va fer públic un informe que analitzava la progressió en el desplegament del model d'educació inclusiva des de l'aprovació del decret de 2017. En aquest document, tot i reconèixer un esforç de l'administració pel que fa a recursos, s'advertia que els alumnes amb NESE als centres ordinaris havien crescut notablement i que ja representaven el 86,4% del total.
En aquest sentit, la institució insistia en la necessitat de dotar les escoles ordinàries dels recursos específics i els suports addicionals i intensius necessaris. "Perquè les famílies confiïn en la possibilitat que els fills o filles vagin a l'escola ordinària, cal un bon acompanyament perquè tinguin la tranquil·litat que estaran fins i tot millor que en un centre d'educació especial", assenyalava la síndica Esther Giménez-Salinas. I perquè això sigui possible, és clar, és necessari un bon múscul econòmic que ho sustenti.
"Tenen sort que les famílies estem súper desgastades, perquè si ens poséssim a reivindicar, el país s'aturaria"
La publicació a Instagram que va fer la Noemí aquest dimecres té gairebé 1.400 m'agrada i més de 250 comentaris. Molts d'aquests, sumant-se a l'enuig de la mare cardonina, com el cas d'una noia que deia: "Mai he estat en una escola que tingui totes les hores de vetlladora que es necessiten. Sempre són inferiors i a responsabilitat de l'equip directiu de gestionar-les", o el d'una mestra que compartia: "Treballo en una escola on això passa en gairebé cada classe Van fer voler desaparèixer l'escola especial i ara no hi ha recursos per a la inclusiva S'ho estan carregant tot: l'educació i la vocació dels docents".
Davant de tantes mostres de suport, Pérez reflexiona: "És evident que som moltíssimes les famílies que ens trobem així, però com que el nostre dia és tan trepidant i frenètic (metges, fisioterapeutes, esport terapèutic, psicòlegs i un llarguíssim etcètera) no tenim forces per mobilitzar-nos de veritat". De fet, avisa: "El Departament d'Educació té sort que les famílies estiguem tan desgastades, perquè si ens poséssim a reivindicar, el país s'aturaria".