L'efecte Unicaja s'ha diluït en un obrir i tancar d'ulls. Quan les esperances estaven dipositades davant els guipuscoans, l'equip va fallar. Tothom se les prometia molt felices amb el 19-11 del final del primer quart. Però va ser un pur miratge. Quants cops hem usat aquesta expressió? Al tram final, tothom va fer la guerra pel seu compte. Això també ho hem sentit un munt de vegades. La temporada torna a caminar pel pedregar. Ni l'arribada d'un tècnic de prestigi, ni un nou director esportiu ni una profunda renovació de la plantilla han servit per revertir una dinàmica ultranegativa. Potser el problema és un altre.
El tercer descens consecutiu amenaça cada setmana amb més força. Si malauradament es produís, potser s'hauria de fer un pensament. Manresainfo ajudarà en allò que sigui possible. Però no enganyarà ningú. I disputar tantes vegades una competició que no s'ha merescut no és la millor imatge que pugui oferir una entitat.
De moment, però, no es poden avançar esdeveniments. Les matemàtiques diuen que queden deu jornades i que sumant una victòria més que Fuenlabrada i CB Sevilla La Bruixa d'Or es salvarà. Deu jornades per reflotar la nau. L'equip està tocat però no, de moment, no enfonsat.
