Des de petita, Maria Hein (Portocolom, Mallorca, 2003) recorda anar per casa amb un micro a la mà; “als dinars familiars agafava el micro i em posava a cantar. Un any em regalaven un micro, l'altre un karaoke, el següent una guitarra… Sempre coses relacionades amb la música”. Una música que l’ha acompanyat també a través de l’escolta, gràcies a grans referents que l’han inspirat a fer les melodies que crea avui dia, com són “Rihanna, Lorde, Katy Perry, Beyoncé, Miley Cyrus, Maria del Mar Bonet, Rosalía, Bad Gyal o Sílvia Pérez Cruz, artistes i referents de tota mena”. Amb el seu segon àlbum, Tot allò que no sap ningú, Hein explora nous gèneres musicals com l’electrònica o el K-pop, una evolució que mostra l’ambició d’una artista que s’adapta i creix enmig d’un panorama musical variat que viu un canvi constant.
Conscient que es troba en un molt bon moment que defineix com a dolç, en aquesta entrevista amb Nació repassem els seus inicis, valorem el seu moment actual i ens confessa com se sorprèn encara en veure com el públic que es troba als seus concerts es coneixen i se saben les cançons que escriu. Cançons i melodies que l’han portat a rebre reconeixements com el de Millor Artista Revelació (2021), Millor cançó (2021), Millor Disc Revelació (2022) i Millor Disc d’Autor (2022) d’Enderrock. A més, amb la curta, però intensa trajectòria que acumula, ha estat nominada als Premis Alicia 2023 al Millor Talent Emergent i al Premi Cerverí 2022 a la millor lletra per Sa teva presència.
Aviat farà 3 anys que publicaves Continent i Contingut, l’àlbum debut on et presentaves el públic a través de 10 cançons on predominava la veu i el piano en sortir del confinament del coronavirus, oi?
Sí, record com a primer de batxiller va ser el moment en què vaig veure clar que volia dedicar-me a la música. Vàrem crear un grup de versions amb unes amigues de Mallorca de l'institut i vàrem estar un any girant. Durant aquest temps, molta gent de Mallorca em va conèixer perquè n’era la cantant i guitarrista. Ens dèiem Estepa Blanca i, en acabar el batxiller, vaig començar a compondre les meves pròpies cançons. Record com els hi anava ensenyant, però vèiem que no quadraven amb el grup. En sortir del confinament, els meus amics em van dir que les publiqués i va ser quan vaig veure que a la gent li agradaven molt. Això em va animar i quan vaig publicar la segona, Idò un cafè, ja tenia al cap fer un minidisc, un EP. Componia i mirava on podia gravar, però no vaig tenir temps perquè Hidden Track Records i Pértiga music es van interessar en mi, sent els meus dos primers segells. Tenia disset anys i ells volien saber si realment em volia dedicar a això, si estava preparada per fer un disc. Va ser un punt d’inflexió, era el meu somni i els vaig dir que sí.
Les cançons de Continent i Contingut les vaig compondre durant el primer i el segon de batxiller. A casa van dir; “primer acabarà el batxiller i després ja farà el disc”. Record que no m’aguantava i a casa ja vaig gravar alguna cosa. Vaig acabar el batxiller, vaig fer la selectivitat -que va anar molt bé-, i el juliol me'n vaig anar a gravar aquestes deu cançons que van resultar d'una tria per escollir les que tenien més sentit i que més m'agradaven. El vam gravar a Banyoles i ja començava a tenir bolos. Eren els primers concerts on anava tota sola i cantava aquestes cançons que encara no havien ni sortit. Va ser un primer disc on no me'n vaig adonar molt que estava dins un estudi professional perquè treballàvem amb molta confiança i record com van venir les meves millors amigues per acompanyar-me a viure l'experiència. Va estar molt bé!
Dos anys més tard, publiques 13 noves cançons amb Tot allò que no sap ningú, un segon àlbum on t'aventures amb un gènere urbà, K,pop i electrònica on mostres una evolució musical.
Vaig arribar a Barcelona i va sortir el meu primer disc. Vaig anar a la Mercè i vaig començar a fer gira per Barcelona, Catalunya i el País Valencià, fora de Mallorca. Aquell primer any, encara que visqués amb els amics de sempre vaig conèixer a gent que feia música aquí, com per exemple Ariox, la Julieta, en Xicu, Ven'nus o Ginestà. Vam fer un grupet on vaig començar a conèixer gent que també feia música en català i que no coneixia perquè venia de Mallorca. Amb ells vaig descobrir un altre món, una altra manera de fer música que ja escoltava. Abans de fer el disc de Continent i Contingut escoltava música més electrònica, com podia ser Rihanna o Bad Gyal, però mai ho havia percebut com una manera en què en fos capaç de fer també aquest tipus de música. Sempre havia cantat i tocat la guitarra o el piano, i no visualitzava que pogués fer música d'aquest tipus, que al final m'encanta i també l’escolto!
"Amb Ariox, Julieta, Xicu, Ven'nus o Ginestà vaig descobrir una altra manera de fer música"
Amb aquest grup i amb la Julieta, que vàrem fer Club, va ser la primera toma de contacte. Després, amb Plan-ET vam fer Supergluuu i, amb aquestes dues col·laboracions, em vaig adonar que realment també podia fer música electrònica. Vaig anar tirant cap aquí i vaig començar a fer marquetes de cançons que anava component. En aquell moment, vaig passar una etapa de la meva vida personal bastant diferent que m'ha marcat un abans i un després. Era acabada l'adolescència i t'acabes de trobar una mica, sent una etapa d'aprenentatge. Fer aquest disc em va anar bé perquè després d'això, la meva vida personal ha canviat i he après moltes coses. Quan vaig començar a compondre aquestes cançons les vaig produir a casa i, poc després, vàrem quedar amb en Chen i amb en Ferran Palau per gravar-lo.
Amb aquesta evolució, mostres com entens la música i els seus gèneres, que no et limiten a l’hora de compondre, no?
Exacte. Com a creadora crec que la música és una font per poder expressar-te i per alliberar-te de coses que tens dins retingudes. I com a escolta, interpreto la música igual, però com una manera de situar les teves emocions on tu vols que estiguin. Si estàs content, em posaré una cançó que m'encanta i que em fa estar superfeliç i, si estic un poc malament, em posaré cançons que em facin sentir com el que estic sentint per potenciar en aquell moment aquelles emocions.No em tanco la porta a explorar nous gèneres musicals perquè soc una persona bastant versàtil en aquest sentit i sempre m'ha agradat cantar en molts estils diferents. M'agrada fer i escoltar tota mena de música, i per això no m'agrada posar-me una etiqueta, perquè és complicat i hi ha moltes coses que es fusionen.
Les relacions, els amors i els desamors, sovint són temes que els artistes, els cantants, tracteu en les vostres cançons. El motiu és perquè són els temes que més ens acostumen a sacsejar o bé perquè resulta un camí fàcil perquè el públic s’hi identifiqui?
A mi m'és més fàcil parlar-ne perquè quan escric una cançó estic pensant en el que estic vivint o en el que he viscut. Em va molt bé escriure sobre coses meves perquè també és un poc terapèutic. No ho faig pensant en si escriuré una cançó perquè el públic li encanti i se senti identificat. Ho pots fer, però de general, a mi sempre em surt fer coses que sento, que és on hi ha la màgia i la part més real. Sempre he escrit evidències personals i ara, estic intentant inspirar-me amb coses que m'agraden, com en pel·lícules o amb coses més visuals per intentar que les lletres tinguin una atmosfera visual en què també estic treballant. Però et diria que el 80-90% de cançons xerren d'amor, sí.
Una atmosfera visual que cuides al detall i que mostres amb els dos treballs que has publicat…
Sí, sempre m'ha agradat molt donar-li importància. El primer disc té unes imatges i uns videoclips més íntims i, sobretot, més d'aquí, de Mallorca. Totes les fotos que vaig fer del primer disc estan fetes al meu poble i els videoclips també. Era un disc fet completament des del meu poble que expressava alguna cosa que una nina de 17 anys normalment sent o pensa. El segon sí que és una mica més… (Pensa). No fantasiós, però ho visualitzava més com un conte de fades, on una fada explica una història d'amor que cada vegada va pitjor. Sempre m'agrada que tot el que escric tingui una part visual perquè es pugui entendre millor i identificar coses.
En aquest segon àlbum t’escoltem amb Mushkaa, amb Rita Payés i amb Socunbohemio, unes veus que, en conjunt, ofereixen un resultat d’alt voltatge!
El tema de les col·laboracions m'encanta! Penso que aprens molt de les altres persones. Si no hagués fet Supergluuu, potser mai m’hauria decantat en fer un disc més electrònic, i també m'agrada compartir música amb gent que admiro, com per exemple amb l'Irma, amb la Mushkaa, que no ens coneixíem gaire quan vam fer aquesta col·laboració. Això va donar peu al fet que després creéssim una amistat preciosa que agraeixo moltíssim, perquè he trobat una persona amb qui compartim el dia a dia i és fantàstic. També cantar amb la Rita és un somni! M'encanta, soc fan total de tot el que fa i que acceptés la col·laboració va ser el millor. De cara a un futur, m’agradaria molt poder col·laborar amb l’Amaia o també amb Maria del Mar Bonet, que admiro moltíssim.
"M'agrada compartir música amb gent que admiro"
Cada vegada trobem a més veus joves i potents que es donen a conèixer amb estils i gèneres musicals variats i fusionats. Com veus el panorama musical balear i català?
Molt bo! Crec que hi ha molta gent fent coses. Trobem a molta varietat, i això és superimportant. Fa uns anys, només hi havia els mateixos estils; primer hi va haver el folk i després el rock. Ara ha passat com una mica la festa major i encara hi segueixen havent grups de rock, folck i festa major -que està molt bé-, però també han nascut diferents estils en català com el reggaeton, strap, pop, pop mainstream, grill, rap… Trobem de tot! És fantàstic que hi hagi tanta gent fent coses perquè això vol dir que també hi ha un públic que hi està interessat i un sector de promotors que s’està movent.
És difícil però guanyar-se la vida només de la música avui dia?
En el meu cas, cada vegada va millor. És difícil perquè hi ha mesos que no entra res i t'has de saber administrar. Ara estic en un bon moment i m'està anant bé, però mai se sap. Hi ha moments que pateixes perquè són alts i baixos, amb mesos que no tens ni un euro. Mesos que penses que no tiraràs endavant i mesos que estàs increïble i que no et preocupes per res. S'ha de trobar un equilibri perquè nosaltres no tenim una nòmina fixa.
Per acabar, en què estàs treballant ara?
Estic preparant un nou àlbum, però no en vull avançar res. (Somriu). Crec que aquest disc marcarà un abans i un després dins la meva carrera perquè és un tercer àlbum i, per a mi, és molt especial i tinc moltes ganes que surti. La gent del meu entorn que n’ha escoltat alguna cosa m'han dit que els encanta i la veritat és que estic molt satisfeta amb tot el que estem fent. Encara no s'ha acabat, però he treballat amb diferents productors, no m'he volgut tancar només amb un. Serà un àlbum personal, amb referències de coses que m’agraden i que sempre he dut. No vull dir-ne res més perquè després em renyen, però a finals del 2024, principis de 2025, ja el podreu escoltar.
L’esperem amb ganes! Quins són els pròxims concerts que tens a la vista?
El 27 setembre estaré al Festival B del Parc del Fòrum a Barcelona. L’endemà, el 28 de setembre, aniré al Cranc Festival de Menorca. També estaré al Fira B! de Palma i a Girona, més tard, a les fires. Em consta que també queden algunes dates per anunciar que sortiran aviat.