On és la cancel·lació?

Per a molts de vosaltres, els esdeveniments de Twitch poden quedar lluny. Especialment per la repercussió que tenen, pels protagonistes implicats i per quines conseqüències té en el món digital. Són grans aventures en plataformes com la ja esmentada d'streaming o altres com YouTube en les quals es reuneixen la flor i nata dels creadors de contingut. És un fet de moltíssima notorietat en els entorns castellanoparlants, agrupant els d'Espanya i Llatinoamèrica. Feta questa nota de context, aquests dies s'estan celebrant els Squid Craft Games 3, la nova edició de la recreació de la famosa sèrie de Netflix sud-coreana, però a través del videojoc Minecraft. Les formalitats són el de menys.

On vull anar a parar és en els seus protagonistes, no a què juguen. 200 creadors de contingut han decidit participar en aquest esdeveniment organitzat per tres creadors amb desenes de milions de seguidors (el català Auronplay, el Rubius i el mexicà Komanche) que generarà milers d'hores de visualitzacions, clips, repercussió a xarxes, debats, discussions... Fins aquí tot bé. El problema és la llista de tots aquests creadors. Anem al moll de l'os, al que ens interessa.

En un món digital on la brama popular és que la cultura de la cancel·lació "destrueix" grans personalitats digitals, en aquesta llista de 200 creadors trobem persones que arrosseguen un historial fosc que, d'altra banda, és públic i notori. Des del colombià Westcol, condemnat per un tribunal per transfòbia, per fer gala de dur amics seus amb prostitutes o per organitzar esdeveniments amb 100 dones en biquini on ell "les seleccionava" fins a aconseguir "la millor"; l'espanyol RickyEdit, conegut pels seus discursos masclistes, classistes o contra la comunitat LGTBIQ+; el ja més que conegut gallec El Xokas, que es va atrevir a insultar a Irene Montero, a fer discursos polítics amb tendència ultra per la gestió de la DANA o pel Ministeri d'Igualtat; l'ultracatòlic JH DeLaCruz777, que ja ha estat protagonista de certs discursos amb tendència ultraconservadora... La llista segueix, però no és qüestió dels noms o de fer un rànquing. És qüestió que tots aquests comparteixen graella en aquest immens aparador amb personalitats ultrareconegudes com Ibai Llanos, que sempre s'han posicionat en certs discursos del respecte o des de l'empatia.

Cap dels grans noms que apareixen en aquest esdeveniment és capaç de fer una passa enrere i considerar el fet que compartir situacions com aquesta, on es viuran escenes creuades, interactuaran i generaran contingut (amb beneficis, òbviament) blanqueja aquesta mena de personatges? De què serveix llavors que en aquesta llista de 200 creadors de contingut hi apareguin desenes de dones joves, amb discursos contundents contra el masclisme, la xenofòbia o l'homofòbia, i després acceptin formar part d'això? On és la cultura de la cancel·lació? Quan l'estadi, l'aparador, l'esdeveniment és a escala pràcticament mundial, els valors queden enterrats sota els píxels dels videojocs de Minecraft? Són moltes preguntes que no es posen sobre la taula en un món on el "tot s'hi val" comença a ser l'eslògan estrella. I la batalla digital acabarà més que perduda. Recordem: la immensa majoria dels espectadors són menors d'edat. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Fins la setmana vinent!