X -l'antic Twitter- torna a ser al bell mig de la polèmica. En les últimes hores dos mitjans de comunicació, The Guardian i La Vanguardia, han anunciat que deixen la xarxa social propietat del magnat Elon Musk des de l'any 2022. Entre els motius que han esgrimit destaca que la consideren una plataforma de “desinformació”, niu de l’extrema dreta i arma contra els drets humans. Malgrat tot, el resultat de les eleccions als Estats Units, que han donat a l’expresident Donald Trump el bitllet de retorn a la Casa Blanca, demostren fins a on són capaços d’arribar els fils de la influència de Musk, que va donar suport al republicà i ara s’ha assegurat un lloc a la nova administració nord-americana. La pregunta és: la marxa dels diaris britànics i català tindrà efecte bola de neu? Quina vida hi pot haver després d’X? Com són i de qui les alternatives? Són millors que la que teníem amb Musk?
És realment una plataforma tòxica? El secret de l’algoritme
“El que hem viscut és la llei del pèndol”, apunta Susana Pérez Soler, periodista, professora, i autora d’una tesi doctoral sobre l'ús de Twitter per part dels mitjans de comunicació. Per a ella X reflecteix la condició humana. “Hem passat d’un extrem a l’altre”. L’especialista recorda l’escenari utòpic que es va plantejar amb la irrupció de les xarxes a inicis dels 2000. Però el 2018 i l’escàndol de Cambridge Analítica -l’empresa explotava la informació personal dels usuaris de Facebook en ple debat sobre el Brexit- va ser un punt d’inflexió. “Ens adonem que les plataformes no són aliades. Contaminen l'opinió pública”, rebla la doctora.
Musk ha admès que fa servir l’algoritme per promocionar el contingut que li sembla més convenient, és a dir, aquell que li dona més temps de permanència. El motiu és evident: li dona més diners i li permet influir en el debat públic. Així ho explica Albert Cuesta, periodista especialitzat en tecnologia. “Hi ha més toxicitat des que ell és el propietari. L’algoritme invisibilitza fonts acreditades perquè no generen interacció”. Per això, entitats de casa nostra com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) van tancar, amb la seva irrupció, els comptes individuals que tenien per a programes per centrar-ho tot en un de sol.
Malgrat tot, aquest especialista argumenta que si X s’ha convertit en un lloc hostil és per culpa de l’usuari. “És molt fàcil pacificar els continguts i ignorar el contingut racista i extrem. Ho podríem fer el 100% de nosaltres i només ho fem el 5%”, sosté. La resta, aquest 95%, continua tenint la cronologia al dictamen de l’algoritme i no amb la pestanya "seguint", que només mostra els continguts dels comptes que se segueixen a més de la publicitat.
“No siguem naïfs”: una política emparada en la llibertat d’expressió
A parer de Susana Pérez escandalitzar-se per la deriva de la xarxa social és “naïf”, ja que X no deixa de ser una empresa. “Pot fer el que li doni la gana, la llibertat d’expressió l’empara. És responsabilitat nostra continuar-hi o no”, etziba. Per al comunicador especialitzat en tecnologia que The Guardian i La Vanguardia l’abandonin és “postureig” i “hipòcrita”, atès que els seus periodistes i ells com a mitjans continuaran fent-a servir per aconseguir informació i el seu públic podrà continuar compartint-hi els seus articles, entre d'altres. “El trencament no és total”, critica l’expert.
Deixar-la o no: pel camí de ser un espai exclusivament ultra?
No obstant això, tant Pérez com Cuesta coincideixen a celebrar les decisions adoptades per aquests mitjans de comunicació. “La tendència, però, no és nova. Ja fa temps que n'hi ha un tip de les xarxes”, argumenta la periodista i professora. No per això, rebla, la marxa deixa de ser “oportunista”. L'especialista apunta que arriba just després del triomf de Trump de la mà de Musk. A llarg termini, opina que el fet que marxi la premsa pot donar espai a la moderació, i recalca que la jugada pot sortir rendible al sector. "D’una banda, per reputació, The Guardian ja ha guanyat subscriptors des de l’anunci; i de l’altra per tràfic, guanyaran retorn en la inversió”.
En la mateixa línia, Cuesta descriu el moment com a “oportunitat” per fer que els mitjans facin servir els seus propis canals i “deixin de propinar-se trets al peu”. El seu consell és buscar una comunicació directa amb l’audiència per tal de fidelitzar-la amb newsletters, l'APP o canals com Telegram o WhatsApp. “El volum es reduirà i els que encara no ho han fet hauran de canviar de model de negoci, no es poden basar en els clics”, rebla. Malgrat això, l'especialista en tecnologia vaticina que la ciutadania en general no farà el pas d’abandonar X perquè “ja li està bé” el tipus de contingut que hi troba. “Diu més de la societat que no pas d’X”, emfatitza Cuesta. Per aquest motiu, la plataforma d’Elon Musk podria anar, a la llarga, escorant-se encara més a la dreta.
Ara bé, si malgrat els pronòstics, s'acaba produint l'esmentat efecte de bola de neu i els abandonaments acaben sent massius, hi ha, principalment, tres alternatives que fins ara no han tingut èxit malgrat que la crisi reputacional d'X no és nova. Es tracta de Mastodon, Threads o Bluesky.
- Mastodon,una xarxa que utilitza programari lliure i que s'organitza a través de diversos servidors, ja va ser dels més comentats fa dos anys. A la pràctica significa que els usuaris es distribueixen en comunitats independents, però interconnectades entre si i que permeten moure els seguidors d'un lloc a un altre. A banda d'això, les tasques de moderació a càrrec dels mateixos usuaris es fan molt més fàcils i tenen més incidència en contraposició a X. Mastodon va néixer el 2016 a càrrec del desenvolupador de programari alemany Eugen Rochko i, des de llavors, se sustenta en donacions, patrocinadors i subvencions. Des del 2021, està registrada com a companyia sense ànim de lucre i ha rebutjat ofertes de compra, com la proposta que li van fer des d'alguns inversors de Silicon Valley a finals del 2022. Ara, Mastodon té nou milions d'usuaris, 800.000 dels quals van fer el pas amb l'arribada de Musk a Twitter. Aquesta xarxa social és la que, personalment, recomana Cuesta. "Com a mitjà, no aconseguiràs tanta audiència, però sí més qualitat", diu.
- Threads supera els internautes de Mastodon: en té 275 milions gràcies a estar estretament vinculada a Instagram. És el competidor més recent d'X, que es va estrenar el juliol del 2023 i que, com Facebook, forma part del conglomerat de plataformes Meta (per tant, és propietat de Mark Zuckerberg, que no va posicionar-se en contra de Trump). Com Mastodon, la plataforma permet escriure més caràcters per publicació que a X (500), en què els usuaris queden limitats a 280. També incorpora fòrums anomenats threaded discussions perquè els usuaris interactuïn entre ells com si fos un xat. La darrera diferència entre les plataformes de Musk i Zuckerberg és que la primera prioritza la informació contínuament actualitzada mentre que la segona li dona més importància a la relació de continguts i la seva supervisió. Meta, com a propietària de Threads, té un valor de mercat que ronda els 1,4 bilions de dòlars.
- Bluesky és l'altra plataforma que està prenent força a l'ecosistema mediàtic, especialment en les darreres hores. Des de la reelecció de Trump, ha guanyat més d'un milió de seguidors. Segons la directora d'operacions, Rose Wang, la majoria provenen dels Estats Units. Tot i aquesta recent fama, la xarxa va néixer el 2019 en mans d'un enginyer de programació provinent de Twitter, Jack Dorsey. Ell va crear una nova plataforma que, com Mastodon, es caracteritza per una distribució descentralitzada que permet als usuaris gaudir de més autonomia. Suprimeix algunes accions d'X, com la programació temporal de publicacions, les enquestes i les anàlisis de comptes. Malgrat comprometre's amb una major moderació, Dorsey, però, va deixar Bluesky aquest maig perquè considera que està seguint el mateix camí d'X. Actualment, la dirigeix Jay Graber, que també és enginyera de programació i va ser present en la fundació de Bluesky. Tot i aquestes característiques, Pérez avança que, si no van fer ombra a Twitter quan Musk la va comprar, no creu que cap de les tres pugui fer-ho ara. "No arrosseguen una massa crítica com la d'X", conclou l'experta.