30
de setembre
de
2017, 13:13
Actualitzat:
01
d'octubre,
12:17h
Façana de l'edifici del Tribunal Constitucional . Foto: José M. Gutiérrez
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja té sobre la taula el primer recurs contra les sancions als membres de la Sindicatura Electoral que va imposar el Tribunal Constitucional (TC), que arribaven als 12.000 euros diaris, en el cas de la sindicatura central. L'ha fet arribar precisament un membre suplent d'aquest organisme, Josep Costa, que en el text mostra la preocupació "per una ruptura completa de l'estat de dret a Espanya per aturar el referèndum de Catalunya" que s'està donant i, en el seu cas, denuncia la incapacitat per haver tingut un judici just, entre altres coses perquè se'l va sancionar quan encara no havia rebut la notificació conforme havia d'aturar les seves activitats i molt menys se l'havia escoltat.
L'article sisè del Conveni Europeu de Drets Humans regula precisament el dret a un judici just, i els advocats de Costa defensen que aquest ha estat vulnerat per diversos motius i, com que el TC és l'última instància judicial a l'Estat, han optat per recórrer la sanció a Estrasburg, atès que difícilment l'alt tribunal espanyol s'esmenarà a si mateix. Igualment, el recurs, al qual ha tingut accés NacióDigital, reclama que aquest "es tracti de manera urgent, perquè el sol·licitant està sotmès a sancions immediates amb conseqüències extremes per la seva capacitat per viure la seva vida normal" i "tem perdre els seus béns de forma imminent, amb conseqüències punitives durant un període prolongat que seria irreparable", així com "no hi ha mitjans disponibles per prevenir aquest dany". "De fet, a més llarg termini també hi ha dubtes reals sobre si les violacions dels drets del Conveni podrien ser abordades de manera efectiva a nivell estatal", afegeix.
Així, en l'argumentació al TEDH, s'argumenta que el TC no va citar Costa en la seva ordre inicial d'aturar les activitats de la Sindicatura Electoral, atès que n'era un membre suplent, i tan sols va saber que es trobava en el procediment obert quan es va dictar un incident d'execució de l'ordre inicial. En aquesta segona remesa del TC, el membre suplent ja hi apareixia, per bé que se l'acusava d'ignorar una ordre a la qual no se li havia notificat que havia d'executar. Així mateix, l'alt tribunal va dictar el dia 20 imposar-li la sanció de 12.000 euros diaris abans d'escoltar-lo, ja que tot just l'endemà va fer arribar la seva declaració, responent a l'incident d'execució.
Cridat a impedir l'exercici de drets
En aquesta declaració, Costa al·legava que no tenia "poder per donar efecte als requisits de l'avís pertinent perquè no tenia cap autoritat legal (ni el poder físic) per "prevenir o aturar qualsevol iniciativa" relacionada amb la llei del referèndum", així com se l''obligava a prendre mesures per interferir amb la llibertat d'expressió i els drets d'assemblea a d'altres persones sobre els quals no té poder legal". Igualment, Costa assenyalava que, "com a membre suplent de la Sindicatura Electoral no és un funcionari públic, mai no ha participat en cap de les decisions preses" per aquesta ni "té poder per prevenir o aturar qualsevol iniciativa relacionada amb la llei de referèndum".
D'aquesta manera, el recurs lamenta que "el TC va imposar les tres ordres que l'afecten en la seva absència, sense haver-lo notificat, i sense haver-lo escoltat" i, en aquest context, "va jutjar que havia violat l'ordre d'advertència original del tribunal i, finalment, el va multar, de nou en absència i sense haver-lo escoltat ni tan sols esperant a rebre l'informe que li havia ordenat que preparés". Així, es denuncia que el TC no actuava com "un tribunal independent i imparcial", ja que ell mateix determinava si s'havia acomplert o no una ordre dictada per ell mateix i, a més, "no va complir amb els estàndards més bàsics d'equitat processal abans de la imposició d'una sanció penal greu".
Drets vulnerats en el judici
Per tot això, Costa justifica el seu recurs a Estrasburg perquè el TC "no podrà complir amb els requisits d'independència i imparcialitat" reconeguts en el Conveni Europeu de Drets Humans i, ja en els procediments executats fins ara, va fer evident una "manca de garanties processals, inclòs el requisit més bàsic: la notificació i la possibilitat d'escoltar", així com no es va proporcionar el temps mínim per preparar la defensa del requerit abans de la multa. Per aquests i altres motius, el dret "a un procés imparcial ha estat greument violat" i "és impossible veure com aquests jutges podrien examinar de manera justa la legalitat del seva ordre inicial, la legalitat de la seva constatació d'incompliment i la legalitat de la seva imposició d'una multa".
Malgrat tot, aquest recurs s'ha presentat en paral·lel al recurs de súplica que, tant Costa com la resta d'exmembres de la Sindicatura, han registrat al TC, on també es demana la retirada de les multes i es denuncia que el procediment ha vulnerat garanties constitucionals. Un tràmit imprescindible per poder apel·lar també a instàncies europees.