08
de gener
de
2018, 19:50
Actualitzat:
09
de gener,
12:39h
Joaquim Gay de Montellà Foto: Adrià Costa
Aquest dilluns, la junta directiva de Foment del Treball, que presideix Joaquim Gay de Montellà, ha decidit obrir expedient a la vallesana Cecot, que podria concloure amb la seva expulsió. O, en els termes emprats per Foment, perquè es doni de baixa com a soci col·lectiu. Alhora, dona quinze dies de temps a la patronal terrassenca perquè es defensi. Des de l'organització de Gay de Montellà, s'acusa l'entitat vallesana de competir de forma deslleial amb Foment i actuar fora del seu camp territorial d'actuació. A més, les desavinences entre totes dues entitats sobre el procés sobiranista han resultat al final determinants en la decisió adoptada.
A diferència de les anteriors ocasions, Gay de Montellà ha trobat prou consens intern per iniciar expedient sancionador. Però la decisió no ha estat unànime. S'ha produït un debat intens en el si de la junta directiva, cosa inhabitual a la casa. Dels 51 membres de la directiva presents, 42 han votat a favor de castigar la Cecot, mentre que 9 ho han fet en contra. Un fet així assenyala la gravetat de la divisió interna a la gran patronal.
En el transcurs de la reunió, un sector dels presents ha donat suport a l'obertura d'expedient com una possible sortida a la crisi, tot esperant que finalment no s'arribi a una ruptura. Aquesta, segons una font empresarial, pot haver estat la posició de l'hoteler Joan Gaspart, qui sempre ha mantingut posicions conciliadores pel que fa a la relació Foment-Cecot. D'altres directius, com el vicepresident Joan castells, han romàs en silenci durant tota la reunió. Castells, que també ha donat suport a obrir expedient, pensa en les eleccions de Foment de finals d'any, i busca no indisposar-se en excés amb ningú.
La decisió de Foment pot suposar una ruptura sense precedents en el si de la gran patronal catalana i escenifica també la divisió amb què el procés ha estat viscut des dels diversos sectors empresarials. Mentre Foment va adoptar una posició molt bel·ligerant enfront el sobiranisme, des de Cecot van advocar sempre per defensar el dret a decidir i han estat molt crítics amb l'actitud de l'executiu de Mariano Rajoy envers Catalunya.
Una crisi que ve de lluny
En el conflicte entre Foment i Cecot han confluït dos grans elements de fons. L'un és el paper que ha de jugar Foment com a líder de l'empresariat. Des de Terrassa sempre s'ha jutjat l'actuació de Foment com a poc dinàmica i massa conservadora. Un fet que es va plasmar en l'afer Castor, quan la Cecot va reclamar a Foment que denunciés la indemnització del govern espanyol per la hibernació del projecte de magatzem submarí d'Escal UGS, filial de l'ACS de Florentino Pérez. Finalment, Foment no va actuar i la Cecot es va afegir a la demanda contra Castor junt amb altres entitats.
Però ha estat l'actitud de les dues organitzacions davant el procés el que ha radicalitzat la crisi entre Foment i la Cecot. La patronal terrassenca s'ha pronunciat en diverses ocasions en favor del dret a decidir, sense anar més enllà. Però Foment ha adoptat des de l'inici del procés una actitud d'hostilitat manifesta, arribant a alinear-se amb el govern espanyol enfront la Generalitat i titllant les lleis de desconnexió de "cop d'estat".
Antoni Abad Foto: Josep M. Montaner
L'actual crisi entre empresariats es produeix quan Foment ja ha entrat en any electoral. A finals d'aquest 2018 han de tenir lloc les eleccions per elegir el successor de Gay de Montellà. Un procés al qual el president de la Cecot, Antoni Abad, havia anunciat que tenia intencions de presentar-s'hi. Aquest fet pot complicar encara més el clima intern a Foment.
En aquests moments, encara no estan perfilades les diverses candidatures que es poden presentar i no hi ha un candidat favorit clar. Paradoxalment, Abad és l'únic, ara per ara, que havia manifestat voluntat de concórrer-hi.
A la tercera
La junta directiva i el comitè executiu de Foment d'avui ha tractat el tema Cecot per tercer cop. Gay ja ho va plantejar l'octubre del 2015, però finalment es va obrir un període de distensió, forçat pels sectors més moderats de Foment. El novembre del 2016, quan el procés tensava el clima en el si de les principals entitats econòmiques, va tornar a esclatar una crisi. Finalment, però, es va imposar una sortida dialogada al xoc i es va evitar la trencadissa.
El context de l'1-O va tornar a incrementar el conflicte entre Foment i Cecot. La carta que la patronal terrassenca va enviar al ministre d'Economia, Luis de Guindos, criticant el decret de l'executiu espanyol que facilitava el trasllat de seus empresarials fora de Catalunya ha estat vist amb irritació per Foment, i ha suposat el tercer intent de "castigar" la patronal vallesana.
En el si de Foment, hi ha un sector molt hostil amb Abad i la Cecot. Però no tothom ho veu igual. Una decisió així no té precedents en la història de la gran patronal. I la voluntat d'expulsió mostra una imatge de fractura interna molt greu.