11
de gener
de
2018, 12:22
Actualitzat:
12
de gener,
7:15h
El secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major de la cambra, Antoni Bayona. Foto: ACN
Una investidura del candidat de JxCat a la presidència de la Generalitat per delegació o a distància és una possibilitat molt poc viable, segons el criteri general dels lletrats del Parlament. Tal com va avançar NacióDigital, aquest dimecres els lletrats de la cambra van fer una primera reunió al respecte. Tot i que no s'ha fixat un posicionament concret tancat ni per escrit, a la trobada va quedar clar que el criteri general dels serveis jurídics del Parlament és inclinar-se per exigir una sessió d'investidura amb la presència física davant el ple del candidat a president.
De fet, els lletrats s'han reunit aquest dijous amb els tres membres de la mesa d'edat, la qual està conformada pel diputat més gran i els dos més joves -Ernest Maragall i Rut Ribas i Gerard Gómez del Moral, tots tres d'ERC-, que haurà de regular el funcionament del ple del dia 17, fins que es voti la nova mesa. No ha transcendit, però, si han tractat qüestions com el vot dels diputats a l'exili -als quals, la Junta Electoral els dificulta la renúncia a l'acta perquè entrin nous electes- o dels presos -Jordi Sànchez i Joaquim Forn estan pendents de si el Suprem els deixa en llibertat sota fiança, i Oriol Junqueras ha demanat sortir per exercir com a diputat-.
En tot cas, a hores d'ara, però, els lletrats descarten emetre un informe d'ofici sobre aquesta qüestió i a petició pròpia, i esperaran a redactar-lo i concretar la posició definitiva si algun grup parlamentari o la futura mesa de la cambra els ho demana. Així, els intents de JxCat per investir el seu cap de llista, Carles Puigdemont, sense que el presidenciable acudeixi al Parlament durant la sessió d'investidura sembla que no tindrien cabuda en el criteri general dels serveis jurídics.
Escàs encaix en el reglament
I és que els lletrats no acaben de trobar viable encaixar aquestes fórmules en el reglament del Parlament i en la llei de la presidència de la Generalitat, donat que a tots dos textos legals es diu que el candidat haurà de "presentar davant el ple el seu programa de govern i aconseguir la confiança" dels diputats. A més, la possibilitat d'apel·lar a l'article 83.1 del reglament que regula la delegació de la intervenció d'un diputat en els debats del Parlament no creuen que tingui, com a mínim d'entrada, una aplicació viable en el cas d'una investidura, donat que aquesta és una sessió que té la seva regulació específica en altres apartats i no contempla aquesta via.
Amb tot, el criteri dels lletrats no té encara una posició oficial fixada. I no la tindrà fins que algú no els hi demani emetre un informe o una nota al respecte. Així, si en algun moment arriba la petició, els lletrats es tornaran a reunir i tornaran a estudiar les possibilitats amb més detall per poder deixar plasmat en un document el seu criteri legal final.
L'Estat no ho veu legal
Un informe del govern espanyol defensa que el reglament del Parlament no permet una investidura telemàtica. L'escrit de tres pàgines també alerta que, en cas de permetre una investidura no presencial del programa de govern, "s'estaria posant en qüestió la pròpia existència del Parlament com a seu física de representació dels ciutadans de Catalunya". El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ja ha avisat que l'Estat "farà tot el possible per impedir" que es "retorci la llei".
Un altre dels arguments que esgrimeix l'informe és que el reglament "no contempla la possibilitat d'una presentació no presencial" i afegeix que no és possible pel "caràcter personalíssim de l'acte de presentació" en una sessió d'investidura. També assenyala que l'article 73.2 del reglament estableix que els diputats "tenen el deure d'assistir als debats i votacions del ple i de les comissions de les que són membres".