La Junta Electoral torpedina que els diputats a l'exili renunciïn a l'acta

L'independentisme podria perdre temporalment la majoria al Parlament en el seu ple de constitució de la setmana vinent. Tot i els 70 diputats que van sumar JxCat, ERC i la CUP el 21-D, la Junta Electoral posa traves als consellers a l'exili que van ser escollits parlamentaris perquè renunciïn a l'acta des de l'estranger i imposa uns tràmits que podria comportar que tant Carles Puigdemont com Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret no només no puguin votar a distància, ni delegar el vot -no està previst al reglament, per a aquests casos-, sinó que tampoc no podran apartar-se perquè entrin altres diputats.

Així ho han confirmat a NacióDigital fonts dels republicans, que expliquen que la Junta Electoral els ha comunicat els tràmits a fer des de l'estranger per renunciar a l'acta un cop han presentat la renúncia del conseller de Justícia, Carles Mundó, que ha optat per deixar la política professional i tornar a exercir d'advocat. En aquell moment, segons expliquen, els ha detallat que aquells electes que no vulguin agafar l'acta o vulguin desprendre-se'n perquè corri la llista ho han de fer des de l'ambaixada espanyola o davant d'un notari belga i, posteriorment, que el tràmit sigui avalat per un notari espanyol.

D'aquesta manera, paradoxalment, és més senzill recollir l'acta que renunciar-hi, ja que els tràmits per ser diputat -entregar la credencial expedida per la Junta Electoral, prometre o jurar el respecte a la Constitució i l'Estatut, i presentar les declaracions d'activitats i béns- normalment es deleguen als empleats dels partits apoderats -tant els electes a l'exili o empresonats com els que no tenen problemes amb la justícia-, sense que hi hagi hagut cap problema fins ara. En canvi, per inhibir-se del tràmit o cessar, l'organisme reclamaria més gestions i fer-les personalment.

Sense possibilitat de recórrer

A més a més, les mateixes fonts expliquen que aquesta notificació s'ha fet de viva veu i, per tant, de manera informal. En no haver-hi res per escrit, per tant, hi ha més dificultats per recórrer aquest procediment i facilitar el tràmit als consellers exiliats, en cas que decideixin optar per apartar-se. Igualment, com que no hi ha precedents per a aquesta gestió, la Junta Electoral hauria innovat i optat per un nivell d'exigència més elevat que de costum, i sense possibilitat d'apel·lar. En tot cas, els republicans consideren que aquest tràngol pot restar vots de cara al ple de constitució del dia 17, però que ja hauria d'estar resolt per al d'investidura.

La renúncia dels quatre consellers és una de les opcions que tenen sobre la taula JxCat i ERC -i que Demòcrates ha defensat públicament- per garantir que entrin nous diputats que sí que puguin assistir als plens i, així, mantenir la majoria independentista. Sense les seves actes i la de Puigdemont, les dues candidatures i la CUP sumen 65 diputats, exactament els mateixos que Cs, PSC, Catalunya en Comú-Podem i PP. Si els exiliats no poden fer aquesta maniobra, per tant, la majoria independentista perilla. ERC es va limitar a afirmar dilluns que Comín i Serret "prendran la millor decisió personal per afavorir el bé col·lectiu" i no a una persona o partit concret.
 
Sigui com sigui, Lluís Puig i Clara Ponsatí han estat els únics electes de JxCat que, per ara, no s'han acreditat com a diputats -Puigdemont sí que ho ha fet-, per bé que la formació assenyala que això no implica que ja hagin renunciat a fer-ho. En canvi, Comín sí que ha presentat les credencials, igual que el vicepresident català, Oriol Junqueras, en el seu cas des de la presó.

De fet, els vots dels empresonats també són claus, ja que, a més del líder d'ERC, han sortit escollits Jordi Sànchez i Joaquim Forn, en aquests casos per part del JxCat. Els dos últims compareixen el dia 11 davant del Tribunal Suprem i llavors sabran si poden sortir en llibertat provisional, tot i que el precedent de Junqueras no els fa ser massa optimistes. Si finalment cap dels tres és alliberat, demanaran poder assistir al ple per votar, per bé que només existeix el precedent que un pres va poder sortir per mirar de ser investit com a president, però no per exercir com a diputat amb normalitat.

El paper dels "comuns"

És en aquest sentit que el paper dels "comuns" juga un paper cabdal. De fet, fonts parlamentàries exposen que Cs ja hauria conegut amb més marge les exigències de la Junta Electoral cap als exiliats i, per això, havia reclamat amb insistència el suport de Catalunya en Comú-Podem al seu candidat, José María Espejo-Saavedra. Segons el reglament, un empat com el que s'hagués donat a 65 diputats -comptant que els presos poguessin votar- hauria permès triar com a president el diputat de la força majoritària, que en aquest cas és Ciutadans.

Tanmateix, els "comuns" han rebutjat unir els seus vots als dels unionistes i, per tant, han frustrat les aspiracions de Cs. De fet, aquest és un dels motius pels quals ERC pot plantejar que Catalunya en Comú-Podem pugui mantenir el seu lloc a la mesa. Aquest acord garantiria del tot que l'independentisme mantingués la presidència, però en canvi, perdria la majoria a la mesa, atès que hi tindria tres representants, els mateixos que Cs i PSC, mentre que el darrer lloc seria per als "comuns" -probablement, Joan Josep Nuet-. Tot i això, les converses són encara molt tendres i ERC voldria més garanties de tipus polític.