28
de desembre
de
2017
Actualitzat:
08
de gener
de
2018,
16:47h
El conseller de la Presidència, Jordi Turull, va sorprendre tothom quan va avisar dimecres que Junts per Catalunya estudiarà "totes les possibilitats" per investir Carles Puigdemont, fins i tot recórrer a una votació per "via telemàtica". Una opció que ha provocat crítiques de l'unionisme -des del PSOE a Ciutadans- i que fins i tot es veu amb recel per part d'ERC -el seu diputat Gabriel Rufián ha rebutjat tenir "un president per Skype"-.
Tot i això, la situació dels electes empresonats o a l'exili genera inquietud. Més enllà de si Puigdemont podrà ser investit o de si Oriol Junqueras podrà sortir per presentar-se com a alternativa, el rol que puguin adoptar els altres diputats afectats podria fer perillar la majoria independentista? Més enllà del president i el vicepresident, hi ha dos parlamentaris més a la presó -Jordi Sànchez i Joaquim Forn- i quatre a l'exili -Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serrat-. En total, vuit vots en els llimbs -i d'altres que puguin arribar, amb les noves investigacions del Tribunal Suprem, com la de Marta Rovira-.
1. Poden recollir l'acta de diputats els presos i exiliats?
Sí. Aquesta qüestió sembla que és la més fàcil de respondre. Per accedir a la condició de diputat, segons el reglament del Parlament (article 23), aquest ha d'entregar la credencial expedida per la Junta Electoral, prometre o jurar el respecte a la Constitució i l'Estatut i presentar les declaracions d'activitats i béns. Aquests tràmits, però, no s'han de fer necessàriament en persona i, de fet, fins ara quasi sempre ho han fet per escrit els empleats de cada grup parlamentari habilitats pels respectius diputats. Ara més que mai, els exiliats i presos podrien també delegar aquesta gestió.
2. Podran votar els diputats que no puguin assistir al ple?
Depèn. El reglament no contempla el vot telemàtic -l'associació Llibertats recorda que els parlaments català i basc són els únics que no ho incorporen-, però sí la delegació de vot, tot i que només en uns casos molt determinats (article 93): per maternitat, paternitat, "hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades". Quan es va fer aquest redactat, la referència a la "incapacitat perllongada" feia referència a algun tipus de baixa mèdica, tot i que, forçant la interpretació, algú podria mirar de fer-hi incloure altres supòsits, com la incapacitat fruit de l'exili o la presó.
En primera instància, l'encarregat de fer la lectura de l'article seria la mesa d'edat, en la sessió constitutiva del Parlament, on ERC té dos dels tres membres -el més gran, Ernest Maragall, i la més jove, Rut Ribas- i, un cop passada aquesta sessió, la mesa escollida -amb previsible majoria independentista- passaria a ser qui interpretaria qui pot delegar i qui no en la sessió d'investidura i posteriors. Ara bé, aquestes lectures generoses podrien ser recorregudes per l'oposició al Tribunal Constitucional, qui -probablement- li podria donar la raó i, amb això, anul·lar les decisions preses amb aquells vots delegats.
3. Pot votar-se la investidura de forma telemàtica d'un candidat?
En el reglament del Parlament (article 146), tan sols s'hi concreta que, en la sessió d'investidura, "el candidat presenta, sense limitació de temps, el programa de govern i sol·licita la confiança del ple" i després "pot fer ús de la paraula tantes vegades com ho demani". Enlloc s'hi diu que hi hagi de ser present, tot i que la filosofia és aquesta. De fet, només es regula la videoconferència per a compareixences en comissions i referit a experts o representants d'associacions (article 115), en cap cas per a membres del Govern o diputats. De nou, per tant, es podria forçar una interpretació extensiva, però amb el risc clar d'una impugnació.
4. Pot una reforma exprés clarificar aquesta situació?
Arran de la sentència del Tribunal Constitucional que avala la reforma del reglament per permetre l'aprovació per lectura única de proposicions de llei dels grups -si es permet als altres partits presentar esmenes parcials-, algú podria pensar en usar aquest procediment per reformar el reglament de forma exprés per preveure el vot delegat o telemàtic dels presos i exiliats polítics. Això, però, s'hauria de fer després de la constitució del Parlament -i, per tant, de la votació de la mesa- i, en el millor dels casos, abans de la investidura.
Malgrat tot, de nou, aquesta opció no és tan senzilla, ja que el mateix reglament (article 60) detalla que la comissió del reglament -on s'hauria de tramitar- és legislativa i, com totes les comissions legislatives, es constitueix una setmana després de la investidura (article 59), amb el president de la Generalitat ja elegit. I malgrat que el nou article preveu saltar els tràmits en comissió si una majoria del ple ho acorda, un altre article del reglament (la disposició final primera) insisteix que el reglament es considera una norma de desenvolupament bàsic de l'Estatut i, per tant, la seva reforma s'ha de fer a partir d'una ponència i, posteriorment, d'un "procediment legislatiu comú" (articles 126 i 127).
Caldria, per tant, que passés per una comissió que, com s'ha vist, no es constituiria fins després de la investidura. A no ser que, altre cop, la mes interpreti que l'article conforme es permet la votació per lectura única passa per damunt d'aquest altre procediment més dilatat i, per tant, permet votar la reforma del reglament en un sol ple entre la constitució del Parlament i la investidura, sense necessitat de passar per cap comissió. Seria, de nou, una lectura del reglament molt generosa i subjecte a un previsible recurs. En tot cas, aquesta reforma es podria fer a posteriori, després de la investidura i per la via lenta, per permetre que eventuals nous empresonats fruit de les noves investigacions sobre l'1-O puguin delegar el vot o exercir-lo telemàticament durant la legislatura.
5. Fa perillar això la majoria independentista de la mesa? I la investidura d'un president independentista?
Fins i tot en cas que els vuit exiliats i empresonats no poguessin votar -un informe d'ERC preveu que Junqueras podria sortir per ser votat com a candidat en una eventual investidura, però no per anar exercint de diputat en cada ple-, no sembla que la majoria i la presidència independentista a la mesa perillin. Els 62 parlamentaris lliures de JxCat, ERC i la CUP sumen més que els 57 de Cs, PSC i PP i, a no ser que els "comuns" acordin una mesa amb els unionistes -cosa complicada, malgrat que això els podria garantir tenir-hi un seient que els resultats del 21-D no els atorguen d'entrada-, l'independentisme podrà assegurar-se quatre dels set llocs, com fins ara.
En canvi, en el cas de la presidència de la Generalitat, com que els vots afirmatius han de superar els negatius i aquí ja és més probable que els "comuns" i els unionistes s'oposin conjuntament a un candidat de JxCat, l'absència dels vuit diputats independentistes seria decisiva -tot i que no tant com per permetre fer Inés Arrimadas presidenta, com somnia el PP-. Per aconseguir investir algú, per tant, l'independentisme hauria de trobar alguna via per fer efectius els vots dels presos i exiliats, aconseguir com a mínim l'abstenció dels "comuns" o fer que quatre dels absents renunciessin a l'acta per fer entrar nous diputats sense problemes amb la justícia i aconseguir 66 parlamentaris actius, per damunt dels 65 que sumen unionistes i "comuns".
Tot i això, la situació dels electes empresonats o a l'exili genera inquietud. Més enllà de si Puigdemont podrà ser investit o de si Oriol Junqueras podrà sortir per presentar-se com a alternativa, el rol que puguin adoptar els altres diputats afectats podria fer perillar la majoria independentista? Més enllà del president i el vicepresident, hi ha dos parlamentaris més a la presó -Jordi Sànchez i Joaquim Forn- i quatre a l'exili -Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serrat-. En total, vuit vots en els llimbs -i d'altres que puguin arribar, amb les noves investigacions del Tribunal Suprem, com la de Marta Rovira-.
1. Poden recollir l'acta de diputats els presos i exiliats?
Sí. Aquesta qüestió sembla que és la més fàcil de respondre. Per accedir a la condició de diputat, segons el reglament del Parlament (article 23), aquest ha d'entregar la credencial expedida per la Junta Electoral, prometre o jurar el respecte a la Constitució i l'Estatut i presentar les declaracions d'activitats i béns. Aquests tràmits, però, no s'han de fer necessàriament en persona i, de fet, fins ara quasi sempre ho han fet per escrit els empleats de cada grup parlamentari habilitats pels respectius diputats. Ara més que mai, els exiliats i presos podrien també delegar aquesta gestió.
2. Podran votar els diputats que no puguin assistir al ple?
Depèn. El reglament no contempla el vot telemàtic -l'associació Llibertats recorda que els parlaments català i basc són els únics que no ho incorporen-, però sí la delegació de vot, tot i que només en uns casos molt determinats (article 93): per maternitat, paternitat, "hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades". Quan es va fer aquest redactat, la referència a la "incapacitat perllongada" feia referència a algun tipus de baixa mèdica, tot i que, forçant la interpretació, algú podria mirar de fer-hi incloure altres supòsits, com la incapacitat fruit de l'exili o la presó.
En primera instància, l'encarregat de fer la lectura de l'article seria la mesa d'edat, en la sessió constitutiva del Parlament, on ERC té dos dels tres membres -el més gran, Ernest Maragall, i la més jove, Rut Ribas- i, un cop passada aquesta sessió, la mesa escollida -amb previsible majoria independentista- passaria a ser qui interpretaria qui pot delegar i qui no en la sessió d'investidura i posteriors. Ara bé, aquestes lectures generoses podrien ser recorregudes per l'oposició al Tribunal Constitucional, qui -probablement- li podria donar la raó i, amb això, anul·lar les decisions preses amb aquells vots delegats.
3. Pot votar-se la investidura de forma telemàtica d'un candidat?
En el reglament del Parlament (article 146), tan sols s'hi concreta que, en la sessió d'investidura, "el candidat presenta, sense limitació de temps, el programa de govern i sol·licita la confiança del ple" i després "pot fer ús de la paraula tantes vegades com ho demani". Enlloc s'hi diu que hi hagi de ser present, tot i que la filosofia és aquesta. De fet, només es regula la videoconferència per a compareixences en comissions i referit a experts o representants d'associacions (article 115), en cap cas per a membres del Govern o diputats. De nou, per tant, es podria forçar una interpretació extensiva, però amb el risc clar d'una impugnació.
4. Pot una reforma exprés clarificar aquesta situació?
Arran de la sentència del Tribunal Constitucional que avala la reforma del reglament per permetre l'aprovació per lectura única de proposicions de llei dels grups -si es permet als altres partits presentar esmenes parcials-, algú podria pensar en usar aquest procediment per reformar el reglament de forma exprés per preveure el vot delegat o telemàtic dels presos i exiliats polítics. Això, però, s'hauria de fer després de la constitució del Parlament -i, per tant, de la votació de la mesa- i, en el millor dels casos, abans de la investidura.
Imatge general d'un ple del Parlament. Foto: Parlament
Malgrat tot, de nou, aquesta opció no és tan senzilla, ja que el mateix reglament (article 60) detalla que la comissió del reglament -on s'hauria de tramitar- és legislativa i, com totes les comissions legislatives, es constitueix una setmana després de la investidura (article 59), amb el president de la Generalitat ja elegit. I malgrat que el nou article preveu saltar els tràmits en comissió si una majoria del ple ho acorda, un altre article del reglament (la disposició final primera) insisteix que el reglament es considera una norma de desenvolupament bàsic de l'Estatut i, per tant, la seva reforma s'ha de fer a partir d'una ponència i, posteriorment, d'un "procediment legislatiu comú" (articles 126 i 127).
Caldria, per tant, que passés per una comissió que, com s'ha vist, no es constituiria fins després de la investidura. A no ser que, altre cop, la mes interpreti que l'article conforme es permet la votació per lectura única passa per damunt d'aquest altre procediment més dilatat i, per tant, permet votar la reforma del reglament en un sol ple entre la constitució del Parlament i la investidura, sense necessitat de passar per cap comissió. Seria, de nou, una lectura del reglament molt generosa i subjecte a un previsible recurs. En tot cas, aquesta reforma es podria fer a posteriori, després de la investidura i per la via lenta, per permetre que eventuals nous empresonats fruit de les noves investigacions sobre l'1-O puguin delegar el vot o exercir-lo telemàticament durant la legislatura.
5. Fa perillar això la majoria independentista de la mesa? I la investidura d'un president independentista?
Fins i tot en cas que els vuit exiliats i empresonats no poguessin votar -un informe d'ERC preveu que Junqueras podria sortir per ser votat com a candidat en una eventual investidura, però no per anar exercint de diputat en cada ple-, no sembla que la majoria i la presidència independentista a la mesa perillin. Els 62 parlamentaris lliures de JxCat, ERC i la CUP sumen més que els 57 de Cs, PSC i PP i, a no ser que els "comuns" acordin una mesa amb els unionistes -cosa complicada, malgrat que això els podria garantir tenir-hi un seient que els resultats del 21-D no els atorguen d'entrada-, l'independentisme podrà assegurar-se quatre dels set llocs, com fins ara.
En canvi, en el cas de la presidència de la Generalitat, com que els vots afirmatius han de superar els negatius i aquí ja és més probable que els "comuns" i els unionistes s'oposin conjuntament a un candidat de JxCat, l'absència dels vuit diputats independentistes seria decisiva -tot i que no tant com per permetre fer Inés Arrimadas presidenta, com somnia el PP-. Per aconseguir investir algú, per tant, l'independentisme hauria de trobar alguna via per fer efectius els vots dels presos i exiliats, aconseguir com a mínim l'abstenció dels "comuns" o fer que quatre dels absents renunciessin a l'acta per fer entrar nous diputats sense problemes amb la justícia i aconseguir 66 parlamentaris actius, per damunt dels 65 que sumen unionistes i "comuns".