29
de novembre
de
2017, 14:35
Actualitzat:
14:40h
El Tribunal Constitucional (TC) veu legal la reforma del reglament del Parlament que van impulsar Junts pel Sí i la CUP amb la intenció de poder aprovar les lleis de desconnexió sense tràmit parlamentari. Segons una nota de l'alt tribunal, els canvis introduïts són legals i, per tant, els grups parlamentaris tenen dret a demanar que una proposició de llei sigui aprovada per lectura única, si així ho acorden la majoria de diputats.
L'única condició que posa el TC és que la resta de grups han de tenir dret també a presentar, defensar i debatre esmenes parcials a l'articulat, i no només esmenes a la totalitat, una qüestió que la reforma del reglament no excloïa, tot i que tampoc no ho contemplava. En tot cas, la nota deixa clar que "correspon ara al Parlament, en l'exercici de la seva autonomia parlamentària, regular la fase d'esmenes", establint de quina manera es poden registrar i debatre per respectar el dret a la participació política.
De fet, l'informe no vinculant fet pel Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma i aprovat per unanimitat de tots els seus membres era més restrictiu. Segons els membres de l'òrgan consultiu, la lectura única de les proposicions de llei s'hauria de limitar a normes en què la "simplicitat" o la "naturalesa" aconsellen optar per aquesta via. Per tant, les lleis de desconnexió, de més calat, en quedarien excloses, segons aquesta lectura.
Tot i això, el govern espanyol va recórrer aquesta reforma i, en conseqüència, el TC la va suspendre automàticament. Per aquest motiu, l'independentisme va haver de buscar una altra via per aprovar en lectura única la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, emparant-se en un article del reglament que, en contra del criteri dels lletrats del Parlament i de l'oposició, defensava que també li permetia fer-ho.
L'única condició que posa el TC és que la resta de grups han de tenir dret també a presentar, defensar i debatre esmenes parcials a l'articulat, i no només esmenes a la totalitat, una qüestió que la reforma del reglament no excloïa, tot i que tampoc no ho contemplava. En tot cas, la nota deixa clar que "correspon ara al Parlament, en l'exercici de la seva autonomia parlamentària, regular la fase d'esmenes", establint de quina manera es poden registrar i debatre per respectar el dret a la participació política.
De fet, l'informe no vinculant fet pel Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma i aprovat per unanimitat de tots els seus membres era més restrictiu. Segons els membres de l'òrgan consultiu, la lectura única de les proposicions de llei s'hauria de limitar a normes en què la "simplicitat" o la "naturalesa" aconsellen optar per aquesta via. Per tant, les lleis de desconnexió, de més calat, en quedarien excloses, segons aquesta lectura.
Tot i això, el govern espanyol va recórrer aquesta reforma i, en conseqüència, el TC la va suspendre automàticament. Per aquest motiu, l'independentisme va haver de buscar una altra via per aprovar en lectura única la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, emparant-se en un article del reglament que, en contra del criteri dels lletrats del Parlament i de l'oposició, defensava que també li permetia fer-ho.