JxCat i ERC tenen a l'abast la majoria a totes les comissions del Parlament

Quines són les conseqüències pel que fa a la confecció de les comissions parlamentàries del fet que la CUP no disposi de grup propi i comparteixi presència al mixt amb el PP? L'efecte directe és que, si la mesa i la junta de portaveus no fixen el contrari, anticapitalistes i populars hauran de repartir-se la presència a les comissions i, on hi sigui un, no hi haurà l'altra. Això implica que, en aquelles comissions amb presència del PP, l'independentisme perdrà la majoria? Encara s'ha d'acabar de pactar, però probablement no. De fet, la negativa de Cs a cedir un escó al PP fins i tot facilitaria que JxCat i ERC tinguessin ells sols majoria a totes les comissions.

La qüestió del nombre de comissions legislatives que es crearan, les seves presidències i la composició és una qüestió que s'ha de votar la setmana següent a la investidura del president de la Generalitat, motiu pel qual ara per ara les urgències són unes altres i aquesta qüestió no s'ha tractat. Però els partits ja tenen previstos els diferents escenaris. De fet, és la mesa del Parlament, d'acord amb la junta de portaveus, qui decideix quants diputats composen les comissions i com es reparteixen entre els partits -s'ha de fer proporcionalment, però es pot triar la llei D'Hondt o la fórmula de restes majors-, i aquests òrgans estan controlats per l'independentisme, el qual té diverses opcions sobre la taula.

Vegem, doncs, com quedarien les comissions segons les decisions que prenguessin en cada àmbit. El simulacre s'ha fet preveient que s'opti perquè les integrin 17, 19, 21 o 23 diputats, per bé que les opcions més comunes són els 19 o 21 parlamentaris per grup. En tot cas, si aquests es repartissin segons la fórmula de la llei D'Hondt, només en el supòsit de la comissió amb 17 diputats no hi hauria majoria independentista garantida, ja que, en els altres tres casos, JxCat i ERC sumarien més de la meitat dels escons.
 
En canvi, si el repartiment es fes pel mètode de restes majors, la situació ja és més variable. Segons aquesta fórmula, si les comissions tinguessin 17 o 21 diputats, la meitat d'aquestes no tindrien majoria independentista -no hi seria allà on el representant del grup mixt fos del PP-, mentre que, si fossin de 19 o 23, sí que estaria garantida amb JxCat i ERC.
D'aquesta manera, en cinc de les vuit opcions de composició -i en tres de les quatre més habituals-, la majoria independentista del ple es traslladaria a les comissions. I costa creure que JxCat, ERC i CUP, amb el control de la mesa i la junta de portaveus, optin per no escollir una d'aquestes fórmules que mantenen la proporcionalitat de la cambra entre els dos blocs i cedeixi la iniciativa a l'oposició. I és que fer això, a banda de donar-li via lliure per aprovar resolucions en contra del procés en la meitat de les comissions -sense massa efecte pràctic-, li permetria bloquejar-hi l'aprovació de les lleis de desplegament de la República que s'hi tramitessin.

Una altra opció encara és que la mesa i la junta de portaveus acordessin que cada subgrup del grup mixt tinguessin veu i vot en les comissions. El reglament no regula el detall dels drets dels subgrups i són els òrgans de govern del Parlament els que poden fer-ne una lectura determinada per forçar que un diputat de la CUP i un del PP estiguin presents a cada comissió. I el president de la cambra, Roger Torrent, ha reconegut en una entrevista a NacióDigital que és favorable que "totes les veus del Parlament siguin representades en el màxim d'òrgans possibles", també en les comissions, tinguin o no grup.

Dependència de la CUP

Això provocaria, tant si es repartissin els escons per llei D'Hondt com per restes majors, que l'independentisme passés a tenir majoria en totes les comissions en tots els supòsits de nombre de membres. En tots els casos, però, JxCat i ERC necessitarien el suport del representant de la CUP, que ja va unir els seus vots als de l'oposició en diversos debats sectorials la legislatura passada, deixant sovint Junts pel Sí en minoria. Fonts parlamentàries de l'independentisme expliquen que encara no han tractat aquesta qüestió i que caldrà seure a parlar-ne, però apunten que pot ser que els anticapitalistes hi renunciïn voluntàriament, ja que garantir la presència a totes les comissions amb només quatre diputats requereix un alt nivell de dedicació.

Aquesta presència dels dos partits més petits en totes les comissions també s'hauria donat si Cs hagués cedit l'escó que el PP li reclamava per fer grup propi i, per tant, la CUP hagués passat a ostentar en solitari la presència que li pertoqués al grup mixt, en quedar-s'hi sola. En no fer-ho, per tant, els liberals deixen en mans de la mesa i la junta de portaveus que aquesta fixi una composició en les comissions en què JxCat i ERC -les forces que previsiblement conformaran el Govern- gaudeixin de majoria absoluta per si sols, amb les mans lliures i sense dependre ni tan sols de la CUP.