La setmana més difícil de Puigdemont

Investidura frustrada, missatges compromesos esbombats per Telecinco, filtració del lloguer d'una residència a Waterloo, condicions d'ERC per votar la seva candidatura al Parlament i un creixent debat intern sobre la possibilitat de buscar un cap de cartell alternatiu per donar sortida el més aviat possible al mandat del 21-D i posar en marxa el Govern després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Ha estat la setmana més difícil per a Carles Puigdemont des que és a l'exili, des d'on veu que la investidura es complica i que la possibilitat d'una restitució completa es difumina.

La prioritat del cap llista de Junts per Catalunya, a hores d'ara, és que hi hagi una votació al Parlament per restituir la seva figura i situar-lo com a president legítim del país després d'haver estat cessat pel govern espanyol. Fonts de la candidatura assenyalen que és el "mínim" que es pot fer, tenint en compte les circumstàncies que l'han dut a Brussel·les i que va ser el candidat independentista més votat en les últimes eleccions. Un dels membres del seu cercle polític desgrana que, davant les dificultats per tornar al Palau de la Generalitat, una de les possibilitats que es planteja per gestionar el seu llegat és convertir-se en el president triat per la cambra a qui l'Estat va vetar.

L'acció judicialitzadora del govern espanyol, que va portar la investidura a les portes del Tribunal Constitucional (TC) de manera preventiva, ha fet que la fórmula a distància -telemàtica o per delegació- hagi quedat molt tocada. A les responsabilitats penals per als membres de la mesa, amb Roger Torrent al capdavant, s'hi suma el fet que, en cas de produir-se, una investidura a distància seria immediatament recorreguda per la Moncloa i suspesa pel TC. Per això, damunt la taula hi ha l'opció d'una votació simbòlica abans del debat d'investidura que permeti restituir Puigdemont i, després, triar un president amb funcions executives.

Un dels problemes que observa l'entorn del cap de cartell de Junts per Catalunya és que ERC "no el vol investir de cap manera". La presidenta del grup parlamentari dels republicans, Marta Rovira, va deixar clar aquest divendres que el debat sobre Puigdemont no pot comportar "conseqüències penals" ni "efectes jurídicament negatius", i un dia abans va emplaçar públicament la candidatura de Puigdemont a explicar quina via han triat per intentar restituir-lo amb tots els efectes. "Excuses", sosté l'entorn del president a l'exili, que es va prendre molt malament la suspensió de la investidura i el fet que Rovira "s'esborrés" de les negociacions en un dels moments més crítics dels últims temps.

Govern definit, programa de mínims

Puigdemont ha avaluat des de Brussel·les tots els escenaris. L'han visitat personalitats properes a l'antiga Convergència -Pilar Rahola o David Madí- i, segons diverses fonts consultades, més d'un li ha fet saber que el millor escenari era fer un pas al costat. Dirigents propers a Artur Mas han proposat públicament al líder de Junts per Catalunya que es quedi a Brussel·les com a eurodiputat quan arribin les eleccions europees del 2019, de manera que pugui internacionalitzar el conflicte des del parlament comunitari. No trobar cap solució que desbloquegi la situació i anar a noves eleccions, segons alts dirigents del PDECat consultats, suposaria "un desastre". A ERC pensen el mateix.

Junts per Catalunya atribueix a ERC una nul·la voluntat d'investir Puigdemont, tot i que en públic en defensin la candidatura

En públic, això sí, tothom és partidari que Puigdemont vagi a la investidura. També la CUP, que divendres va fer públic un document de quatre pàgines amb catorze acords el qual s'hauria d'haver signat dimarts al matí, abans que Torrent suspengués el debat. El detall del procés constituent i el compromís de "materialitzar la República", a banda dels plans de xoc contra la violència masclista i la corrupció, eren les principals novetats d'una entesa que també preveu retirar els concerts educatius a les escoles que segreguen per sexe i que retorna l'empresa Aigües Ter-Llobregat al sector públic.
 
"Havíem treballat un acord amb ells que era bo. Encara no sabem per què se'n despengen sense avisar", mantenen a Junts per Catalunya en referència a ERC, malgrat que no hi ha cap acord tancat per un programa de legislatura definitiu. En paral·lel, però les dues formacions han fet avenços substancials en el disseny del Govern, a l'espera de definir-ne els noms. De l'anterior legislatura només podran repetir -físicament- tres: Jordi Turull (Presidència), Josep Rull (Territori i Sostenibilitat) i Raül Romeva (Exteriors). Sobre aquest últim hi pesa una trava jurídica: la seva situació de llibertat provisional no li permet viatjar a l'estranger, de manera que caldria nomenar un número dos fort que es dediqués a fer feina més enllà de Catalunya.

Això sempre i quan hi hagi una conselleria d'Exteriors, tenint en compte que els negociadors de Junts per Catalunya han posat damunt la taula la possibilitat de transferir les competències a Presidència i eliminar el departament. En canvi, s'està estudiant la possibilitat de crear una conselleria de Política Digital i una d'Universitats. L'esquema d'ERC passa per mantenir l'esquema que es tenia abans del 155 i la majoria dels equips que ja treballen als departaments des de principis del 2016. El gran dubte és quin programa seguiran i quin serà l'objectiu ferm de la legislatura. Alguns dels negociadors que no pertanyen a estructures de partit retreuen tenir més definida l'estructura de l'executiu que el programa. "Política professional", es queixen.

S'activarà el pla B?

"Els nostres ens han sacrificat, almenys a mi", deia Puigdemont a Toni Comín en una sèrie de missatges captats per una càmera de Telecinco. La redacció denota una sensació de fi de trajecte, de cop emocional dur amb la suspensió de la investidura. L'entorn del president es queixava amargament de com s'havien desenvolupat els esdeveniments: dilluns a la nit existia un acord per anar a la investidura, sostenen, i al matí es va desfer tot. "Hi havia una reunió programada per acabar de signar l'acord que ja no es va produir", mantenen des de Junts per Catalunya, però la versió d'ERC no és la mateixa. "Uns no volen investir fins que coneguin com es farà i com es governarà; els altres no volen detallar el full de ruta sencer fins que se'ls garanteixi el vot a Puigdemont", manté una font sobiranista.

En tot cas, les dificultats de la candidatura presidencial són evidents. "La pregunta no és si hi ha pla B. La pregunta és quan s'activarà", sosté un dels negociadors consultats. El nom que sona amb més força és el de Jordi Sànchez, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i empresonat a Soto del Real. Els partidaris d'activar aquesta opció defensen que proposar-lo "tibaria les costures" de l'Estat, que es veuria obligat a fer-lo participar físicament en el debat, tot i que se'l tornaria a enviar immediatament a la presó. A tot plegat s'hi suma una altra trava: a Madrid es comença a donar per fet que hi haurà inhabilitacions exprés al març, abans que arrenqui el judici.
 
Malgrat que Junts per Catalunya es nega avalar cap pla B i insisteix que no existeix cap debat, un altre dels noms que apareix en el tauler de joc és el de Jordi Turull, conseller de la Presidència i diputat. Segons fonts jurídiques, Turull no podria ser inhabilitat al març -quan es tanqui la instrucció, en principi-, però segueix tenint problemes judicials relacionats amb la declaració de la independència. El càlcul més pessimista que hi ha en la defensa dels consellers és que la sentència sigui condemnatòria i que comporti penes de presó. "I això condiciona els moviments", sostenen les fonts consultades. 

Altres noms que apareixen en l'horitzó són els d'Elsa Artadi i Eduard Pujol, portaveu i portaveu adjunt del grup parlamentari. El PDECat, que compta amb una dotzena de diputats, no els veu amb bons ulls, com sí passa -per aquest ordre- amb Jordi Sànchez i Jordi Turull. A Pujol, de fet, li atribueixen una voluntat de "postular-se" com a recanvi en cas que l'opció Puigdemont embarranqui. Artadi forma part del nucli dur del president i s'ha descartat públicament per substituir-lo. Independents del grup parlamentari consultats assenyalen que ells van sumar-se al projecte per votar Puigdemont i que s'hauran de pensar "dues i tres vegades" si fan costat a un candidat alternatiu. Sectors del PDECat, per cert, asseguren que independents amb escó "conspiren" per moure's ja cap a un pla B, i que per això Puigdemont parlava de "sacrifici" amb Comín.

Sectors del PDECat assenyalen que hi ha qui dins de Junts per Catalunya "conspira" contra Puigdemont, tot i el suport públic sense fissures

El repartiment de les subvencions electorals, que tanta polseguera va aixecar de portes endins després del 21-D, queda ara en un segon terme. Segons fonts coneixedores del pols entre Junts per Catalunya i el PDECat per aquesta qüestió, la candidatura presidencial es va "assessorar jurídicament" i va veure que la pugna "no tenia sentit". En aquest context, des del partit recalquen que és el partit qui disposa dels drets electorals i que, per tant, "el tema està tancat". Almenys fins que es torni a obrir.

El xoc amb l'Estat

Abans que es fixi data per al nou ple d'investidura no s'espera cap moviment. ERC intenta traspassar la pilota a la teulada de Junts per Catalunya, que assegura tenir una fórmula per investir Puigdemont però evita fer-la pública. Puigdemont té moments de tot -de tirar la tovallola pel "sacrifici" dels seus companys a mostrar-se ferm per anar a noves eleccions, passant per un camí del mig que seria la votació simbòlica-, i una de les qüestions que més el preocupen és el llegat que deixarà, després de la declaració de la independència i la sortida cap a l'exili. "Com tots els bons polítics, això el porta de cap", assenyala un alt dirigent consultat. Sobretot perquè la promesa electoral de tornar a Palau acompanyat de tot el Govern legítim s'està esfumant.

I si s'està esfumant, com mantenen totes les fonts consultades, és per culpa d'un Estat que "no vol acceptar" els resultats electorals. Amb el 155 en vigor, presos polítics a Estremera i a Soto del Real i amb el govern espanyol controlant al detall tots els ressorts de l'administració catalana, hi ha risc que l'estratègia sobiranista dels últims anys entri en un punt més delicat que mai. A banda, el govern espanyol insisteix a Roger Torrent que ha de proposar un candidat que no tingui "comptes pendents" amb la justícia. Torrent no té intenció de fer-ho, segones les declaracions públiques que ha fet, però Junts per Catalunya insisteix que ERC "fa molt temps" que ha decidit no investir Puigdemont. La línia vermella són les conseqüències jurídiques per a la mesa.

Els lletrats de la cambra tenen l'última paraula -amb el permís del Constitucional- sobre si el termini de dos mesos abans d'anar a noves eleccions ja corre. L'independentisme va obtenir un 47,5% dels vots el 21-D amb més vots i més participació que mai, però la investidura, com ja va passar el 2015, ho manté tot bloquejat. La Moncloa ja ha avisat que ni tan sols avalarà una restitució simbòlica del president, malgrat que fos el candidat sobiranista més votat. La decisió, en bona part, és a les mans de Puigdemont, que aquesta setmana ha viscut els dies més difícils des de Brussel·les.